Estafa de 820.000 euros al Banc Sabadell de Cassà

Banc Sabadell i la fiscalia porten a judici l'exdirector de la sucursal de Cassà de la Selva Josep Maria Cornell Mir i vuit persones acusades d'haver estafat a l'entitat bancària a través del sistema anomenat “roda de xecs” més de 820.000 euros. Les acusacions demanen per al banquer i dos dels principals cooperadors de l'estafa, Gabriel Prats Tresseras i José Rodríguez Valdivias, una pena de sis anys de presó i una multa de dotze mesos amb una quota diària de 15 euros i per a la resta dels acusats (José Antonio Pérez, Joaquín Ortega Díaz, Lluís Giralt Díaz, Manuel García Choclan, Juan Martínez Padilla i Jorge Quintero) una pena de cinc anys de presó i una multa d'onze mesos amb una quota diària de 15 euros.

Les acusacions se centren en l'actuació de Josep Maria Cornell, que ostentava el càrrec de director de l'oficina 248 de Banc Sabadell a Cassà des del 16 de juny del 1986 fins a l'1 de març del 2004, data en què va ser acomiadat, un cop l'entitat va descobrir la manipulació dels comptes. Segons el fiscal, Cornell, abusant de la confiança que havia dipositat en ell el banc, va permetre, facilitar i consentir, infringint les seves obligacions i els deures del seu càrrec, que els altres acusats fessin ingressos de remeses de xecs i pagarés que no es corresponien amb cap operació mercantil real i disposant dels diners el mateix dia o l'endemà, sense que existís la gestió de cobrament de manera positiva. Segons el fiscal, entre el segon semestre de l'any 2003 i el primer trimestre de l'any 2004, els acusats, posats de comú acord, amb ànim d'un benefici patrimonial il·lícit, van crear “una aparença de saldos positius en els comptes a través del descompte de múltiples efectes mercantils, com ara pagarés o xecs, que eren objecte d'ingrés als comptes”. Però totes aquestes accions eren fules, ja que no es corresponien a cap operació mercantil real i els comptes de càrrec corresponent no tenien saldo. La manca de saldo s'anava cobrint amb la successiva i continuada emissió d'altres efectes mercantils, generant una aparença de saldo positiu que, en realitat, no existia. Per aconseguir aquesta aparença, s'utilitzaven societats mercantils i persones físiques a favor de les quals es feien les transferències per cobrir els saldos negatius, aconseguint fer la roda de xecs i pagarés que simulaven l'existència de diners. Segons el fiscal, Josep Maria Cornell Mir manipulava la comptabilització de l'operació amb valor diferent a la data efectiva per evitar saldos al descobert i el conseqüent pagament d'interessos. Es feien reintegraments i transferències el mateix dia o poc després i eren beneficiàries les persones o societat implicades en la trama.

El judici per aquest cas està a punt de celebrar-se i Banc Sabadell ha demanat que els acusats indemnitzin l'entitat bancària amb 820.507 euros, la quantitat que calculen que els van estafar, i en 262.532 euros més pels interessos que calculen que els pertoquen pel temps transcorregut. Banc Sabadell ha demanat que el jutjat exigeixi als acusats una fiança d'1.150.000 euros per fer front a la possible responsabilitat civil.