“Sabíem que era viu i no el podíem abandonar”
Rescaten el boletaire perdut a Sales de Llierca, després de sis nits a la intempèrie
Tot i la retirada dels equips d'emergències, els familiars van continuar la recerca de l'home, que va ser localitzat pels seus dos fills
-
Els efectius dels bombers treien l'home del barranc, amb una llitera. Va ser evacuat posteriorment amb ambulancia a l'hospital Josep Trueta de Girona, on s'està recuperant. BOMBERS DE LA GENERALITAT. -
Xavier Poch, un dels fills del veí de Banyoles rescatat ahir a la matinada. Juntament amb el seu germà Miquel, van sentir un remor i van poder donar pistes als bombers d'on estaba el seu pare. TURA SOLER. -
Miquel Poch Aurich va ser trobat en un torrent sec, escarpat i pràcticament intransitable per les bardisses. Va sobreviure després d'haver passat sis nits a la intemperie, sense menjar ni beure. EL PUNT AVUI.
Una lliçó magistral de supervivència ha donat Miquel Poch Aurich, el veí de Banyoles de 69 anys trobat amb vida ahir després d'haver estat sis nits a la intempèrie, enclavat en un torrent sec i escarpat pròxim a la zona on dijous passat es va perdre mentre buscava bolets amb un company, a Sales de Llierca. La fortalesa de Poch es va unir a la important persistència dels seus familiars, que no es van donar per vençuts i no es plantejaven la possibilitat de defallir: una fermesa que els va fer continuar pel seu compte les batudes, amb voluntaris, amics i veïns. “Sabíem que era viu i no el podíem abandonar. Mai vam perdre l'esperança. Tot i que hem passat moments molt durs, teníem pensaments positius. Estudiàvem els mapes i no podíem deixar de buscar. Cada dia dèiem entre nosaltres: «Avui sí, avui el trobem!»”, relatava ahir emocionat Xavier Poch, un dels fills de Miquel.
Durant cinc dies, els cossos d'emergències van resseguir a fons el paratge on l'home es va perdre. Dilluns al vespre, però, el dispositiu es va aturar en espera d'indicis nous. Malgrat la retirada dels equips de rescat, dimarts van tornar a rastrejar el terreny una desena de persones, entre les quals, Xavier i el seu germà Miquel. Es van dividir en grups de dos i els germans Poch van anar per camins més allunyats. Quan es començava a fer fosc, Xavier i Miquel van decidir repassar la zona inicial “pel temor de no haver mirat prou bé”. Va ser un encert, ja que van sentir una remor. Provenia d'un barranc abrupte i ple de bardisses, cosa que el feia difícilment transitable; i com que aquests dies havien sentit sorolls que en realitat eren “d'animals, vehicles o motoserres”, van acabar tornant a casa. En comentar a la seva mare això de la remor, ella va respondre de seguida que segur que es tractava del seu marit. Van plantejar-se informar els bombers, si bé tenien certa recança per si era una falsa alarma.
Al final, els ho van comunicar i els bombers es van activar immediatament, per no quedar amb el dubte. Quan els germans els van ensenyar el lloc, els efectius van pentinar el torrent d'una manera diferent: van començar a rastrejar-lo per baix i van anar pujant. De matinada, van trobar Poch encaixonat en un petit barranc a tocar del torrent de l'Orri, a la zona de la font de la Vorada. Tenia símptomes d'hipotèrmia i estava semiinconscient. Després d'aïllar-lo del fred amb una manta, un barret i un sac, el van carregar a una llitera per poder-lo treure i el van evacuar al Trueta.
El dia 15, l'amic de Poch buscava bolets a prop del seu vehicle i ell es va endinsar una mica, ja que coneix molt bé la zona, perquè fa trenta anys que hi va. Quan es va començar a fer fosc, van parlar pel mòbil i van quedar de trobar-se al cotxe. Poch hauria tornat per un camí paral·lel al que sol agafar, va anar a parar al barranc i li va ser impossible continuar, tot i quedar a tan sols 300 metres de la carretera. L'amic feia sonar el clàxon del vehicle, però com que Poch és bastant sord va optar per fer-li llums per si les veia.
