Les flames, a la porta de casa
Els veïns d'Horta van viure amb inquietud i indignació l'amenaça del foc
De la relativa tranquil·litat a la inquietud. Així van viure ahir els veïns d'Horta de Sant Joan el sobtat canvi en l'evolució de l'incendi que des de dilluns a la nit ha cremat al massís dels Ports. A partir del migdia, les flames van fer un gir inesperat i es van aproximar al nucli urbà. «De sobte el foc ha saltat des dels Ports per sobre del Canalet i de dues carreteres, fins a arribar a la Serreta», va explicar l'hortolà Salvador Carbó. «Des del meu balcó, estava a un quilòmetre del front», va reconèixer el veí. De fet, diversos testimonis van calcular que les flames van arribar a situar-se a només 700 metres del nucli urbà, mentre un núvol de fum cobria els carrers.
A les cinc de la tarda, a través de la xarxa d'altaveus, es va fer públic un ban de l'alcalde en què es recomanava als veïns que es confinessin a casa. «Han dit que es tanquin finestres i s'abaixin persianes», va explicar Núria Miralles, de l'Hotel Miralles del municipi. A més, es va aconsellar als hortolans que acumulessin aigua dins de casa. «Quan semblava, però, que les flames estaven més a prop, s'han pogut aturar», va detallar Miralles.
Molts veïns, però, no van fer cas del ban de l'alcalde i majoritàriament van optar per sortir al carrer per expressar la seva sorpresa i indignació. Sorpresa perquè no acabaven d'entendre com un foc que al migdia semblava que estava controlat hores més tard es descontrolava i provocava la mort de quatre bombers. Indignació perquè molts s'havien ofert a guiar els bombers pel terreny, una proposta que evidentment es va descartar. I mostraven les seves cares de preocupació i tristesa des del camp de futbol a pocs metres d'on es va muntar el dispositiu d'emergència i on durant la tarda i el vespre es van concentrar diversos polítics. L'ambient més tens es respirava, però, entre els bombers, la majoria dels quals no tenien ganes de parlar després que havien perdut quatre companys de feina, i a més d'un se li escapaven les llàgrimes de tristesa i impotència.
Des de fora
A diferència dels que van seguir la progressió de les flames de prop, alguns propietaris de negocis al municipi van assabentar-se del risc que corrien els seus immobles des de quilòmetres de distància. Aquest és el cas d'Eva Sancho, de la Fonda Barceló, la qual, aprofitant la festa setmanal del negoci, havia marxat fora. «Com que al matí semblava que tot estava controlat, hem anat fins a Tarragona, però a la tarda ens han trucat que el foc s'havia apropat al centre i hem decidit tornar», va explicar Sancho.
En una situació semblant es va trobar Rosario Pacheco, propietària de l'establiment de turisme rural La Farinera, que ahir es va veure envoltat per les flames, tot i que sense que afectessin directament l'immoble. «Els bombers ens van avisar del foc dilluns a la nit, però no pensàvem que arribaria fins a la casa», va comentar Pacheco, que ahir es va assabentar des de Barcelona de la gravetat de la situació. Al seu negoci els serveis d'emergència van desallotjar l'única família que s'hi allotjava, mentre que en un altre hotel del municipi, Les Capçanes, també es va haver de desallotjar el personal, tot i que les flames es van poder aturar a temps.
Malgrat que el vent va amainar i una lleu pluja va tranquil·litzar al vespre els ànims dels hortolans, molts veïns comentaven amb tristesa l'escenari de l'incendi. «És cert que no s'ha cremat casa meva, però aquestes muntanyes que s'estan cremant són també casa nostra», va lamentar la veïna Eva Sancho.
