“Cal adequar les tàctiques i les tècniques de la policia al s. XXI”

Els caps de policia i tots els tècnics. A Girona, amb el canvi de govern, s'han produït canvis en diverses àrees, però no en la policia.

No em consta. Un cop produït el canvi de govern municipal em vaig posar a disposició de l'alcalde i em va confirmar en el meu càrrec.

L'associació té com a finalitat defensar els tècnics de les policies locals en especial els caps dels cossos locals i contribuir en el disseny de la seguretat pública del nostre país. En cas de litigi, en principi es va a defensar l'associat per evitar arbitrarietats i se li ofereix assessorament. Però les accions legals o els pactes els ha d'adoptar l'interessat perquè són personals i nosaltres no estem legitimats per intervenir-hi. L'Accpolc, que disposa del seu gabinet jurídic, està legitimada per intervenir en casos de caràcter general, com ara impugnar bases de concursos que incompleixin la normativa...

Se'n donen força, però ens n'assabentem d'uns pocs. Els casos més recents han estat el de Piera, el de Canet de Mar, en què el cap ha guanyat el contenciós a l'Ajuntament, que va denunciar per moobing i ara haurà de ser indemnitzat, i el de Palafrugell, on Manel Martínez Morcillo ha optat per fer una permuta i anar a Blanes. I hi ha el cas de Conrado Fernández, que, com que se sentia incòmode a Badalona, es va buscar una sortida, i està en comissió de serveis d'assessor al Departament d'Interior. En aquests casos és vàlida aquella màxima judicial que diu que “val més un mal acord que un bon judici”. És millor trobar una solució negociada perquè l'enfrontament desgasta molt i també se'n ressent tot el col·lectiu. Ningú no discuteix que l'alcalde pugui nomenar un cap de policia, però s'han de respectar les regles. No és correcte com es va fer en el cas de Barcelona: l'alcalde encara ni havia pres possessió i ja va anunciar públicament que destituiria Xavier Vilaró com a cap de la Guàrdia Urbana, com si fos el més important a fer, i a ell li ho van comunicar per SMS. Així no es fan les coses. Amb la legalitat i bones maneres es pot fer tot. El que no pot ser és anar amb arbitrarietats. El cas de Vilaró va ser especialment dramàtic, perquè ell que era una autèntica víctima que va perdre la melsa per l'impacte d'una pilota de goma i va ser linxat mediàticament, ja que se'l va presentar com culpable d'afers tèrbols que es van inventar per emmascarar la responsabilitat en el llançament de les pilotes de goma. També va guanyar les demandes que va presentar contra els que el van injuriar.

Hi ha casos d'assetjament per part de determinades oposicions municipals que confonen l'obligada lleialtat institucional amb la lleialtat partidista, com podria ser el cas de l'oposició al govern de l'Ajuntament de Lloret de Mar, carregant contra l'inspector cap de la policia quan aquest home fa la seva feina de servir l'Ajuntament i la ciutat de Lloret, independentment de qui mani o de qui hi hagi a l'oposició.

Ara tenim la llei del 1991 de les policies locals, la del 1994 dels Mossos i la del 2003, que és la llei del sistema de seguretat de Catalunya, que fixa com s'estructura la seguretat a Catalunya, qui n'és el responsable, i ara que ja s'ha acabat el desplegament, que sabem que disposem d'uns 17.000 mossos i 11.000 policies locals, falta el final de trama, que és la llei del sistema de la policia. Durant els vuit anys de tripartit es van fer diversos esborranys, però no han prosperat. Ara el conseller Felip Puig ens ha dit que ha muntat un equip d'experts que està treballant en la modificació de la llei i comptem que en aquesta legislatura la tindrem.

No. El formen assessors externs.

S'ha fet un gran avenç amb la Xarxa Rescat, que s'ha experimentat de manera pilot i molt satisfactòriament a les comarques gironines. Això comporta un canvi radical, les policies estan connectades a un sol sistema de ràdio i representa un gran suport per a les policies petites, que saben que tenen darrere tot el suport de Mossos si cal. A l'hora de consultar dades, es fa directament i se simplifica enormement el procés. És un fet històric. També s'ha creat una comissió de treball per unificar els procediments, les anàlisis de dades, la uniformitat, les compres... Es comencen a moure fitxes. Ara, potser també influenciats per la crisi, es tendeix a aprofitar recursos. En aquest sentit, s'està començant a plantejar també unificar l'oficina de denúncies dels Mossos i de la Policia Municipal a Girona.

