Un crim d'honor comès amb premeditació i traïdoria

Demà farà dos mesos de l'assassinat a Olot de la jove índia Manprit Kaur, cosida a ganivetades a casa seva. El seu home, Agit Sing Sodhi, i el seu cunyat, Gurjeet Sing Sodhi, tot i que sempre han clamat la seva innocència, continuen empresonats des del 14 de febrer com a sospitosos de ser autors, tots dos, d'un delicte d'assassinat. El fiscal i els mossos atribueixen l'assassinat a tots dos perquè consideren que van actuar de comú acord i amb planificació prèvia per matar la noia a casa seva. Tot i que no tenen constatat el mòbil que va empènyer els dos homes a posar fi a la vida de la seva dona i cunyada, els investigadors consideren que es van moure per “una qüestió d'honor” i que al darrere hi podria haver l'acostament de Manprit, una noia molt sociable i integrada, a un noi amb qui tenia molta amistat. El fiscal i els mossos consideren que el 24 de gener Agit i Gurjeet van complir el seu torn de treball a l'empresa d'embotits Puigvert (a 200 metres escassos de la casa on cohabitaven amb Manprit) i a un quart d'una en punt van sortir de l'empresa i es van dirigir al pis del número 2 del carrer Velázquez, ja amb la intenció de matar la noia. Segons les hipòtesis policials, la van atacar per sorpresa, és a dir amb traïdoria, mentre ella dormia (ella feia el torn de nit a la fàbrica i dormia als matins) i li van clavar prou ganivetades per causar-li la mort, i la noia es va defensar com ho demostren les ferides als braços i a les mans que tenia. Després van rentar el ganivet i el van deixar al seu lloc a la cuina. Aquest va ser el seu error, considera la policia, ja que van comissar tots els ganivets de la casa i les anàlisis del laboratori van permetre trobar ADN de la víctima al ganivet que se suposa que va ser l'arma del crim. Aquesta és la prova més contundent que té la fiscalia per acusar els dos homes.

Un cop van haver netejat l'arma del crim, sempre segons les tesis policials, van rematar el seu pla amb l'escenificació pública de desesperació quan van sortir al carrer cridant que havien matat Manprit i avisant els serveis d'emergència. No havia passat gairebé ni un quart des que havien sortit de la fàbrica i el marit mostrava sense problemes les mans tacades de sang, ja que deia que havia intentat reanimar la dona quan se la va trobar estesa a l'habitació. Tot i que la família des d'un primer moment va apuntar cap a un lladre i assaltant que havia entrat a la casa darrere de Manprit (la porta no era forçada) i que els dos germans, marit i cunyat, esgrimien la coartada que no havien sortit de la fàbrica, el fet que els sanitaris del SEM trobessin que el cos de la noia encara estava calent quan ells van arribar evidenciava que l'atac s'acabava de produir i, per tant, que el crim es podia haver comès minuts després de la sortida dels dos homes de la fàbrica. Per això les primeres sospites ja es van dirigir cap als dos germans, que van ser traslladats a la comissaria per ser interrogats. Els interrogatoris van ser dificultosos per les qüestions de llengua òbvies en ser indis, però la seva declaració es va allargar més del compte pel fet que van haver de buscar un traductor diferent de la persona que habitualment els fa les traduccions d'indi als jutjats i la comissaria d'Olot perquè la intèrpret oficial precisament és la germana d'Ajit i Gurjeet i com a tal no podia assumir el cas per raons de subjectivitat. D'aquest primer interrogatori en van sortir il·lesos, ja que no van ser detinguts, i en la declaració que van fer ja com a detinguts davant del jutge tots dos van clamar la seva innocència i van mantenir la seva versió que no es van moure de la feina (cosa que ratifiquen a l'empresa) fins a l'hora de plegar i que en anar a casa es van trobar la noia morta. El fiscal i els mossos són conscients que difícilment arrencaran una confessió a cap dels dos, però creuen que les proves els incriminen de manera suficient per dur-los a judici. Els familiars dels dos sospitosos defensen també la seva innocència i proclamen que la seva religió i la seva cultura els obligarien a delatar-los en cas que sabessin que són culpables. La família, que va anunciar que aportaria una prova evident de la innocència dels dos germans, de moment no l'ha aportat. Els mossos sospiten que la seva prova consistia a dirigir les sospites sobre el crim cap a algun amic de la víctima quan en realitat l'existència d'aquest amic es perfila com el rerefons del mòbil. Els familiars de Manprit mantenen una investigació paral·lela.

La cultura sikh, a la qual pertany la família (fins i tot tenien la imatge del guru Nanak a la porta de casa seva), condemna de manera específica l'adulteri i la promiscuïtat.