El record està present

L'alcalde de Sant Mateu de Bages, Pere Ribera, recorda perfectament el 4 de juliol de 1994. Aleshores ja era batlle i assegura sense haver de consultar-ho enlloc ni amb ningú que va rebre l'avís d'incendi entre les deu i dos quarts d'onze del matí. “És un record llunyà que està molt present.” L'alcalde de Navàs, Jaume Casals, tampoc dubta quan recorda aquell incendi: “Vam començar a veure diversos punts amb flames a uns deu quilòmetres de distància i ràpidament es va muntar una taula davant l'ajuntament per organitzar les moltes persones que volien ajudar.” Ell mateix va ser voluntari i va acabar tirant galledes d'aigua en zones on el foc estava apagat, però calia evitar que es revifés.

Aquells dies de juliol, les condicions meteorològiques –temperatures de 40 graus, ràfegues de 50 km/h de vent del sud-oest molt càlid i sec i una humitat baixa, per sota del 10%– van facilitar que el foc es propagués amb rapidesa pels boscos extremadament secs de Navàs, Castellnou de Bages, Súria, Fonollosa, Balsareny, Callús i Sant Joan de Vilatorrada dins la comarca del Bages i que el dia 6 passés a Puig-reig i Viver i Serrateix, a la comarca del Berguedà. El foc no es va apagar fins al 8 de juliol, quan havia cremat un total de 13.323 hectàrees d'arbres, 10.952 al Bages. Aquest incendi va coincidir en el temps amb el de Collbató, que va abrasar el vessant occidental de la muntanya de Montserrat i va matar tres excursionistes de Terrassa. Durant l'estiu de 1994, es van declarar 60 incendis, dels quals dotze van ser grans.

“No hi havia mitjans humans per apagar aquells focs”, argumenta Ribera. De fet, els bombers van poder extingir els incendis perquè hi va haver una inversió tèrmica: la temperatura va baixar i la humitat va pujar. L'alcalde de Sant Mateu de Bages està convençut que, tot i que actualment hi ha més dotacions de bombers i s'han modernitzat les tècniques, “si es reproduïssin els mateixos condicionants d'aquell any, boscos secs i un estiu extremadament calorós, la tragèdia es repetiria”. L'inspector de bombers i tècnic del GRAF Asier Larrañaga indica que caldria que es mantingués l'actual sequera que hi ha als boscos catalans, “i que l'estiu fos sec i càlid de manera prolongada com ho va ser fa 18 anys” per reviure esdeveniments similars. Segons Larrañaga, haurien de coincidir molts factors i, tot i que no és impossible, sí que és molt difícil. Recorda que el 2005 també hi va haver una important sequera que va propiciar que hi hagués incendis en aquest territori, però no van ser tan devastadors perquè els episodis meteorològics eren curts.

En canvi, per Casals és difícil que la comarca pugui reviure un incendi com el del 1994 perquè “s'ha agafat consciència preventiva”, tot i que reconeix que encara podria ser més elevada. “Els boscos no estan prou nets” afirma l'ADF de Defensors del Bosc i regidor de governació de Navàs, Joan Fernández. Al segle XIX no hi havia grans incendis perquè els boscos estaven nets; d'això, se n'ocupaven els ramats, que hi pasturaven, i l'home, aprofitant la fusta com a combustible vegetal. Però al segle XX, l'home abandona el bosc i són els propietaris els que n'han de tenir cura, “els que viuen en el territori el netegen, però els que viuen fora no ho fan”, admet Fernández. Una solució perquè els boscos no estiguessin bruts i fossin sostenibles seria fomentar cooperatives per fer biomassa com la que ha format la Federació ADF del pla de Bages. Ara per ara, estendre aquesta experiència és complicat perquè s'han suprimit totes les subvencions que donaven a aquestes iniciatives.

Es faci el que es faci, Larrañaga alerta de la necessitat que “la gestió forestal hauria de generar boscos que no cremin tan intensament”. El foc comença a l'herba, passa al matoll, i d'aquí al pi petit, a l'alzina mitjana i a la gran. Segons aquest inspector de bombers i tècnic del GRAF, “el gran problema són les capçades, que ajuden que el foc continuï per dalt i alimenten flames que poden arribar als 30 metres d'altura” i contra les quals és molt difícil actuar.

L'augment d'efectius de bombers, així com la modernització de tècniques per apagar el foc, són factors a tenir en compte a l'hora de fer front a un incendi com el que hi va haver fa dues dècades. A més, “durant aquests anys les ADF s'han professionalitzat, cosa que també ajuda a l'hora d'extingir un foc, ja que acostumen a ser els primers a arribar a la zona afectada”, reivindica Fernández. Però tot això és insuficient per Ribera, que reitera que “amb els efectius que sigui i mani qui mani, si ens trobéssim en una situació similar a la d'aquell estiu passaria el mateix”.

L'episodi de sequera severa en què està immers Catalunya només és comparable al que va viure el país fa seixanta anys. Aquesta sequedat aguda no s'arregla amb les pluges d'aquesta última setmana; perquè els boscos estiguessin ben hidratats caldria que hagués continuat plovent de manera generalitzada a tot el territori.

Larrañaga avisa que si les últimes pluges són un episodi puntual podrien, fins i tot, incrementar el risc d'incendis aquest estiu perquè “si plou poc el que passa és que creix herba als marges i, en el cas que hi hagi un incendi, facilita la propagació del foc”. L'aigua ha estat ben rebuda pels arbres, que estan una mica més hidratats, tot i que no ho estan prou per aguantar tot l'estiu en aquelles zones on hi ha un dèficit hídric de 200 litres.

Les esperances de posar fi a aquests boscos eixuts està posada en les previsions meteorològiques; els mapes pronostiquen un abril més plujós del que és habitual i, si aquesta predicció es compleix, es podria revertir la situació actual de sequera.