L'enamorat de Manpreet diu que la jove índia vivia esclavitzada pel marit
Antonio Crespo assegura que tenien una relació secreta, que pensaven casar-se i que ella li va dir que si l'home se n'assabentava els tallaria el coll
El jurat popular que ha de decidir si Sodhi Ajit Sing i Gurjeet Singh són culpables o innocents de l'assassinat de Manpreet Kaur, esposa i cunyada seva respectivament, va escoltar ahir un testimoni clau: Antonio Crespo García, company de feina de Manpreet que es considera “amor secret” de la víctima i l'home que divendres Sodhi Ajit assenyalava com el possible responsable del crim. Crespo va assegurar que ell estimava Manpreet, que Manpreet l'estimava a ell i que havien planificat casar-se. La seva relació quedava en el camp platònic i les seves trobades, mai sexuals, es limitaven a l'àmbit de l'empresa Pagès Valentí de Sant Jaume de Llierca, on tos dos treballaven. Crespo va explicar que ell i Manpreet feien junts el torn de cap de setmana, però que l'últim any els responsables de l'empresa els van separar perquè perdien massa temps xerrant. Llavors van passar Manpreet a fer torn nocturn de dilluns a divendres. Crespo va explicar que havia arribat a tenir molta confiança amb la jove i que ella li havia relatat que durant els dos primers anys de ser a Olot no podia sortir mai de casa, i que tenia molta por del seu home perquè era “dolent, gelós i sempre s'havien d'obeir les seves ordres”. Diu que la tenia com una minyona i que si no li agradava el menjar que li havia cuinat l'hi tirava per terra. Crespo va explicar que Manpreet li va dir que havia demanat dos cops el divorci a Sodhi, però que aquest s'hi havia negat i li havia dit que si mai la veia amb un altre home els tallaria el coll a tots dos. Crespo va relatar que el marit de Manpreet no permetia que ella enviés diners als seus pares a l'Índia i que en una ocasió ella li va donar 200 euros i li va dur un nom i una adreça perquè els anés a portar ell a l'oficina de Correus. Va assegurar que el marit la controlava i que a vegades Sodhi sortia de la fàbrica per anar-la a vigilar, i que en una ocasió que la va veure amb una amiga pel carrer la va escridassar i li va dir que no volia que anés més sola a casa de cap amiga. Crespo també va assegurar que Manpreet i ell havien acordat casar-se, però que la noia ja li havia dit que la cosa podia anar per llarg, perquè, tot i que ja havia anat un cop a l'Índia i havia demanat permís al seus pares, ells no hi havien donat el consentiment, i, tot i que volia tornar-hi, el seu home posava traves perquè fes el viatge sola. Crespo va assegurar que mai havia estat a casa de Manpreet i que tampoc se li hauria acudit d'anar-hi perquè hi havia el marit. Quan se li va posar en evidència que no havia dit la veritat als Mossos, ja que en la primera declaració, dos dies després del crim, no va explicar res d'això i va esperar a fer-ho setmanes després, quan els Mossos van descobrir que hi havia trucades del seu telèfon mòbil al de la casa de Manpreet, Crespo va respondre: “La Manpreet m'havia dit que si la mataven no digués res de la nostra relació.” Crespo havia coincidit amb Manpreet a la fàbrica la nit abans del crim. Va ser per casualitat, perquè va substituir un empleat de baixa en el torn de nit.
LA FRASE
Festeig a peu dret a la filatura
Crespo va mantenir una confrontació dialèctica amb els lletrats de les defenses, Carles Monguilod i Rafel Berga, després d'intentar acollir-se al dret, que com a testimoni no té, de no contestar a les seves preguntes, perquè va interpretar que els lletrats, el volien embolicar. Monguilod i Berga consideren que la coartada de Crespo per al matí del crim, avalada només per la seva mare i el seu germà, que tres mesos després van declarar que era a casa dormint, no era prou sòlida. Les defenses volen remarcar que la investigació no va seguir cap més línia que la dels acusats. Monguilod va voler que Crespo li respongués si de vegades ell rondava per la zona on vivia Manpreet i el testimoni el va replicar: “Sí, i que té d'estrany si m'agrada una noia? Vostè no ho feia, de jove, de rondar les noies?” Monguilod també va voler posar en evidència que la relació relatada per Crespo amb Manpreet a la fàbrica, enmig de la fressa dels motors i a peu dret, era poc romàntica. En aquesta ocasió, la rèplica va venir del president del tribunal, el magistrat Ildefons Carol: “Senyor Monguilod, en aquest judici ja hem vist que no tots els matrimonis són romàntics”, va dir el magistrat, en al·lusió al fet que el matrimoni de Manpreet i Sodhi era concertat.
