Detectades 3.091 estafes i 500 robatoris a empreses
En el darrer any, a les comarques gironines s'han denunciat un 12% més de casos d'estafa que en l'exercici anterior
Els saquejos a empreses són una modalitat delictiva que també ha anat a l'alça
Els enganys on hi ha diners pel mig i els robatoris a empreses –alguns fent un forat a la paret– han augmentat el darrer any a les comarques gironines. Si bé a la demarcació la majoria de delictes van a la baixa (els assalts violents s'han reduït un 25%), això no succeeix amb aquests dos tipus de delictes. Pel que fa a les estafes, entre el novembre del 2014 i finals d'octubre d'aquest any se n'han denunciat un 12,81% més. En concret, 3.091 (contra les 2.740 del període anterior). S'ha de tenir en compte, però, que moltes de les estafes no es denuncien per la mateixa vergonya de les víctimes, com passa, per exemple, amb aquells que es deixen ensarronar amb els vells trucs de l'estampeta (fa poc uns entabanadors van aconseguir 5.000 euros d'una dona d'Olot) o els que cauen al parany dels especialistes, normalment camerunesos amb el truc dels bitllets tintats. Actualment, molts casos arriben per internet, on els estafadors perpetren les enganyifes fent-se passar per venedors de productes que no existeixen, gent adinerada que vol comprar propietats, obres d'art... Uns empresaris gironins van caure en el parany i van entregar 300.000 euros a uns estafadors que els van fer anar a Torí, on un home disfressat de xeic àrab els va fer creure que els pagava 1.700.000 euros per un suposat quadre de Goya i quan van obrir el paquet en lloc dels diners hi tenien només paperots.
Fals casc blau enamorat
Els estafadors d'internet també es presenten com a enamorats virtuals per entabanar víctimes. En un cas, una internauta es va empassar que un contacte que havia fet per internet i que li feia ofertes de matrimoni era un soldat dels cascos blaus desplaçat a una zona de guerra i que necessitava diners per poder sortir i per anar a trobar-se amb ella. I amb tota aquesta història la dona va acabar enviant més de 2.000 euros als estafadors virtuals a través d'un apartat de correus. Però les modalitats d'estafa per internet són infinites i la feina de la policia per desemmascarar-los és molt difícil ja que actuen des de països diferents.
Menys delictes en conjunt
Durant els darrers dotze mesos, a les comarques gironines s'han registrat 47.321 delictes. En global, aquesta xifra negra ha baixat un 4% d'un any per l'altre (una reducció que puja al 12% si s'agafa l'històric de dades fins al 2010). A banda de les estafes, han anat a l'alça els robatoris a empreses. En l'últim any se n'han produït 492 (un 5% més). En declaracions a l'ACN, el cap dels Mossos d'Esquadra a la regió policial de Girona, el comissari Josep Milan, explica que la majoria de vegades l'objectiu són els diners: “Hi ha casos en què els lladres van a buscar begudes, tabac, metalls o materials que tinguin sortida fàcil al mercat negre. Però n'hi ha molts en què entren pensant-se que a la caixa forta hi trobaran diners, quan no n'hi sol haver en grans quantitats.”
L'estadística policial també recull que ha augmentat el nombre de robatoris amb violència a establiments (un grup que inclou des de botigues fins a sucursals bancàries). En concret, s'ha passat de 115 a 144. Ara bé, deixant de banda casos com ara l'atracament a La Caixa de Bàscara, el comissari precisa que el perfil dels lladres no és el d'un delinqüent expert, però sí actiu: “No són robatoris en què es faci ús de pistoles o ganivets, és un perfil de violència més baix; solen actuar amb amenaces verbals, donant empentes, simulant que porten una arma o buscant intimidar d'alguna manera.” Segons Milan, la majoria de persones que delinqueixen a la demarcació no es mouen en bandes organitzades, però no per això roben menys: “Actuen amb una alta intensitat, però amb baixa especialització.”
A l'altra banda de la moneda, hi ha els furts, que han disminuït. Els Mossos han tingut constància de 16.216 casos, un 1,4% menys que el 2014. A més, el nombre de robatoris en vehicles ha disminuït un 13% (de 3.549 a 3.298); el de robatoris amb força a domicili, un 5,6% (de 3.298 a 3.114); amb força a establiments, un 28,75%, i, en el cas de les estrebades o atracaments al carrer, el descens ha estat del 13,3% (de 574 a 498). Dins aquesta xifra negra, un dels delictes que preocupen més per l'alarma que generen són els assalts violents. Aquí la pressió policial ha estat efectiva i s'han reduït un 25% (de 31 a 23).
LA FRASE
Imputen un pare i un fill que intentaven vendre mòbils robats
Un veí de Girona de 41 anys i el seu fill, menor d'edat, han estat imputats per un delicte de receptació, ja que presumptament intentaven vendre mòbils que havien estat robats. Els Mossos ho van descobrir el 23 d'octubre. Uns agents que feien un patrullatge preventiu pels aparcaments públics de la ciutat van identificar un menor que mostrava una actitud d'espera. El jove, de 17 anys, va explicar als policies que havia quedat a través d'internet amb una persona desconeguda per vendre-li tres telèfons d'alta gamma. El noi no va aportar cap dada fiable sobre la procedència dels aparells i els Mossos el van acompanyar a casa per parlar amb els seus tutors. Un cop al domicili, el pare del menor va manifestar que, a banda d'aquests tres telèfons, en tenia quatre més per comercialitzar. L'home va dir que se'ls havia trobat tots pel carrer: alguns a Girona i d'altres a Sant Pere Pescador; i hi va afegir que havia posat a la venda els set terminals per internet. Com que la versió era poc creïble, els efectius van intervenir els aparells per investigar-ne la procedència. Es va saber que havien estat sostrets en locals d'oci nocturn de Girona, l'Estartit i Sant Pere Pescador, entre finals del 2014 i el juliol d'enguany. El valor total dels telèfons superava els 3.500 euros. Els Mossos van determinar que, mitjançant la venda de mòbils robats, tenien la clara intenció de lucrar-se, i van quedar imputats per receptació. Dels aparells intervinguts, tres es van tornar directament als seus amos. La resta eren de ciutadans estrangers i els els van enviar, a través dels consolats, a Bèlgica i els Països Baixos.
