Cadena perpètua ‘de facto'

El Tribunal Suprem acaba de confirmar la condemna a 127 anys de presó (40 de compliment efectiu) per a Joan Vila Dilmé com a autor d'onze assassinats d'ancians del geriàtric La Caritat d'Olot. La sentència de l'alt tribunal desestima de ple el recurs contra la sentència de l'Audiència de Girona, ratificada pel Tribunal Superior de Justícia, que havia presentat el seu advocat, Carles Monguilod, al·legant que en vuit dels onze assassinats que l'auxiliar d'infermeria va confessar el 2010 (els de Montserrat Canalias Muntada, Joan Canal Julià, Lluís Salleras Claret, Carme Vilanova Viñolas, Isidra García Aceijas, Teresa Puig Boixadera, Francisca Matilde Fiol i Rosa Baburés Pujol) no havia quedat provada l'autoria criminal de Vila, més enllà de la seva pròpia confessió. La sentència del Suprem manté que en el cas de la Caritat ha quedat provada l'existència del delicte i corroborada l'autoria de Joan Vila a partir d'un encadenat d'indicis. El ponent de la sentència, Alberto Jorge Barreiro, remarca la contradicció de la defensa en fer recurs contra la condemna per vuit dels assassinats quan els va admetre en el seu escrit de qualificació definitiu que va postular davant de l'Audiència, en què va qüestionar que Vila fos imputable i va demanar que se li apliqués un eximent complet per alteració psicològica. La sentència va ser una pinzellada sobre la rellevància de la confessió del reu com a regina probatorum en el procés penal de la inquisició, procediment que anava associat a la tortura per ressaltar que el processament actual ja no se sustenta en aquest “bàrbar estat processal” i que l'acusat, per a la
seva defensa, té el dret de no declarar.

La sentència del Suprem posa punt final al recorregut judicial del cas dels assassinats en sèrie de La Caritat i suposa que La Caritat i la seva companyia d'assegurances, Zurich, hauran de fer efectiu el pagament de les indemnitzacions que l'audiència va imposar per als familiars de les víctimes i que pugen a un total de 369.000 euros.

Però la lluita de la defensa no acaba aquí. Carles Monguilod preveu, a banda de demanar mesures penitenciàries beneficioses, sol·licitar un indult per a Joan Vila, un pres treballador i modèlic a la presó del Puig de les Basses. Monguilod considera que la condemna que suposa el compliment efectiu de 40 anys de presó, en realitat suposa la cadena perpètua per a l'auxiliar d'infermeria, que ara té 49 anys i que compliria la totalitat de la pena quan hagués complert els 85, ja que se li comptabilitzen els quatre anys que ja ha passat en presó preventiva des del 18 d'octubre del 2010, quan va ser detingut. Monguilod exposa que la cadena perpètua està prohibida en el nostre sistema jurídic i que l'aplicació d'una cadena perpètua de facto és contrària als principis de rehabilitació i reinserció social que propugna l'ordenament. La sentència imposa a Vila l'allunyament de 100 metres dels familiars de les víctimes durant 10 anys a partir del compliment definitiu de la condemna. Una mesura poc probable d'haver d'aplicar amb vista al 2050.