Guàrdia Civil i Mossos es disputen el cas del bus ofegat

El litigi de les competències policials al mar que mantenen Guàrdia Civil i Mossos des de fa mesos s'ha tornat a posar de manifest en el cas del submarinista Jordi Mateo, que va morir dimecres mentre feia immersió a la costa de Palamós. Les primers diligències i l'aixecament del cadàver, que es va fer formalment al port de Palamós, el van assumir inicialment els Mossos, entre altres motius perquè en aquells moments el GEAS de la Guàrdia Civil estava ocupat fent l'atestat del cas del submarinista francès que s'havia ofegat unes hores abans al Port de la Selva. Ahir, tant els especialistes de la unitat subaquàtica dels Mossos de Sabadell, com els experts del GEAS de la Guàrdia Civil van demanar autorització judicial per assistir a l'autòpsia de Jordi Mateo per tal de poder fer el corresponent atestat per remetre al jutjat i continuar la investigació sobre la causa de la mort. Finalment, tots dos cossos van ser presents en l'autòpsia amb el vistiplau del jutjat i tot i que en primera instància l'informe el redactaran els Mossos, la Guàrdia Civil ha demanat al jutjat que li encarregui el cas, d'acord amb la llei 2/86 que els atorga les competències en el mar. Queda encara molta feina en la investigació de la mort de Jordi Mateo, ja que tot i que l'autòpsia ha determinat que va morir ofegat, falta analitzar els aparells que duia incorporats que poden aportar dades per aclarir què va fer que un home atlètic i experimentat com ell s'afogués.

La guerra marítima entre mossos i guàrdies civils va començar el 2009, quan els mossos van estrenar la seva unitat aquàtica (un servei central amb una dotzena d'agents que tenen superat el curs de busseig) amb seu a Sabadell i van començar a ficar-se al mar, fins llavors terreny exclusiu de la Guàrdia Civil. Les primeres enganxades van ser per treure unes mines a Llançà.