Poch es va quedar sense bateria al mòbil, no tenia menjar, beure ni abric, perquè la seva idea era donar una volta; i devia caure, perquè tenia costelles fracturades. Afortunadament, el cas ha tingut un magnífic desenllaç i la família agraeix l'enorme suport i solidaritat dels amics, veïns, voluntaris i equips de rescat; i estan satisfets amb la resposta a les xarxes socials, on milers d'usuaris es van fer ressò de la desaparició.
Altres casos amb bon desenllaç
A les comarques gironines, el 2014 també es va produir la recerca d'un boletaire que va acabar amb un final feliç, tres dies després de la seva desaparició. Josep Pont Cirera, un home de Ripoll de 83 anys, va sortir a passejar i a buscar bolets. Tot i que va perdre la referència d'on quedava casa seva i va passar per camins equivocats, sempre va ser conscient del temps que havia estat fora. Va dormir tres nits al bosc, sense menjar, però va poder beure aigua. El 30 d'octubre, un conductor va trobar Pont i el seu gos caminant per la carretera de les Llosses. Malgrat que estava desorientat geogràficament, no tenia cap lesió. A banda, el novembre del 2011, una incessant recerca al Montgrí també va tenir el desenllaç esperat. Després de dues nits al ras, va ser localitzat Josep Guzmán, un veí de Torelló de 64 anys. Va desaparèixer buscant bolets amb la dona i el fill. Estava inconscient, amb signes lleus d'hipotèrmia i de deshidratació. Els sanitaris li van donar escalfor per tal que li pugés la temperatura corporal i va recobrar el sentit.
Posar un xiulet i una lot a l'equip de supervivència
T. S. / G. P
El fet de trobar Miquel Poch amb vida en la sisena nit de la seva desaparició va “sorprendre i alegrar” els bombers, que havien abandonat la recerca activa dilluns, però sobretot ha comportat que es replantegin mètodes i estratègies de cara a futurs rescats. Així ho indicava ahir el cap dels bombers a Girona, Enric Cano, que admet que establir els dies de recerca en aquestes situacions “sempre és complex”. “Et queda el cor encongit quan has de dir a uns familiars que abandones la recerca”, manifesta Cano, que, alhora, remarca que les tasques se solen allargar fins a una setmana. En aquest cas, però, van optar per aturar-les perquè semblava que ho havien rastrejat tot i no havien trobat indicis (fins a la trucada dels fills la nit de dimarts) que els redrecessin cap on inspeccionar.
A partir d'ara, en les recomanacions que fan els serveis d'emergències per a les persones que surten a la muntanya, hi afegiran incorporar a l'equip de supervivència un estri molt simple però que pot ser de gran utilitat: un xiulet, que no acaba mai la bateria i no té problemes de cobertura, com passa sovint amb els telèfons mòbils. Aquest estiu passat el xiulet ja va ser clau per rescatar un home gran que va caure mentre feia una caminada amb la dona a Albanyà. La seva esposa, que no tenia prou força per aixecar i carretejar el marit, disposava de mòbils i va trucar a emergències, si bé tenia dificultats per detallar-los on era. Llavors els va comentar que tenia un xiulet. Li van demanar que el toqués i així els van localitzar sense problemes i els van auxiliar. Cano apunta que en el cas de Poch, que de ben segur estava conscient i amb capacitat per donar senyals, el xiulet hauria sigut molt convenient per fer-se sentir des del clot on havia quedat encaixat.
Un altre estri que Cano també aconsella portar a la motxilla és una llanterna per fer-se veure si ja s'ha fet fosc. Aquest sistema l'utilitzen els bombers, a l'inrevés: quan poden establir comunicació amb la persona perduda a través d'un telèfon mòbil i així preguntar-li a quina direcció veu la llum. Però la llanterna té l'inconvenient que es pot acabar la pila, com els mòbils esgoten la bateria. A la muntanya es recomana, així mateix, anar-hi ben calçat, amb roba d'abric, menjar i beguda; i mirar les previsions del temps abans de sortir.