La CRÒNICA
Curses de cubells
“Mireu, mireu, cap al fons del bosc hi ha un munt de punts fumejant!”, cridava ahir en Narcís, de 9 anys, que amb dues amigues va fer incomptables corredisses fins a casa seva per emplenar d'aigua una tetera, un vaporitzador, una galleda i un recipient de plàstic amb què van anar apaivagant el caliu i la flama que fins i tot va revifar en algunes soques, just en els terrenys que hi ha al damunt d'on viu, al nucli de Vilossa de Madremanya. Quan la trentena de veïns que resideixen a la zona van ser desallotjats divendres, en arribar-hi només en un quart d'hora l'incendi que es va originar a Madremanya, en Narcís acabava de tornar del mercat de la Bisbal d'Empordà amb els seus pares, que es dediquen a l'agricultura ecològica. “Tot està fatal. Quina llàstima. Aquí s'hi feien pinetells i rovellons. Hauria de tornar a ploure quatre o cinc dies seguits! Llavors sí que aniríem bé! Per sort, el meu avi neteja diàriament l'indret. Ara que està cremat, però, ni tan sols reconec quina és la nostra part i quina és la del veí”, es lamentava.
El cansament es reflectia en el rostre del seu pare, Francesc Planellas, que també és ADF, i ocultava les quaranta-vuit hores que ja encadenava sense haver aclucat ull darrere d'unes ulleres de sol. “Un dia vaig intentar dormir, però no vaig poder i em vaig tornar a aixecar. El més important era apagar les flames! Va ser curiós, perquè quan teníem el foc gairebé al nostre mas, jo estava donant un cop de mà en una casa del davant. Per fortuna, vam agafar aigua de la nostra bassa i d'una piscina d'uns veïns. Si no segur que el cobert hagués quedat destrossat.” No se li han salvat, però, uns 2.000 metres quadrats de bosc: “Encara ho hem de repassar amb exactitud, però creiem que les flames no han tocat els horts, que són el nostre mitjà de vida. En canvi, ha quedat malmès el dipòsit i he intentat fer una connexió, ni que sigui provisional, per tenir aigua a casa.”
Mentre ho explicava a peu de carretera, va sortir d'un mas de pedra situat tan sols uns metres més avall Roger Romagosa, que com altres veïns va fer ahir una ronda pel nucli per comprovar com estava la situació. En el seu cas, recordava que divendres va olorar el fum quan va pujar al terrat a estendre la roba. “En baixar, una veïna em va avisar que hi havia foc. Vaig deixar la meva filla, de 4 anys, amb uns amics de Madremanya. Quan vaig tornar, ja teníem l'incendi a sobre. Només em va donar temps d'agafar la gossa i tancar la casa.” La nit de divendres a dissabte va dormir en una furgoneta que té equipada i que va aparcar en el punt de control dels Bombers a Sant Martí Vell. “Des de divendres fins dissabte, els veïns no podíem tornar a Vilossa, però jo hi vaig estar pujant, passant per camins de bosc. Com que veia que no suposava perill, no em podia quedar a baix amb els braços del tot creuats.”
També divendres, el dinar se li va estroncar a l'Àngel, de 66 anys, a qui uns amics de Barcelona van trucar per telèfon per alertar-lo de les flames. “Jo em volia quedar, però els Mossos d'Esquadra ens van evacuar. Mentre marxàvem, pensàvem que ens quedaríem sense casa. La meva dona encara està espantada. Se'ns ha calcinat una parcel·la de disset hectàrees, on només hi ha quedat alguna clapa sense cremar, així com camps d'oliveres i noguers. Han quedat quatre plantes!” “Misèria”, repetia, mentre recorria el terreny com en Narcís i tirava cubells d'aigua sobre les represes amb tres veïns, a l'espera que arribés una dotació dels Bombers que van avisar. Entre ells comentaven “el greu” de tot plegat i la impotència que sentien: “S'han cremat arbres que tenen centenars d'anys! Està tot perdut. Fa molta pena perquè t'ho estimes.” L'única recepta, o opció, deien amb la boca petita, és tirar endavant i intentar contribuir a la millora de la zona, “que en definitiva és casa de tots!”