Troben mort a casa seva l'exalcalde de Vilopriu

Pere Cos Geli, l'alcalde de Vilopriu entre el 1979 i el 1994, cap de l'oposició per CiU a l'Ajuntament en les dues últimes legislatures i que ha estat investigat com a sospitós dels focs que durant dues dècades han calcinat el municipi sense que s'hagi pogut descobrir el culpable de provocar-los, va ser trobat mort divendres a casa seva. Els agents dels Mossos d'Esquadra van inspeccionar el domicili, situat al número 2 de la plaça Major, i l'han deixat precintat. Tot indica que la víctima, de 76 anys, feia força dies que havia defallit ja que el cadàver es trobava en estat avançat de descomposició. La policia va considerar que hauria mort per causes naturals, si bé s'està a l'espera que els resultats de l'autòpsia ho acabin de confirmar. Segons els veïns, feia un mes i mig aproximadament que no veien Cos. Creien, però, que era a casa d'uns nebots de l'Armentera. Va ser precisament un nebot, però, qui es va preocupar en no tenir notícies del seu oncle i abans-d'ahir es va dirigir a Vilopriu. Va trucar a la porta i, en veure que el seu tiet no responia va preguntar entre els veïns, ja que no tenia claus de l'habitatge. Va consultar fins i tot amb el capellà, que li va manifestar que també li estranyava la situació perquè Cos anava cada setmana a missa i feia un temps que no hi acudia.

El familiar de l'exbatlle va observar que hi havia una finestra oberta de la part del darrere de la casa, però no va gosar accedir. I finalment, a un quart de set de la tarda, va alertar els serveis d'emergències. Fins a l'immoble s'hi van desplaçar els Mossos i els bombers, que es van encarregar d'esbotzar la porta i, en entrar, van trobar la víctima morta a dins.

Cos vivia sol, no estava casat ni tenia fills. Es trobava delicat de salut i era diabètic. Tenia, a més, una espècie de fixació amb relació al problema de la llarga cadena de focs que algú ha calat en boscos de la població, ja que a casa seva s'hi han trobat un munt de retalls de diaris de les notícies que se n'havien publicat. La llista dels centenars d'incendis que han afectat el terme va començar el 1994, justament quan sent alcalde els tribunals el van inhabilitar sis anys per prevaricació. La decisió va venir arran de la querella presentada per Jaume Esteba, a qui va anul·lar unes llicències d'obres. Esteba liderava una associació veïnal que es va revoltar contra les contribucions especials per l'asfaltatge dels carrers. El malestar, i que un dels focs tingués lloc en la finca del llavors secretari de l'associació va fer deduir que l'origen dels incendis podia ser la crispació social. Es va investigar si al darrere dels focs hi havia Cos, que va ser detingut i va estar imputat durant anys, fins que el jutjat va arxivar el cas. El 1998 van arrestar el llavors jutge de pau del municipi, Joan Lluís Feliu Grau, a qui van atribuir 400 incendis. La causa contra ell, però, també es va arxivar per falta de proves. Amb tot, es manté una investigació sobre uns anònims arribats a la redacció d'aquest diari amb relació als focs, dels quals encara es desconeix qui els ha redactat. Entre la llista de sospitosos, es va mirar si els hauria pogut escriure Cos –en les cartes, una dona s'atribueix els incendis i diu que actuava a canvi de diners–. L'exalcalde, així mateix, va ser un dels interrogats per l'últim foc de l'agost, però la seva coartada era força sòlida.