El mestre destinat a ser monstre

”Cada any, el primer dia del curs, acostumava a fer una broma amb un joc de paraules. Davant la mirada expectant dels nous alumnes em presentava dient: ‘Aquest any seré el vostre monstre… Perdó! Volia dir el vostre mestre', i normalment reien per primera vegada. Una de les moltes que riurien durant el curs. Qui anava a dir-me que seria tan fàcil passar de mestre a monstre…” El paràgraf forma part del blog que ha començat a publicar Jordi Alonso Callejo, el mestre veí de Sils que des de fa un parell de setmanes està reclòs a la presó de Lledoners per complir la condemna de trenta anys de presó, que hauran de ser 15 d'obligat compliment. Jordi Alonso ha acabat entrant a la presó després que hagi fracassat el recurs que va presentar el seu advocat, Horacio Airaudo, i que el Suprem hagi ratificat la condemna de l'Audiència de Barcelona que el va trobar culpable de sis delictes d'abusos perpetrats contra sis nenes de l'escola de Montseny (Vallès Oriental) on treballava. Tot i la pensa de la més alta instància i que encara té oberta una causa als jutjats de Santa Coloma de Farners per una altra denúncia d'una noia d'aquesta població, Jordi Alonso no es resigna a dur l'etiqueta de “monstre” i ha decidit publicar un blog amb les seves reflexions perquè serveixin, segons diu, a tantes i tantes altres persones que es troben com ell i que tenen necessitat de demostrar la seva innocència.

Jordi Alonso, que no té cap problema a encapçalar el blog amb una fotografia del seu rostre, se serveix també d'un proverbi sahrauí per expressar la vulnerabilitat davant de les acusacions: “Entre la veritat i la mentida no hi ha més de quatre dits: la distància que separa l'orella de l'ull. Perquè el que et van explicar pot no ser veritat si t'enganyaven. Però el que tu has vist amb els teus propis ulls saps que és cert, i per a tu és innegable. Per on vagis després proclamaràs aquesta veritat, de la qual has estat testimoni, i ja no t'abandonarà, perquè l'has vist.”

Alonso recorda com va viure sense imaginar-se que seria el darrer dia a l'escola, el 22 de febrer del 2013. “Aquell dia, com cada divendres, em vaig acomiadar dels meus alumnes i els vaig desitjar un bon cap de setmana. Un magnífic grup d'onze nenes i vuit nens de 6 a 9 anys d'una petita i acollidora escola rural.” El mestre ara condemnat es queixa de la poca diligència que, segons ell, va demostrar el Departament d'Ensenyament a l'hora d'intentar resoldre el conflicte quan es va saber que una nena havia pronunciat als seus pares la que seria la fatídica frase, que canviaria la seva vida: “El Jordi em toca la vulva, i l'any passat també i a les meves amigues també.” El mestre considera que el departament es va dedicar a “marejar la perdiu” allargant la situació esperant que fessin els seus dictàmens la fiscalia de menors i els psicòlegs de justícia. “La primera mesura va ser separar-me de l'escola i traslladar ‘el tema' als despatxos dels Serveis Territorials, lluny de l'escola, lluny de les persones que coneixien les nenes i lluny de les persones que em coneixien a mi. Actuant d'aquesta manera només van aconseguir que es propagués el dubte i la por entre pares i mestres”, reflexiona Alonso. Per poder publicar el blog, ha de fer dreceres perquè entre reixes té moltes limitacions i necessita ajuda externa. Les entrades les escriu ell a mà i les envia a la seva mare per correu i la seva mare les passa a un cosí que les penja al blog.