El poble del tornado, 15 anys i un dia després

No em costarà rememorar, en les ratlles que segueixen, el 31 d'agost del 1994, avui (ahir per al lector) fa quinze anys. Tots els espluguins, crec, recordem perfectament què fèiem i on érem quan va tenir lloc a tocar del poble un tornado d'inusitades dimensions. Tots tenim la nostra petita gran història per explicar, que tenim clara encara precisament de tantes vegades com l'hem reviscut aquests anys, tot i que, de la mateixa manera, també a molts lectors segurament els vindrà a la ment el tornado de l'Espluga perquè va ser dels primers que es va difondre a gran escala gràcies a les imatges de diversos videoaficionats valents que el van enregistrar des de casa mentre s'acostava perillosament. Ja llavors es va veure a totes les televisions estatals i fins en algunes de nord-americanes, aficionades a aquests xous. Encara avui el vídeo volta per Youtube, enmig d'altres tornados, amb més de 44.000 de visionats. No em vull ni imaginar, doncs, el rebombori que hauria creat ara, amb els mitjans de difusió multiplicats exponencialment.

Els fets van passar cap a les cinc de la tarda d'un dia estrany, festiu al poble, llavors, per la qual cosa per sort no hi havia gairebé ningú al carrer, i no pas perquè tothom fos a l'ermita a celebrar el dinar de Sant Ramon, tal com va manifestar algun mitjà. El tornado es va formar en un antic abocador vora la urbanització Carreras i es va anar fent fort resseguint la llera del Francolí fins al coll Roig, on va girar cua per acarnissar-se a la catenària de la línia fèrria i anar a morir a prop del celler, deixant un paisatge arrasat darrere seu. Encara recordo com, de sobte, al poble van començar a ploure branques, fulles, papers i brutícia múltiple, sense que algú que no hagués vist l'espectacular fibló entengués d'on queia. No cal dir que l'explicació es va estendre com la pólvora, tan ràpid com la gent que feia uns minuts que era a casa va sortir a comprovar les impressionants destrosses: arbres centenaris arrencats de soca-rel, masies destrossades, torres d'electra fetes miques... Molts espluguins no van fer-se'n idea fins a l'endemà, quan, ja amb la nova llum, vam poder veure repetides, un i altre cop, les imatges per totes les televisions. I és que fins i tot TV3 va venir a emetre El temps des del poble!

L'efecte del tornado va durar temps, i en el fons va contribuir a situar l'Espluga a Catalunya, perquè, al cap de mesos i anys, per presentar-te a un interlocutor llunyà podies fer-ho dient que eres del «poble del tornado», tenint clar que ell sabia a què et referies. Potser l'efecte avui ja ha passat, però el record del dia del tornado serà sempre en els qui ho vam viure.