Medi ambient
Un foc crema 53 hectàrees a Cruïlles
Un 88% del terreny que ha quedat cremat és agrícola i la resta és zona boscosa propera als camps
Tot apunta que les flames van començar per una burilla de cigar
Una important mobilització d'efectius d'emergències va tenir lloc ahir al terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura arran d'un incendi que es va declarar pocs minuts abans d'un quart de quatre de la tarda. Les flames van començar al paratge de Campcerdans i, segons les estimacions dels agents rurals, l'extensió de terreny cremada és de 53,64 hectàrees (47,53 són agrícoles, 4,68 corresponen a arbrat i la resta, 1,43 ha, és vegetació diversa). Tal com ha succeït en els dos altres focs d'envergadura que hi ha hagut aquest estiu a les comarques gironines (a Santa Coloma de Farners i a Blanes), les primeres hipòtesis indiquen que va ser causat per una negligència. La directora territorial d'Agricultura, Elisenda Guillaumes, va especificar que hauria estat provocat probablement per una burilla de cigar llançada al marge de la carretera, tot i que va matisar que les investigacions ho han d'acabar de confirmar.
Els Mossos d'Esquadra van desallotjar preventivament vuit persones (tres de Mas Sisot, dues de Mas la Torre i tres d'una hípica propera). Cap dels evacuats va resultar ferit i tots van tornar a casa ahir mateix. Els agents de trànsit també van tallar la circulació per la GI-664, entre Sant Sadurní de l'Heura i Cruïlles i, alhora, es va restringir el pas de vehicles per les carreteres locals que enllacen aquests nuclis amb el de Monells.
El foc va començar en un indret proper a Cruïlles i es va propagar en sentit nord, de manera que va avançar en direcció a Monells. En les tasques d'extinció hi van treballar una trentena de dotacions terrestres dels bombers i tretze mitjans aeris (tres helicòpters de comandament, quatre avions de vigilància i atac, quatre helicòpters bombarders i dos avions amfibis). Els esforços es van concentrar sobretot a frenar el cap de l'incendi i el flanc dret per intentar evitar-ne la progressió, tot i que va guanyar terreny en només unes hores. Ahir a la tarda la temperatura a la zona era d'uns 32 graus, hi havia una humitat del 30% i hi bufava vent del sud-oest, en sentit contrari al massís de les Gavarres. Les ratxes arribaven als quaranta quilòmetres per hora i van anar afluixant. En canvi, la previsió era que, de matinada, hi hauria un gir en la direcció del vent i entraria tramuntana, fet que podria complicar la situació.
La Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de les Gavarres va mobilitzar pagesos per tal que amb els tractors llauressin els camps pròxims a l'incendi amb la finalitat que aquesta actuació servís de tallafocs. Van fer sobretot unes franges als contorns dels camps de conreu i van treure els rostolls, ja que un dels handicaps és que són altament combustibles i les tiges transmeten les flames amb molta facilitat. A més de la col·laboració dels pagesos, treballant amb els bombers hi va haver efectius de les ADF de les Gavarres, Gavarres Nord, Gavarres Marítima, Cassà de la Selva i Puig d'Arques. El cap de la regió d'emergències de Girona, Enric Cano, va aprofitar per recordar que amb focs com aquests és important que els boscos i les urbanitzacions tinguin franges de protecció d'incendis. “L'estat dels conreus ens ha anat en contra. Si la tija petita que queda després de segar no s'acaba estripant o llaurant, el foc avança amb facilitat. De fet, si els camps que ens hem trobat haguessin estat llaurats, amb quatre vehicles i un bombarder el podríem haver controlat en poca estona. El problema és que les flames corrien més ràpid del que podíem apagar, i això ha fet que s'estengués en llargada”, va indicar Cano en declaracions a l'ACN.
L'ampli dispositiu que es va formar també va ser integrat per policies locals, el SEM i voluntaris de Protecció Civil de la Bisbal d'Empordà. A quarts de set de la tarda es va aconseguir que l'incendi no progressés i l'extinció evolucionava favorablement. Pels volts de dos quarts de vuit els bombers el van donar per estabilitzat i s'esperava que continuessin treballant sobre el terreny durant tota la nit. “Amb el canvi de vent, els esforços se centraran també a evitar que la cua del foc pugui revifar. Amb la tramuntana, se'ns endinsaria cap a la zona de Gavarres, i la prioritat és impedir-ho perquè aquí hi ha molta continuïtat de massa forestal”, va concloure Cano.
LA XIFRA
Tercer incendi de l'estiu per una negligència
G. Pladeveya / X. Pi (ACN)L'incendi va començar al costat d'un camp de rostolls, a Cruïlles, i va avançar empès pel vent de marinada, que bufa del sud. Amb 53 hectàrees arrasades, s'ha convertit en el foc que ha cremat una extensió més gran de terreny en comparació amb els que s'han produït aquest estiu a les comarques gironines. Si les investigacions dels Agents Rurals acaben confirmant que va ser causat per una burilla de cigar que algú hauria llençat a la zona i que va quedar mal apagada, es tractaria del tercer incendi per una negligència que es registra a la demarcació en tan sols unes setmanes de diferència. El 19 de juliol es va haver de combatre un foc forestal a la serra de Coguls, a Santa Coloma de Farners, i es va saber que aquell mateix dia hi va haver un grup de persones que hi van estar recollint bruc. A prop d'on duien a terme aquesta activitat, els Agents Rurals van trobar burilles de cigar a terra. En aquest cas, les flames van afectar 26,93 hectàrees. La major part del terreny que va quedar calcinat era massa arbrada (26,52 ha), seguida a molta distància per pastures (0,33), 0,08 hectàrees eren de matoll i la resta, conreus. Només sis dies més tard del de Santa Coloma, es va originar un foc forestal al turó del Vilar de Blanes. Aquí van quedar malmeses 26,93 hectàrees, la majoria, massa arbrada. Els Agents Rurals van certificar que l'incendi havia començat per una negligència derivada d'una acció o d'una activitat humana. S'intentava aclarir, però, si va ser calat de manera intencionada o es va deure a una negligència involuntària.