Sense nom

Portbou, 4 de setembre del 1990. Primera hora del matí. El cos d'una noia jove, amb un vestit blanc, que recorda el d'una núvia, apareix penjat d'un arbre a prop del cementiri. Una dona que va sortir de casa de bon matí va ser la primera que va percebre la pertorbadora visió. El camió de les escombraries havia passat poca estona abans i els operaris no havien advertit la presència de la núvia penjada. Feia molt poc de la mort. La maquinària investigadora es va posar en marxa comptant que no tardarien a saber qui era la misteriosa dama vestida de blanc penjada. Les sandàlies eren a terra, ben posades i alineades, un detall que avalava la tesi del suïcidi. Cap signe de violència feia pensar que la noia hagués estat víctima d'una mort criminal.

Però qui era la noia, la víctima? Han passat 25 anys i encara no se li ha pogut posar nom. El seu cos, embalsamat i per tant intacte i amb possibilitat d'extreure ADN, una tècnica que encara no s'utilitzava el 1990, espera que algú el reclami al nínxol número 134, al cinquè pis del departament primer del cementiri de Figueres.

Es una NN, No Name, nomenclatura que s'utilitza en criminologia per referir-se als cadàvers no identificats. El nínxol que l'acull en dóna testimoni: no té cap làpida, ni nom ni inscripció que doni cap pista al visitant de qui és el difunt. Però tot i el desemparament de la tomba, almenys dos homes encara tenen molt present la noia del nínxol 134. Narcís Bardalet, el forense ara ja jubilat, que guarda encara l'expedient de la noia no identificada en un sobre amb el telèfon del guàrdia civil a qui caldria trucar en cas que algú aporti alguna pista: Enrique Gómez Varela, ara també jubilat de la Guàrdia Civil i l'altre home que encara té in mente la misteriosa noia de qui va haver de fer l'aixecament del cadàver.

Tots dos mostren la seva impotència per no haver-la pogut identificar. No es va trobar cap bossa, cap document ni cap joia ni objecte personal que aportés una pista. Tampoc va deixar cap rastre a les pensions ni locals de la població. Només alguns testimonis van dir que havien vist una noia, que podria ser ella, vagant pel port. Tampoc van donar resultat la difusió de la fotografia de la noia ni la petició d'ajuda policial internacional que va fer la Guàrdia Civil. “Però ara les coses han canviat i a través d'internet i les xarxes socials es podria intentar fer una altra crida”, apunta Enrique Gómez Varela, disposat a posar el seu gra de sorra per ajudar a posar nom a la noia, per més que ja estigui retirat. La mateixa predisposició mostra Bardalet. “No deixo de pensar que en algun lloc, prop o lluny, hi ha d'haver una família que pateix perquè no sap el parador d'aquesta noia”, lamenta Bardalet, que remarca que no hi hauria cap problema per extreure ADN del cadàver.

Ara és possible, però el 1990, quan va ser trobada la misteriosa noia penjada a Portbou i tampoc el 1994 quan uns agents rurals que controlaven la processionària van trobar prop de la base militar de Sant Climent el cadàver d'un noi estrangulat que també continua sent un No Name, la investigació criminal encara no disposava de l'ADN, que ha esdevingut una de les eines bàsiques per a la identificació de víctimes i criminals. No obstant, en l'era de l'ADN, tampoc s'aconsegueixen identificar tots els NN. A pesar que els Mossos i les diferents policies disposen d'una base de dades (suposadament ben connectades unes amb altres) amb els perfils genètics ante mortem de persones desaparegudes i les dades post mortem dels cadàvers no identificats, no sempre és possible la identificació quan no es disposa d'un candidat amb qui fer la comparativa.

En aquests moments, només els Mossos d'Esquadra, tenen sobre la taula 300 casos de desaparicions i tenen pendents d'identificar setanta-quatre cadàvers que han estat trobats en diferents llocs de Catalunya des del seu desplegament. Les desaparicions i el cadàvers no identificats són un puzle de mal fer encaixar tot i els avenços científics. Entre aquests cossos no identificats hi ha també cinc de les víctimes de l'accident de camió de Capmany del 16 de març del 1997, que com la noia de Portbou també són enterrats al cementeri de Figueres, en el seu cas en nínxols, orientats cap a la Meca.

I tampoc tenen nom la parella, encara que es tingui l'ADN; un home i una dona, que van ser trobats assassinats, el 7 d'abril del 2000 al camí de l'ermita de Santa Llúcia de la Jonquera. L'odontòloga i especialista forense Anna Hospital va fer una anàlisi de la dentadura de les víctimes (que pels implants podrien ser de països de l'Est) amb la fotografia de les mandíbules d'una parella russa que va desaparèixer mentre estaven a la Costa Brava. Però a través d'una inspecció sobre el paper fotogràfic ja es va descartar que es tractés de les mateixes persones.