Els suïcides no van al metge
Una anàlisi sobre els 269 suïcides de comarques gironines entre el 2006 i el 2009 revela que un 87,4% no van anar als serveis de la xarxa de salut el mes abans de matar-se
El 87,4% de les persones que es van suïcidar entre els anys 2006 i 2009 a les comarques gironines no van acudir a cap servei de salut mental durant el mes abans de llevar-se la vida. És la conclusió a la qual han arribat tres especialistes, dues psiquiatres i una psicòloga clínica (Anna Calvet Roura, Neus Ferràs Fort i Laura Vergés Planagumà), a través d'un estudi anomenat Suicongi sobre el suïcidi consumat a la demarcació de Girona que van presentar a les jornades Encuentros en psiquiatría, celebrades a Sevilla el mes d'abril.
L'estudi psiquiàtric detecta que només 33 dels suïcides estudiats van acudir a les consultes de salut mental el mes abans. Només un 12%, doncs, d'alguna manera van anar a demanar ajuda als professionals. L'estudi estableix també que les dones suïcides (que són només un 23% del total) van ser les que més van acudir als serveis de salut. Per edats, les que més van anar al metge van ser les persones entre 25 i 44 anys. D'entre aquests 33 que van anar a la consulta un mes abans, una gran majoria, 73% de les dones i 66% dels homes, ja havien estat vinculats prèviament a la xarxa de salut mental.
La meitat d'aquests 33 suïcides quan van anar a consultar els especialistes ja ho van fer perquè tenien idees suïcides i un 21% hi van anar perquè tenien un estat depressiu sense que relatessin intencions d'autòlisi.
A part de comprovar que el 88% dels suïcides s'escapen del control del sistema sanitari que els podria haver dissuadit, les autores de l'estudi han analitzat els antecedents de les 33 persones que es van suïcidar tot i haver passat per la consulta del psiquiatra i van arribar a la conclusió que el perfil del suïcida que busca ajuda facultativa és una persona de mitjana edat, amb suport social i parella, amb antecedents personals psiquiàtrics i que ja havia protagonitzat algun intent de suïcidi anteriorment. Les autores del l'estudi indiquen que el suïcida que va ser tractat a la xarxa de salut mental no es pot considerar la típica persona de risc i arriben a la conclusió que veient la més mínima sospita d'idea suïcida els professionals haurien d'iniciar una exploració sistemàtica i rigorosa del pacient. Pel que fa al tractament que es va prescriure als 33 suïcides que van anar a l'especialista, en la majoria dels casos es va pautar un tractament farmacològic, mentre que només es va decidir l'ingrés psiquiàtric d'un 26% en els casos dels homes i només un 6,7% en els casos de les dones.
La base dels forenses
Aquest estudi es va desenvolupar a partir d'un primer estudi realitzat en l'àmbit de l'Institut de Medecina Legal per la forense Imma Valentí amb al col·laboració del director de l'INMLC de Girona, Narcís Bardalet. Valentí i Bardalet van recollir les dades dels suïcides que han servit de base per a l'estudi i van treure les seves conclusions. La primera: que per cada dona que es lleva la vida se suïciden tres homes. I també que els mètodes emprats pels homes són molt més violents (tirar-se al tren, llançar-se per un cingle, penjar-se...), mentre que les dones majoritàriament opten pels fàrmacs, tot i que també hi ha excepcions i últimament s'han donat diversos casos de dones que s'han matat llançant-se pel balcó. I el que no ha canviat amb els anys: el mètode més emprat és penjar-se.
LES XIFRES
Encara mor més gent d'accident
Tura SolerTot i que el nombre de suïcidis cada cop s'acosta més al nombre de morts d'accidents de trànsit, a les comarques gironines, ara per ara, encara mor més gent d'accident. Segons dades de l'institut de medicina forense, el 2011 es van suïcidar 59 persones, mentre que els morts d'accident de trànsit, segons dades recopilades per aquest diari, van ser 69. El 2010, van ser 61 morts suïcides i 82 morts d'accident. L'evolució és que es tendeix a escurçar la diferència, bàsicament perquè hi ha una tendència a la baixa dels casos de morts d'accident. Els últims anys, la mitjana de suïcidis és aproximadament d'un cas cada cinc dies a les comarques gironines. Per partits judicials, el 2011, Girona va ser el que va registrar més casos: 25. De fet és el partit judicial que engloba més població i també s'ha de tenir en compte, segons remarca Narcís Bardalet, cap dels forenses, que hi ha casos de persones que sobreviuen uns dies o unes hores a l'acte suïcida i acaben morint a l'hospital de Girona encara que vinguin de qualsevol comarca. Al partit de la Bisbal, es van detectar sis suïcidis; a Olot, dos; a Santa Coloma de Farners, sis; a Puigcerdà, un; a Ripoll, tres; a Blanes, dos; a Figueres, deu, i a Sant Feliu de Guíxols, quatre.
Dels casos del 2011, destaca l'ancià de Calonge que es va suïcidar amb una arma de fabricació casolana i que inicialment es va investigar com un homicidi perquè no es trobava l'arma, que la família havia amagat.
L'alerta de Dimitris Christoulas
El suïcidi de Dimitris Christoulas, el jubilat grec que es va matar d'un tret al mig d'una plaça d'Atenes i que va deixar una nota en què deia que havia decidit posar fi a la seva vida per mantenir la dignitat abans de veure's obligat a rebuscar en les escombraries, tot i haver-se pagat durant anys la pensió, va posar en alerta la societat mundial. Es va fer evident que el suïcidi cada cop més és un problema que causa gran impacte en la salut pública i que la crisi hi pot tenir una incidència dramàtica. A les comarques gironines, segons Bardalet, tot i que hi ha diversos suïcidis directament vinculats amb la crisi (s'han suïcidat alguns empresaris angoixats per problemes econòmics), no s'ha traduït en un augment significatiu del nombre global de morts per suïcidi. Sí que es va notar un repunt l'any 2009, quan la crisi es va començar a notar de manera preocupant, i quan es van comptabilitzar 65 suïcidis, més que el 2010 (61 casos) i el 2011 (59 casos).
