Successos
Albert Ballesta Tura
Director serveis territorials d'interior a les comarques gironines
“Gràcies a la mili, ara entenc més bé la policia”
Diu que l'incendi de l'Empordà és el pitjor que ha viscut i que una emergència s'assembla a una guerra
És dels que treballen per fer-la realitat, però adverteix que el camí no serà curt
COMUNICADOR
Llicenciat en dret, destaca pels seus grans dots de comunicador, que el van fer mereixedor de la Mosca Grossa, que concedeix el Col·legi de Periodistes als càrrecs que més bona predisposició mostren amb els mitjans. Sempre està al peu del canó i trepitja el terreny tant com pot. No és dels que fan horari de funcionari, i sol sortir del despatx quan ja s'ha fet fosc. En la foto, posa al costat de l'escultura de la nena que va néixer el dia que es va aprovar la Constitució, la carta magna que ara entrebanca les seves ànsies independentistes.
El que més s'assembla a
una situació d'emergència pel foc és una guerra
Anem ben encarrilats, però la independència no serà fàcil. A l'altre costat en són
molts i valents
Va venir al món el 24 de maig del 1961 a Figueres, a la Clínica Catalunya, un centre amb un nom que troba prou escaient per a ell. Amb 17 anys ja posava discos –ara es diria que era discjòquei– a la discoteca El Porró –que cal no confondre amb El Porro, ens aclareix– de Cadaqués, i amb 19 anys ja feia de corresponsal del Punt Diari des de Cadaqués. Va publicar entrevistes memorables a Gutiérrez Mellado, Guillem Díaz-Plaja i Mary Santpere. Va omplir planes d'informació sobre Dalí i va guanyar el premi Rahola de periodisme de l'Ajuntament de Cadaqués. Cal no confondre'l tampoc amb el premi Rahola de comunicació actual. Avui, al seu despatx de la Generalitat (on treballa fins ben tard al vespre, com ens confirma la dona de la neteja, perquè cada dia li trepitja el terra mullat), la foto que llueix a la lleixa no és de la família, sinó d'ell i el vicepresident del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau. És la imatge que immortalitza el moment de l'entrega de la Mosca Grossa (la bona) de la informació de l'any 2012. I al costat: l'estatueta que recorda que té dots per a la comunicació i la relació amb els periodistes.
Amb aquest currículum, la primera pregunta només pot ser: què hi fa un periodista com vostè en un càrrec com aquest?
A mi em va despertar el patriotisme i el catalanisme un oncle del meu pare que s'havia exiliat i que, quan va tornar, m'explicava les seves experiències. Llavors un dia va venir Vidal i Gayolà i va fer un sopar per engrescar la gent i el 1981 vaig entrar a militar a CDC. Bé, a les JNC.
Es guanyava la vida amb el periodisme?
Compaginava la feina de corresponsal amb una feina a l'Ajuntament de Cadaqués. Llavors era alcalde Àngel Baró, que em va fitxar. La feina em servia per pagar-me els estudis de dret. Jo sóc dels pocs que s'han llicenciat en dret a través de la UNED. Vaig estudiar com un condemnat per poder-me treure el títol i encara recordo la histèria d'anar a obrir la bústia per veure si m'havien arribat per correu els resultats dels exàmens.
Devia ser un periodista molt oficialista si treballava a l'Ajuntament?
No. Puc assegurar que no ho era i, en tot cas, ja se n'ocupava en Nisso [Narcís Genís], que llavors era el meu cap, de passar la censura si calia. Però puc dir amb orgull que Cadaqués no ha sortit mai més tant a la premsa com quan jo era corresponsal.
Però va optar pel dret. Un cop llicenciat, va exercir mai com a advocat?
No vaig exercir mai com a advocat als jutjats. Amb el títol a la mà, vaig decidir que em faria secretari d'ajuntament. Vaig fer les oposicions i ara oficialment sóc “funcionari d'administració local amb habilitació amb caràcter nacional”. Nacional no d'aquí, sinó de l'Estat. Em vaig estrenar com a secretari a l'Ajuntament de Portbou, després vaig ser gerent del Consell Comarcal de la Selva i em vaig haver d'ocupar de l'expedient al secretari de Cassà de la Selva.
I com va ser, doncs, que un funcionari de l'Estat va acabar ocupant un alt càrrec de la Generalitat?
A partir del cas del secretari de Cassà, vaig conèixer el que llavors era director general de seguretat del Departament de Governació, el famós Xavier Martorell [ara implicat en el cas dels espionatges de Método 3], i em va fitxar per a Interior. Durant tretze anys he estat cap de servei d'administració de Governació.
Doncs en tot aquest temps deu haver après bé el funcionament del món policial.
