“Marxo fet pols, perquè hi deixo un company mort”

Guillem Ferrer va explicar ahir via telèfon i des del cotxe que conduïa Toni Trilla –tornaven amb les respectives parelles– el dolor que sentia havent deixat el seu company Esteve Martínez mort a Chamonix. El cos de Martínez el van repatriar a última hora i serà enterrat, segurament dilluns, a Sant Vicens dels Horts, on va néixer. Ferrer va dir que estava masegat de tot arreu, sobretot de l'esquena.

Va explicar que, quan dijous a la matinada van sortir cap al pic del Mont Blanc, cap previsió parlava de risc d'allaus ni de mal temps. En arribar al coll del Mont Maudit, a 4.345 metres, feia molt de vent. “Només vaig sentir un crit i molta fressa i ja em vaig trobar avall i rebotant en molts llocs; vam aturar-nos i vaig tenir la sort que la cara no em va quedar enterrada”, va explicar. Ferrer hi va afegir que un altre excursionista el va ajudar a treure un braç i es va poder netejar la neu que el vent li tirava a la cara i, després, el van ajudar a desenterrar-se fins a la cintura. “Llavors ja van intervenir les forces de rescat, que van arribar molt ràpidament”, va dir. L'alpinista de Sant Joan va indicar també que a la cordada hi anaven ell mateix, Esteve Martínez i un bomber de Madrid, Joaquín Aguado –els seus companys no van poder pujar fins on eren pel vent–, que va ocupar el lloc de Toni Trilla, el qual va decidir quedar-se al refugi perquè li feia mal un genoll. Hi havia més cordades, fins a una vintena d'excursionistes, i la seva era l'última.

A causa de l'allau van morir 9 persones. Ferrer l'atribueix a una placa de gel acumulada per les baixes temperatures i el vent que feia a la zona. Els tres alpinistes ripollesos havien fet moltes excursions i havien de tornar avui després d'una setmana i d'haver fet els tres 4.000 del Mont Blanc. Els primers dies van fer aclimatació als Alps italians. Ferrer va dir de Martínez que era un alpinista expert, fins i tot especialitzat en rescats de muntanya, però sobretot una persona genial.