Foc imparable

Tres víctimes mortals; un centenar de ferits; desapareguts; milers de veïns de la Jonquera, Llers, Agullana, Capmany, Biure, Vilarnadal, Sant Climent Sescebes, Masarac i Pont de Molins desallotjats o tancats a casa; files de conductors atrapats a l'AP-7 i a l'N-II; i, a l'hora de tancar aquesta edició, 13.000 hectàrees a l'Alt Empordà ja havien estat arrasades per les flames. És part del devastador balanç que va deixar ahir el virulent incendi que es va originar a la una del migdia al costat de l'N-II, a la Jonquera, al quilòmetre 779,5. Aquest punt es troba al Pertús, a 500 metres de la frontera amb l'Estat francès. Les primeres hipòtesis apunten que el foc va començar, tant aquí com al focus que es va declarar més tard a Portbou, per les burilles de cigarreta que haurien llençat dos conductors. Les dantesques magnituds que van agafar els incendis van comportar que el conseller d'Interior, Felip Puig, reconegués que la capacitat de reacció dels bombers estava desbordada, pel que ja es considera el pitjor foc dels darrers 26 anys a les comarques gironines, on el 1986 es van cremar 26.000 hectàrees a l'Alt Empordà.

La primera víctima mortal va ser un veí de Llers, de 76 anys, que va patir un atac de cor en veure's envoltat per les flames. En el segon incendi, que es va desencadenar a Portbou, van perdre la vida un pare i una filla. Es tracta d'un home de 60 anys i d'una noia de 15 que, envaïts pel pànic, van saltar per un penya-segat mentre intentaven escapar del foc. Els dos s'haurien estimbat a les roques i s'haurien ofegat al mar. El president de la Generalitat, Artur Mas, es va desplaçar ahir a la nit al centre de comandament avançat de Figueres, des d'on va manifestar la seva tristesa per les pèrdues humanes i va denunciar que els incendis s'haurien produït per imprudències.

Un dels handicaps dels efectius van ser les fortes ratxes de tramuntana, que feien avançar les flames a 6 km/h i que impedien que els mitjans aeris poguessin volar. Des d'un principi, es va crear una immensa columna de fum que dificultava la visibilitat als conductors que es trobaven en les principals artèries viàries i, per això, una de les primeres mesures va ser el tall complet de l'AP-7 i de l'N-II a la Jonquera. Com que el foc avançava sense treva, una de les obsessions va ser deixar buides aquestes infraestructures perquè no es convertissin en una ratera. Molts conductors van girar cua en les mateixes carreteres i, per descongestionar l'N-II, els agents van desviar el trànsit per l'AP-7, on els feien agafar la sortida 4.

Les flames primer van arribar a les portes de la Jonquera, on els helicòpters van desallotjar els masos aïllats. Els 150 veïns evacuats van ser traslladats al pavelló i, durant la tarda, van tornar a casa. Un cop l'incendi va sobrepassar el municipi, es va dividir en dos fronts: un en direcció sud-oest i l'altre cap al sud-est. El grau de perillositat es va escampar i es va demanar el confinament d'Agullana, Capmany, Biure, Vilarnadal, Sant Climent Sescebes, Masarac i Pont de Molins. I, pel que fa als veïns de Llers, van marxar en bloc i es van refugiar al pavelló de Figueres.