Jo em vaig resistir tot el que vaig poder per no haver d'anar a fer la mili, però al final no me'n vaig poder salvar i, amb 26 anys, em vaig haver de resignar i complir el servei militar; em va tocar Mallorca. I ara ho agraeixo, perquè m'ha ajudat molt a entendre la jerarquia i el funcionament d'un cos policial com els Mossos.
Darrerament, els Mossos estan a l'ull de l'huracà i no paren de sortir casos en què els qüestionen (la dona que va perdre un ull, els imputats per la mort de Benítez, el caporal d'Olot que jutjaran per homicidi...). Un mosso em comentava que se senten mediàticament atacats perquè, com que són l'única estructura d'estat visible que té Catalunya, reben aquestes embranzides judicials i mediàtiques. També ho veu així?
Pot ser que tingui part de raó, aquest mosso. Però jo quan vaig a trobades amb Mossos o visito les comissaries a quarts de dues de la tarda per trobar-me amb la gent de dos torns els dic que no s'han d'ofuscar amb els impactes mediàtics i els explico que han de diferenciar l'opinió pública de l'opinió publicada. I els dono les dades dels resultats de l'enquesta sobre seguretat pública de Catalunya, que es fa molt seriosament sobre una mostra de 15.000 persones, que el 2013 va donar als Mossos una puntuació de 6,9, per sobre del 2012, que va ser de 6,2. Això vol dir que la gent valora positivament la feina dels Mossos.
Els càrrecs públics feu un curset accelerat de maquillatge de dades quan preneu possessió del càrrec per poder presentar sempre unes estadístiques positives?
No, no. Les estadístiques són el que són i les dades es processen automàticament i no es manipulen. El que sí que és cert és que al ciutadà se li han de donar els números clars, no en percentatges, sinó en xifres absolutes. Com diu la dita castellana, todo lo que no son cuentas son cuentos.
Tornant als Mossos, darrerament se'ls ha vist desnonant pobres persones que havien perdut el pis. Això no s'ho podrien estalviar?
No, de cap manera. Els Mossos tenen obediència deguda. Una ordre judicial és sagrada i els Mossos l'han de complir per força. No tenen opció.
Els ciutadans i els alcaldes en particular se solen queixar que falten mossos per vetllar per la seguretat. Tenen raó?
Sí que en faltarien. Si s'haguessin fet més convocatòries de promocions, haurien arribat als 21.000 mossos a tot Catalunya i ens hem quedat en 17.400. A les comarques gironines, s'hauria d'arribar als 2.100 i estem pels volts dels 1.900. Ens en falten uns 200.
Com que falten mossos, ara es dóna la mà a les policies locals?
No és per això. Les policies locals ja són aquí. Tenim policies locals ben disposats i no els podem oblidar i ells s'han de sentir integrats. Jo ho he dit sempre: en matèria de policia, sempre s'ha de sumar. N'és un bon exemple la Xarxa Rescat, que es va establir com a prova pilot a les comarques gironines i que dóna magnífics resultats. També n'és un bon exemple l'oficina de recepció de denúncies conjunta de Salt.
I la Guàrdia Civil i la Policía Nacional també els voleu per sumar?
Mentre ens ajudin..., per què no?
Últimament, els que tenen un xic descontents són els bombers, que fins i tot van a apagar foc amb els camions plens de pintades reivindicatives. Tenen raó? Els falten mitjans? Els falta gent?
De recursos materials, en tenen, però sempre se'n podrien tenir més. Estem posant pedaços com podem per millorar. A Girona, el parc creixerà amb el trasllat de la seu de la regió al Santa Caterina. El parc de Figueres caldria millorar-lo... Pel que fa als recursos humans, tenim el problema que no se'ns permet fer convocatòries. I l'única manera d'incomplir la llei de Rajoy seria cobrir les places vacants amb interins. Tenim 470 places de bombers i 420 de cobertes de manera efectiva i tenim una trentena de places de segona activitat, que són gent que poden fer manteniment, mecànica..., però no poden sortir a apagar foc. I el problema és que els sindicats no accepten que es posin interins. Llavors ens trobem amb la quadratura del cercle.
Què hauria passat en el cas del gran incendi de l'Empordà si no s'hagués tingut l'ajut dels hidroavions francesos i de l'exèrcit espanyol?
També ens n'hauríem sortit, però hauríem patit més. De manera molt ràpida, vam mobilitzar els bombarders del Ministeri d'Agricultura, que vénen de Saragossa i que sí que fan molta feina.
Però... veu? Aquests són del ministeri.
