Successos
Josep Lluís Tovar
Coronel de la Guàrdia Civil
“La gent té bon ‘feeling' amb la Guàrdia Civil”
“Si t'agrada ajudar la gent i fer-ho d'una manera engrescadora, la Guàrdia Civil és el teu lloc”
“La convivència policial a Girona es porta molt bé. Aquí despenges el telèfon, parles amb qui has de parlar i tot arreglat”
El coronel Josep Lluís Tovar,
davant d'un retrat del fundador de la Guàrdia Civil
El mite que, a través dels acudits, retrata
els agents de la Guàrdia Civil com
gent inculta és
molt i molt injust
L'amenaça que hi pot haver ara ja hi era abans del cas de París. Arribar al risc zero
és impossible, però
hem d'estar tranquils
El duc d'Ahumada
era molt avançat
al seu temps.
Ja el 1844 exigia que els guàrdies sabessin llegir i escriure
Josep Lluís Tovar va néixer el 1962 a Galaroza, un petit poble d'uns 1.700 habitants que es promociona com “la vall encantada”, dins del parc natural d'Aracena, a Huelva. Fill d'una família de pagesos, va anar a parar a Mallorca quan el seu pare, ja una mica gran, als 29 anys, va deixar la feina del camp per fer-se guàrdia civil. Va créixer a Mallorca, on va fer el batxillerat. Ja va triar la branca de ciències pensant a entrar a l'Acadèmia General Militar, on va ingressar el 1981. Es va graduar el 1986. La seva primera destinació va ser Àlaba, però ha estat a Labastida, Eivissa, Pollença... Fins a la que va ser la seva dotzena destinació, ja com a tinent coronel: la comandància de la Guàrdia Civil de Girona, on ha exercit de cap durant més de sis anys. Tovar, que sempre s'ha expressat en català, llengua que ha perfeccionat amb cursos a l'escola oficial d'idiomes a Girona, acaba d'ascendir a coronel i això l'obligarà a marxar a una nova destinació i a deixar les comarques gironines, un indret que, recorda, té moltes similituds paisatgístiques amb la seva vall d'Aracena. A tall d'anècdota, recorda que un oncle seu ja havia vingut a les comarques gironines a escorxar alzines sureres. Abans del seu pare, no hi havia guàrdies civils a la família, però la saga dels Tovar tindrà continuïtat al cos, perquè un dels seus fills ja és a l'acadèmia. Quan fem l'entrevista, s'acaben de publicar les vacants i el coronel Tovar estudia quina destinació demanarà.
La marxa és inevitable, perquè la plaça de cap de la comandància de Girona és de tinent coronel i vostè ja és coronel. Què trobarà a faltar?
Trobaré a faltar sobretot la gent. Els companys. Els amics. Hi tinc pocs amics, però molt bons. Aquí es fa bona feina i hi ha bona gent. La ciutat és amable i et pots desplaçar pertot a peu o amb bicicleta. Depèn d'on vagi destinat, ja estic pensant a comprar-me una moto per als desplaçaments. Aquí, tant jo com la meva família hem descobert la bicicleta com una bona eina per conèixer i disfrutar del territori. He descobert tots els racons de les Gavarres, la Garrotxa, Santa Pau, Mieres... Aquí tens més llibertat per arribar arreu, a Mallorca els camins solen estar tancats.
Marxarà amb la recança d'haver deixat alguna cosa pendent?
Sempre quedaran coses per millorar. Hi ha projectes de millora de casernes que es van encetar abans de la crisi, com la de Palamós, Figueres, Peralada, Portbou, la Jonquera..., que no s'han pogut acabar. Marxaré decebut per no haver-ho acabat.
Però és culpa de la crisi, no seva..
Sempre et queda la recança de pensar que potser no has estat prou hàbil o insistent per acabar-ho.
I, en qüestió de personal i recursos humans, són prou gent?
Hem tingut moments més complicats. A la demarcació tenim una plantilla de 620 places i en aquests moments n'hi ha cobertes gairebé 600. Això significa que estem per sobre del 80% de places cobertes. I és important que la gent no se'n va.
Per fer la feina de la Guàrdia Civil, Girona és un oasi, ja que, a diferència d'altres punts, no han d'assumir la seguretat ciutadana, perquè ja se'n fan càrrec els Mossos...
