“Que vagin a vigilar a bosc i el trobaran”

Trobem Joan Portell, àlies Vilopriu, l'home que agents rurals i de Mossos d'Esquadra van presentar a la roda de premsa com “un piròman molt actiu”, en plena activitat “desterrossant el terrossos” d'un hort que mena a Sant Jordi Desvalls. Apaga el motor del motocultor per atendre'ns i es posa a fumar els seus Ducados, que quan ha esgotat s'assegura d'apagar bé aixafant la burilla amb les xiruques. Ja fa vint dies de la seva detenció “de la secreta” i diu que està molt tranquil, amb la consciència ben neta de qui no ha fet res i que li és igual si ara el vigilen o no el vigilen. “Es pensaven penjar-se una medalla a la meva salut i s'han hagut de tocar els pebrots”, exclama. Recorda que no va tenir cap problema perquè li prenguessin mostra d'ADN de saliva i que se'ls va oferir a escriure'ls unes ratlles perquè poguessin fer la comparació de la seva lletra amb els anònims trobats fa temps. Afegeix que a casa seva se li van endur uns papers. Insistint-li si eren escrits seus, ell els va haver de repetir dos cops que no, que eren unes anotacions dels tractaments per a les pebroteres escrits per l'amo de l'hort.

És contundent a l'hora de proclamar la seva innocència, però no en vol saber res, de valorar la possibilitat de si els sospitosos anteriors podien ser incendiaris. “Jo aquí ja no m'hi fico”. Si bé no dubta què li faria al que se li va acudir encendre foc el 9 de març “amb la tramuntana que petava”. Li tallaria el coll. Però no ho diu, ho escenifica amb un gest. Anuncia, a més, que la seva imputació no li impedirà anar al bosc com ha fet sempre. “Vull anar a caçar múrgoles, a veure si en surt cap. I si em volen seguir que em segueixin.” Té clar què haurien de fer els Mossos per atrapar el piròman. “En lloc de voltar tant per la carretera, que se'n vagin a bosc i s'hi quedin a vigilar. Ja veuràs si el trobaran!”

El cas és que, el 1996, després de la primera onada, els Mossos d'Esquadra van destinar durant vuit mesos una patrulla que només vigilava els boscos de Vilopriu. Van descobrir que el poble encara està caldejat per antigues rivalitats que es remunten a la Guerra Civil que podien haver encès guspires i una estranya comunitat espiritual que vivia en tendes de campanya. Van trobar l'escenari de la violació d'una actriu segrestada mentre es banyava a la bassa de Jafre i les cordes que van fer servir per lligar-la. Però en tot aquest temps no van enxampar cap incendiari amb l'encenedor als dits i mentre ells van rondar pels boscos, els focs van cessar. Un veí va acabar denunciat, però no pas per incendiari. Va tenir la gosadia de dir que potser els causants dels focs eren el cap dels bombers o el dels Mossos, que tantes estones passaven el bosc, i un comandament de Mossos li va obrir diligències per injúries. I quan els agents van marxar, hi va tornar a haver focs.