Aquell incendi va ser una emergència de primera magnitud i el pitjor que jo he viscut en els meus càrrecs en molts anys. Sempre recordaré quan ens van avisar que hi havia morts entre les persones que fugien del foc i que una de les persones mortes era una noieta de 15 anys. Tinc clar que el que més s'assembla al foc és una guerra, i en tots dos casos has de muntar una estratègia. I l'estratègia s'ha de basar en la prevenció. Per això he emprès el camí de l'estratègia de la prevenció, que vull basar en unes franges de protecció obligades als municipis per garantir la seguretat de la gent. I que els municipis aprovin uns mapes com a eina perquè els bombers puguin treballar per apagar el foc, amb la seguretat que no hagin de patir per salvar vides. Sé que és un camí costerut i que alguns alcaldes m'hi posaran traves, però si podem fer prevenció millor que fer extinció.
Ha estat mai en una casa de putes?
Jo mai he posat els peus en un local d'aquesta mena.
Així, només ha vist les prostitutes a la carretera. És partidari de la prohibició?
La prostitució és un esclavatge que afecta la dignitat de les dones com a persones. Però d'aquí a carregar-nos directament l'anomenat ofici més antic del món, no sé... A la carretera i als espais públics en general sí que hauria d'estar prohibit i, per llei, s'haurien de sancionar també els clients.
L'altre dia va donar dades que el nombre de prostitutes de la carretera havia minvat i es va remarcar que les que queden es posen 50 metres endins i així ja no es veuen. Això vol dir que estan contents perquè ja no estan a la vista? Problema amagat, problema resolt?
És evident que en aquest tema hi ha una forma i un fons, i que la imatge dels espais públics claferts de prostitutes és patètica. Però no n'hi ha prou traient-les d'allà. S'ha de fer més. S'ha de tenir en compte que la prostitució i els locals on es practica arrosseguen un ambient que porta associats altres delictes... No sé què deu haver passat a la societat francesa, perquè fa unes dècades els d'aquí anàvem a Perpinyà i admiràvem les dones franceses com a símbol de les dones alliberades sexualment i ara resulta que les parelles franceses vénen aquí i, mentre la dona se'n va a comprar al centre comercial, l'home se'n va de prostitutes. S'haurà d'estudiar què ha passat.
És un bon conductor? Té tots els punts del carnet?
Sí, sí. Ho vaig mirar fa pocs dies i els tinc tots. Jo no cometo infraccions. Ja era molt respectuós al volant i, des del que va passar a Narcís Clé [el cap del SCT, que va dimitir quan el van atrapar conduint amb excés de velocitat], encara ho sóc més. I normalment condueixo jo i vaig a la feina en moto. No tinc xòfer. Només vaig en cotxe oficial quan ve el conseller i acompanyo el delegat Eudald Casadesús.
Pot assegurar sense creuar els dits que l'enduriment de les sancions de trànsit només és una mesura per reduir la sinistralitat i que no amaga un punt de voluntat recaptadora?
Sens dubte. És una eina per a la seguretat i l'objectiu només és reduir la sinistralitat i crec que s'ha fet una bona feina. Els conductors són més prudents i corren menys perquè s'ha pres consciència. Ara la gent, després d'un sopar o una festa, opta per no agafar el cotxe, perquè té consciència.
És consciència o és por? No es posen al volant per por de tenir un accident o per por que els clavin una multa...?
Bé, les dues coses. El carnet de punts ha sigut una bona eina per reduir el nombre d'accidents.
Darrerament, no parem de veure càrrecs públics desfilant pels jutjats. Per què cada cop s'imputen més càrrecs i de tots els colors polítics? Hi veu una mà negra que mou els fils de la judicatura des de Madrid?
No ho sé. Potser és que ara ha coincidit que l'estament judicial ha vist indicis i va obrint casos. Però no crec que hi hagi una mà negra. El que sí que veig és que en moltes ocasions es fa molt de soroll en el terreny mediàtic i després alguns casos no prosperen en el terreny judicial.
Té por que algun dia pugui caure imputat en virtut de l'exercici del càrrec?
Jo estic molt tranquil. Però no se sap mai. Si em passés ho hauria d'assumir.
És funcionari de l'Estat; si li proposessin ser ministre de l'Interior, acceptaria?
No. De cap manera.
I ministre de l'Interior d'una futura Catalunya independent?
Això sí.
Com a home de lleis que és, veu alguna fórmula perquè es pugui fer la consulta dins del marc legal actual?
Doncs ara no ho sé.
Catalunya serà independent?
Jo sóc dels que treballen perquè ho sigui. Però no serà un procés tan curt com la gent es podria pensar. Anem ben encarrilats, però la cosa no és fàcil. S'ha de tenir en compte que a l'altre costat en són molts i valents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.