De feina, en tenim. A mi quan la gent em pregunta “Però quina feina feu, vosaltres, a Catalunya?” Jo responc que és més fàcil dir quina feina no fem. L'únic que no fem és seguretat ciutadana i trànsit, però la resta ho assumim tot: contraban, narcotràfic, protecció de la natura, delinqüència organitzada, informació i lluita antiterrorista, som a l'aeroport, a les fronteres, al mar... És cert que, com que els Mossos assumeixen la seguretat ciutadana, que suposa una actuació més immediata, a nosaltres ens queda una feina que ens permet investigar i actuar amb més temps.
Aquesta cohabitació de cossos policials en un mateix territori crea conflictes de competències, com per exemple la rivalitat amb els Mossos pels casos subaquàtics?
La convivència policial a Girona es porta molt bé. Com que hi ha competències compartides, a vegades es generen petits conflictes que es resolen fàcilment. Aquí despenges el telèfon, parles amb qui has de parlar i tot s'arregla. Pot passar que dues unitats de dos cossos que treballen els mateixos temes tinguin obertes investigacions paral·leles. Això és normal. Per mi, és positiu, significa que tothom treballa. Es parla i es treballa coordinadament.
La coordinació deu ser clau en les unitats d'informació, sobretot ara que tot indica que hi ha una amenaça terrorista real.
La feina d'informació no té ressonància, però sí importància. I ja fa molts anys que s'hi treballa, i hi treballen moltes persones. Arran del tema de París, s'ha elevat el nivell d'alerta, però no sembla que hi hagi més perill. L'amenaça que hi pot haver ja hi era, arribar al risc zero és impossible. Però la gent ha d'estar tranquil·la. Són moltes persones que treballen per la seguretat. Si som un dels països més segurs del món és perquè es fa bona feina.
Alguns punts de les comarques gironines són bon refugi de delinqüents estrangers que s'hi amaguen?
No. No crec que Girona sigui especialment conflictiva en aquest sentit, encara que a vegades s'hi detinguin persones buscades. No és només aquí que hi ha persones evadides, és a tot arreu.
En el discurs de la diada de la patrona va destacar que la Guàrdia Civil és més que una feina, que és una manera de viure. Aquesta manera de viure deu tenir aspectes positius i aspectes negatius...
La feina és complicada i complexa. Has de prendre decisions en qüestió de segons, has d'estar molt ben format i tenir molt bon criteri a l'hora d'actuar. I la teva feina sempre afecta la teva família, no només quan et canvien de destinació, sinó pels horaris que et toca fer. És una feina que necessita vocació. Però si t'agrada ajudar la gent, fer-ho amb activitats molt diverses, engrescadores, la Guàrdia Civil és el teu lloc. Aquí pots ajudar pilotant un helicòpter, baixant al fons del mar, treballant amb els animals, investigant màfia, fent patrulles de proximitat... De qualsevol manera.
Però la feina de policia també comporta una dosi de repressió...
Sí. La funció repressora és inevitable i és positiva. Ho puc explicar amb una vivència personal. Quan jo estava al subsector de trànsit de Barcelona, era crític amb les multes que es posaven als cotxes que aparcaven al voral. Jo no entenia que se'ls denunciés per això i em semblava que era excessiu. Però un matí de diumenge ens van avisar d'un accident. Un cotxe aparcat al voral, que s'hi havia aturat per ajudar un altre conductor, va ser envestit per darrere. El cotxe es va incendiar i al seient de darrere hi havia dues nenes, que van morir cremades. Quan hi vaig arribar, els pares, que havien sortit del cotxe, eren al costat plorant. Allò em va impactar molt. Llavors vaig pensar que si al conductor l'haguessin multat abans per haver deixat el cotxe a la vorera, aquell dia no hauria ocasionat aquella situació tan dramàtica.
S'és molt exigent a l'hora de seleccionar els aspirants a guàrdies? Només mirant la llista de causes d'exclusió físiques de les oposicions, que fa quatre folis, diries que al cos només entren homes i dones 10...
Ara encara han eliminat aquella exigència que venia a dir que no podies ser lleig: “Que tu aspecto no cause hilaridad”, crec que deia, per assegurar-se que l'aspecte del guàrdia no fes riure. Sí que és un procés exigent, però és que la selecció és molt important. I si hi ha molts aspirants és perquè la feina és engrescadora.
