La criminalitat invisible

El 2015 ha estat a punt de passar a la història com el primer en almenys quatre dècades sense haver-se comptabilitzat cap crim a les comarques gironines. Però el 9 de desembre, just quan es complia un any exacte del darrer homicidi (el doble crim de Bordils), es va estroncar la treva criminal i de la manera més inaudita: una mare de Girona va posar fi a la vida de les seves dues filles d'onze anys i deu mesos i després es va suïcidar. Tot i que en el llenguatge de les diligències policials i judicials el crim s'instrueix com un doble assassinat que ben segur serà condemnat a l'arxivament per extinció de responsabilitat penal per la mort per suïcidi de l'autora, la societat, en una mena d'exercici d'autodefensa de la consciència col·lectiva, l'ha volgut veure com un drama accidental amb resultat de tres morts, fent actes més de plany per les “tres víctimes” que no pas de rebuig a la violència.

El minut de silenci que va convocar l'Ajuntament en record de “les víctimes” ha causat la indignació d'un ciutadà, Ignasi Sivillà, un home que es declara lluitador per la igualtat de gèneres i recull el pensament que molts tenen i no gosen expressar. Sivillà ha remès una carta a tots els edils municipals reclamant que li expliquin els motius de l'acte de suport que titlla de “diabòlic” i que, vaticina, hauria tingut un caire diferent si el protagonista hagués estat un pare i no pas una mare. Tot i aquest doble crim invisible del 9 de desembre, el 2015 ha estat un any excepcional per manca de casos d'homicidi. Mai hi havia hagut una treva de 365 dies sense comptabilitzar cap mort criminal. Un fenomen que ni policies, ni forenses, ni criminòlegs no s'expliquen de manera raonada. Només ho poden atribuir a un designi, aquest cop favorable, de l'atzar. Però mai es pot descartar tampoc que s'hagi produït algun altre crim invisible de moment, ja sigui una desaparició no esclarida o un cas camuflat darrere una mort accidental o un suïcidi.

En canvi, els experts sí que troben una explicació lògica i raonada a l'increment de víctimes d'accident de trànsit aquest any a les carreteres gironines, on s'han comptabilitzat almenys 41 morts, 16 més que durant el 2014, any que es va tancar amb 25 víctimes mortals. Els experts en trànsit tenen clar que el repunt de la mortalitat té relació directa amb l'augment de la mobilitat de vehicles a les carreteres detectat a mesura que els efectes de la crisi han anat disminuint. No només han augmentat els sinistres a la carretera; els accidents aeris també han sigut fatídics aquest any. El pilot d'un paramotor va morir en estavellar-se a Siurana, al juliol; dos experimentats pilots d'un ultralleuger van perdre la vida en enlairar-se de l'aeròdrom de Viladamat a l'agost i al setembre van morir els dos ocupants d'una avioneta estavellada a Toses. A part, deu gironins que el 24 de març viatjaven a Düsseldorf en un avió de la companyia Germanwings van morir per l'acte criminal del pilot de l'aparell, Andreas Lubitz, que el va fer estavellar voluntàriament.

Si fa un parell d'anys els lladres violents (ara ja tots lliures) van fer anar de corcoll els Mossos amb els seus perversos assalts a habitatges –en alguns casos van violar les víctimes o van jugar a la ruleta russa amb elles– el 2015 han proliferat més els robatoris a empreses, molts amb el tradicional mètode de l'esbornac a la paret, i les estafes –se n'han denunciat nou al dia de mitjana i moltes no es denuncien–, un delicte que sol resultar molt profitós per als autors, ja que obtenen substanciosos beneficis i en canvi els resulta molt barat, o gratis, penalment en usar l'enginy i l'engany en lloc de la intimidació. Ho exemplifica el cas de l'ancià d'Olot a qui una dona va estafar 220.000 euros amb els seus ardits. La jutgessa va considerar que el cas no havia de tenir càstig penal perquè la víctima ja podia veure que l'entabanadora anava per treure-li els diners. La justícia ha tingut aquests revessos amb les víctimes en l'afany de ser al màxim de garantista amb els sospitosos, cosa que s'ha traduït a concedir als acusats el privilegi de declarar en l'últim torn, amb l'avantatge de saber de quines proves es disposa en contra seu. L'Audiència, d'acord amb la llei de protecció de dades, també ha atorgat als acusats altres privilegis que, per contra, limiten el dret a la informació: prohibició de retratar els rostres dels acusats a menys que ells ho autoritzin expressament i esborrats literals dels noms als escrits d'acusació, mesures que fan els acusats invisibles per a la societat.

Molts pactes han estalviat judicis amb rebaixes de pena i molts judicis suspesos per falta d'acusat i testimonis. Una ullada diària als passadissos dels jutjats de Girona permet certificar que la gran majoria dels asseguts als bancs dels acusats són homes denunciats per violència domèstica. Un mínim de set o vuit judicis al dia. I això que diuen que la majoria de les maltractades no denuncien els maltractadors. Les xifres fan intuir algun desfasament. El que fóra reputat i llegendari advocat, i després condemnat, Joan Piqué Vidal, ja ho va dir que la veritat oficial i la veritat real alguna vegada poden coincidir.