Jutgen tres acusats d'intentar matar un home a Aiguaviva

Miguel Martínez Sánchez, Javier Algenis Vilorio i Eladio Antonio Núñez Valdez van ser jutjats ahir a l'Audiència de Girona acusats d'atracar i tirotejar un home a Aiguaviva, el 28 de setembre del 2012. El fiscal, Víctor Pillado, demana per a cadascun dels processats dinou anys de presó per un intent d'assassinat i per robatori amb intimidació. Tant Núñez com Sánchez, a qui es considera el responsable d'haver disparat quatre trets a la víctima, es van acollir al seu dret a guardar silenci. Com a conseqüència, es van llegir les declaracions que havien fet anteriorment, en què negaven que el dia dels fets haguessin estat a la demarcació de Girona.

Per la seva banda, el denunciant, Ariel Elpidio Valentín Paulino, va relatar que a l'únic que no coneixia era a Vilorio i va afegir que havia quedat amb Sánchez per anar a una festa a Vilablareix. Es van trobar al costat d'una gasolinera, a Salt. Sánchez hi va acudir amb un Fiat Punto on anaven els seus dos suposats còmplices, i el denunciant hi va arribar amb un Ford Fiesta, amb la seva parella. En comitiva, van marxar en direcció a Vilablareix i, durant el trajecte, es van aturar dos cops per comprar tabac. En la segona parada, la víctima va pujar al cotxe dels acusats i va dir a la xicota que s'esperés, mentre ells anaven a fumar marihuana. Amb el Fiat Punto, van continuar per la C-253 i es van desviar cap a un camí de terra d'Aiguaviva. Sempre segons la versió d'Elpidio, li van donar l'excusa que paraven a orinar. Un cop aturats, però, Javier li hauria sostret la cartera. “Va ser tot molt ràpid. Eladio els va dir: «Feu el que hem vingut a fer», vaig veure un flaix i vaig notar escalfor al coll i sang.” Acte seguit, va veure Sánchez apuntant-lo amb una arma i va sortir de l'automòbil per intentar fugir. Va rebre tres impactes de bala a la zona del coll i l'espatlla, i un quart tret al gluti. Segons la noia, un metge li va comentar que “era viu de miracle”.

L'afectat, a banda, va indicar que no sabia per quin motiu l'havien atacat, ja que a dos dels agressors els considerava amics seus. L'única explicació que troba és que fos per diners. “Sánchez em va acompanyar a Madrid a dur-hi un cotxe per una compravenda. Li vaig donar 100 euros pel servei, però ell sabia que m'havien d'ingressar 3.000 euros més.”