Aquesta selecció tan exigent vol dir que s'ha eradicat aquell mite dels acudits que retrataven uns guàrdies incultes i poc destres?
Aquest mite és molt i molt injust. Però des de sempre. Quan el duc d'Ahumada (que es deia Francisco Javier Las Casas y Enrile) va fundar la Guàrdia Civil, el 1844, ja es va preocupar de seleccionar molt bé els guàrdies. A tots se'ls exigia que sabessin llegir i escriure. I això en una època en què eren poques les persones que en sabien. El duc d'Ahumada va ser una persona molt avançada al seu temps. La cartilla del Guàrdia Civil que va redactar el 1844 perviu. Una anècdota: quan estava a Pollença vaig conèixer una professora d'ideologia antimilitarista i, quan li vaig mostrar el que marca la cartilla de la Guàrdia Civil, va quedar ben parada en veure quins són els veritables valors que regeixen el cos i ja ens va mirar amb uns altres ulls.
Per això ara la Guàrdia Civil és el cos policial més ben valorat pels ciutadans?
No només el cos policial. És la institució més ben valorada per tots els espanyols, segons les enquestes.
A les comarques gironines també?
L'enquesta es fa a un mostreig de gent de pertot. Vol dir que també hi deu haver respost gent de Girona. Encara que no s'hagi fet una enquesta específica aquí, jo puc dir que a mi m'arriba molt bon feeling de la gent. La gent detecta quan es fa bé la feina i això els catalans sobretot ho saben fer molt bé.
Falten eines policials per fer aquesta feina ben feta?
La situació és que els delinqüents no s'han de fixar en cap llei que els limiti, i en canvi nosaltres ens hem d'ajustar a la llei. I això està bé, però també és bo que la llei vagi avançant per combatre la delinqüència. Però s'ha de tenir cura a l'hora de modificar la legislació perquè no pugui afectar altres drets. Hi ha una cosa que és clara: no podem ser lliures sense sentir-nos segurs.
La supressió de les cabines a la frontera semblava que havia de ser un entrebanc per a la feina policial. En vista dels comisos i les detencions que es fan, però, sembla que han reconduït l'estratègia?
Sí. Inicialment ho veiem com una dificultat, ja que suposava més inseguretat per als agents perquè havien de treballar d'una manera més incòmoda, a la intempèrie, passant més fred i sense telèfon fix. Tot feia preveure menys efectivitat dels controls, però ha estat al contrari. Un cop més, ens hem adaptat a les circumstàncies.
Quin és el pitjor moment que recorda d'aquests ja més de trenta anys al cos?
El pitjor de tots va ser el dia de l'atemptat a la caserna de Vic. En aquell moment jo era capità de trànsit a Barcelona i hi va haver gent del meu destacament que va ser víctima de l'atemptat. Va morir el fill del que era el sergent en cap del meu destacament. Allò va ser terrible. La caserna es va ensorrar tota i recordo que el dia dels funerals la gent va haver d'anar a la cerimònia amb la roba que duia el dia de l'atemptat perquè se'ls havia quedat tot a dins. El pitjor record és aquest.
I el millor record?
Crec que el dia que vaig assumir el meu primer càrrec de tinent, quan només tenia 23 anys. Estava eufòric, em sentia al cim del món. I també em reconforta que, cada cop que he abandonat una de les meves destinacions, m'he sentit apreciat.
Té alguna anècdota digna d'esmentar?
Només com a anècdota. En unes jornades sobre policies locals a les quals vaig assistir, hi havia un ponent que no parava de recalcar la proximitat com una de les grans virtuts de les policies locals i ho posava en contraposició amb la Guàrdia Civil, que, segons deia, era una policia allunyada del ciutadà, que només complia les directrius del ministre i del govern. En el torn de preguntes em vaig dirigir al ponent, em vaig identificar com a Guàrdia Civil i li vaig exposar que no volia parlar per mi, però que ho feia en nom del meu pare, que es va jubilar de guàrdia i que tota la vida va fer els serveis a peu. Més proximitat, impossible. Li vaig explicar que el meu pare no havia vist mai de prop un ministre, però que sempre estava al costat de la gent. Qui sí que coneixia molt bé era l'alcalde del poble, que també era el farmacèutic, i feien junts la partida de cartes. No es pot dir que la Guàrdia Civil no és una policia de proximitat, perquè ho és tant o més que les policies locals.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