Per fer això primer s'hauria de solucionar el tema de l'autoritat municipal, no sobre el paper, sinó sobre la realitat. La posició de CCOO sí que és la de la integració en un sol cos. Però això és molt complicat si no hi ha voluntat dels ajuntaments. Potser en els casos de cossos petits seria més fàcil, però s'hauria de buscar un sistema d'absorció i integració de funcionaris a l'altre cos, que seria molt complex. Una altra cosa, més factible és la unificació dels sistemes de treball.

Entenem que la missió fonamental de policia municipal és desenvolupar tasques de policia de proximitat, en els àmbits de les policies de trànsit, policia administrativa, policia de seguretat i també de policia judicial, en l'espai o el nivell d'eficàcia dels serveis locals de seguretat que no poden aconseguir altres àmbits policials i que dóna sentit al concepte proximitat. Com a exemple, la Secció d'Investigació de la nostra policia amb sis agents va efectuar 450 diligències per diversos tipus delictius i va detenir 171 persones. Imagini's que computéssim el total d'actuacions en els quinze anys que aquesta secció es dedica a la investigació. No crec que estiguem en èpoques de qüestionar els que treballen, ans al contrari, com ja ha dit diversos cops el conseller Puig, el que cal és trobar formes de complementarietat amb un sol i clar objectiu del servei al ciutadà.

Només cal veure que els càrrecs de comandament de les policies locals estan farcits de mossos. La gent busca solucions personals i acaba pensant que és millor menjar poc i pair bé. A l'administració local no s'està pendent de la mobilitat i un cap de policia local pot administrar un pressupost i gestionar-lo en funció dels seus criteris, cosa que no li és possible a un cap de comissaria de Mossos, subjecte a les directrius generals del departament. Ara el problema és que els cossos no poden créixer, per la crisi i per la llei que només permet convocar un 10% de vacants en serveis urgents.

Ens trobem amb un sistema en què tothom es treu les puces de sobre i en què qualsevol tema acaba sent policial. A la policia li truca el metge, el conserge d'una escola, una bibliotecària... Perquè han perdut l'autoritat que haurien d'exercir en el seu àmbit. Ara també fem cursets per a casos de situacions de violència protagonitzades per persones malaltes i la policia no està dissenyada per a conflictes amb malalts mentals i a més a més no tenim les eines adequades...

Sí. Crec que al seu moment es va tenir por de tirar endavant amb l'adquisició d'aquests instruments perquè en alguns països s'havien emprat com a eines de tortura. Però el problema no és de l'eina sinó de l'ús. Ara la policia només té com a eines la defensa i la pistola i en caldrien d'altres que permetessin evitar riscos per a la nostra vida i també per als altres, encara que siguin delinqüents, perquè en aquest país la pena de mort no existeix. Hem d'adequar les tàctiques i les tècniques policials al segle XXI. Ara fem servir eines del segle XVIII, que va ser quan els anglesos van canviar el sabre per la porra. Hem d'evolucionar un xic més.

Sí. Com altres policies locals, les vam adquirir després del cas del noi esquizofrènic de Malgrat de Mar, que amenaçava els mossos amb un pic i que va morir del tret d'un agent. Abans d'adquirir-les hi va haver una reunió entre representants d'Amnistia Internacional i amb Carlos Jiménez Villarejo, com a representant del comitè d'ètica de la Policia de Catalunya i ja va quedar clar que el que cal és regular-ne l'ús.

El comitè no funciona per inanició. Han desaparegut tots els vocals que l'integraven menys jo. Jo ni he dimitit ni m'han destituït, però a efectes pràctics el comitè no existeix. Primer va dimitir Cristina Manresa, quan va ascendir a comissària dels Mossos; amb el canvi de govern van plegar Carlos Jiménez Villarejo i la catedràtica de dret penal Mercedes García, i finalment també va plegar Gemma Calvet. Vaig quedar sol. El conseller Felip Puig va anunciar que no aplicaria el codi d'ètica tal com estava aprovat i des de fa un parell de mesos s'està elaborant el decret que l'ha de retocar i es nomenaran nous membres del comitè...

Hi hauria d'haver organismes al marge de les institucions que vetllessin pel sistema, organismes independents que s'encarreguessin de l'avaluació i el control. En millorarien els resultats. Aquí tenim els defensors dels ciutadans, però només funcionen a títol consultiu, sense poder executiu. El sistema anglosaxó sí que té establert un ordre de control extern. Aquí es va intentar crear la inspecció general de serveis, però va generar pànic la perspectiva de ser vigilats. Però ja ho diu la dita: qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu. És cosa de sentit comú. És com l'ús de les càmeres: si la gent se sap vigilada, es millora el servei.

Cada vegada es nota que estan més receptius i se'ns considera tant en els temes pressupostaris com a l'hora dels actes de final de curs. Però això no ens treu que a l'administració local li resulta molt car enviar agents a fer els cursos de formació.