Casa reial
Les cartes al rei
L'empordanès i la belga que estan convençuts que són fills de Joan Carles I li han enviat una carta cadascú en què li transmeten afecte i bons desitjos
Albert Solà li diu que ell, com a home, entén la seva vida sexual
Cordialitat, afecte i gratitud és el que Albert Solà i Ingrid Sartiau, que al juny es van presentar al món com a suposats fills bastards del rei d'Espanya, transmeten al seu “estimat pare” en les cartes manuscrites que han enviat a Joan Carles I per fax.
Albert Solà, que, de fet, ja està avesat a enviar faxos a la Casa del Rei perquè des que va començar a fer-se la idea que Joan Carles era el seu pare no ha deixat passar cap esdeveniment familiar (naixements, bodes...) a cals Borbons per aprofitar per felicitar-los, comença la seva missiva dient al monarca que suposa que deu estar al corrent de l'últim dels esdeveniments familiars, que és precisament l'aparició de la seva germana, Ingrid Sartiau, una dona belga, amb qui comparteix l'ADN patern amb un percentatge de més del 91% dels al·lels.
En la seva missiva, Albert Solà, que als seus 56 anys està separat i té dues filles que viuen a Mèxic, diu a Joan Carles I, que anomena “pare” tota l'estona, que ell, com a home, entén perfectament “la trajectòria de la seva vida íntima”. Diu que no li vol cap mal i que entén que la situació ha de ser difícil per a ell. “Però la sang és la sang i això no es pot explicar, són sentiments i per a això no hi ha paraules”, afirma Solà, que recorda al monarca, però, que la relació entre ells dos “no s'ha resolt”. Com que el rei en els seus discursos sol parlar, o solia, en nom de la reina utilitzant la típica expressió “la reina i jo”, Solà també parla en nom de la germana. “La meva germana i jo, sincerament, li donem les gràcies per haver-nos donat la vida. El destí ha fet la resta. Gràcies, pare”, escriu. “Pare, crec que no té idea del que s'està perdent”, diu, amb referència a no tenir relació amb ells. “Ni la Ingrid ni jo no som dolents, ben al contrari.”
Ingrid Sartiau també ha enviat la seva carta, més curta, i escrita en francès. Sartiau relata que fa poc que la seva mare li va revelar que Joan Carles I era el seu pare. Li diu que va ser un xoc després de 45 anys fent-se preguntes sobre qui era i notant la seva absència en esdeveniments familiars, com ara la festa del pare i quan van néixer els seus fills, Guillaume i Aude. Ingrid Sartiau afirma que sempre ha trobat a faltar un pare i que sempre ha anhelat poder-lo trobar. Tal com Albert Solà, diu que no li vol cap mal, però que té moltes preguntes sense resposta per fer-li.
Les cartes han estat trameses per fax a la Casa del Rei, que, com ha fet sempre amb les missives de Solà, ha respost amb un silenci.
Tot i que no poden establir relació amb el seu “estimat pare”, Albert Solà i Ingrid Sartiau van estrenyent els seus llaços com a germans. Des d'aquella primera trobada a la Bisbal d'Empordà el mes de juny, quan es van conèixer, Ingrid Sartiau s'ha traslladat més d'un cop a la població on el seu “germà” treballa de cambrer al bar El Drac. Ha visitat Solà acompanyada del seu marit i dels seus dos fills, que Solà anomena cunyat i nebots amb tota familiaritat. Es presenten com a família a tothom i es fan un tip de repetir que sobretot l'Albert i l'Aude tenen una gran retirada de cara. La família Sartiau ha llogat un apartament a la Bisbal, que van moblar en un tres i no res amb mobles d'Ikea per anar-hi a passar caps de setmana i poder estar més a prop del seu parent. Sartiau, que és massatgista terapèutica de professió, fins i tot fa temptejos per veure si seria possible obrir negoci a l'Empordà i alternar la feina entre Catalunya i Bèlgica.
Tot i estar tan ocupats l'un amb l'altre, no obliden la idea de presentar una demanda de paternitat al jutjat per certificar que són Borbons i fills del rei. Han posat com a data límit el 15 de setembre per decidir com emprenen l'aventura judicial.