Les vinyes frenen l'ensurt
Les flames van assolar els boscos del Montagut, el puig Cargol i la vall de Bell-lloc, però van provocar pocs danys materials i cap ferit
Empeses pel relleu abrupte de les Gavarres, només els camps llaurats van fer de tallafoc
Malgrat la destrossa ambiental i paisatgística, sortosament l'incendi no va provocar cap dany personal als veïns de la zona i el balanç de desperfectes materials en habitatges i explotacions ha estat minso. Tot i això, els propietaris de les finques envoltades per les flames, com ara el calongí Joan Rosselló, del mas Fonalleras, explicaven que podria haver estat molt pitjor. “El foc va arribar quan acabàvem de dinar i va encerclar la casa amb flames de 20 metres d'altura”, just en el moment que agents dels Mossos d'Esquadra els van desallotjar a corre-cuita. Passat el neguit, Rosselló celebrava que “la casa està intacta, i només s'han socarrimat la tanca, el porxo i els xiprers”. També la caseta que aixopluga un dipòsit extern de propà, però afortunadament el gas no es va inflamar.
Al mas Monells, van haver d'enfocar el reg amb aspersors cap al teulat per protegir-lo de les flames. I el propietari del mas Radó, Ramon Fina, explicava que tot just es va haver d'apagar cinc oliveres que s'havien encès amb les guspires. Montse Molla, del mas Molla, celebrava que els camps de conreu de la conca del Tinar permetessin als bombers atacar el front més perillós de l'incendi per contenir l'avanç de les flames. La seva família es va resistir a abandonar el mas, tot i la recomanació dels mossos. Però Molla reconeixia que als habitants d'altres masos de punts més elevats no els deixaven passar. Alguns van optar per recorreguts alternatius per arribar a les finques i assegurar les pertinences.
Els masovers de Bell-lloc, la finca palamosina on es conserva l'ermita i on en els darrers anys s'ha engegat un celler, també descrivien ahir al matí el pànic en veure's assetjats per un dels flancs de l'incendi, que no va arribar a saltar la tanca però va deixar arrasats diversos xiprers, oliveres i alguns arbustos ornamentals. Ahir al matí, mentre encara fumejava la carena del costat, s'apressaven a retirar les soques cremades i netejar el jardí.
El fossar natural que descriu la riera i els diferents camps de conreu llaurats a la finca van evitar que el foc es propagués des del turó de Montagut cap al mas Pere Tià i el nucli de Palamós, però en canvi va assolar la pineda que amagava les ruïnes –ara despullades– del castell de Vila-romà. L'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, i la delegació municipal que feia inventari de les destrosses al terme confiaven que, com a mínim, les sureres, els arboços i els brucs retornin aviat la verdor al paisatge cendrós, on ahir s'apreciaven els bancals de pedra de vinyes abandonades fa dècades.
També a Palamós, l'incendi va afectar col·lateralment la finca del mas Salvà, però tampoc edificacions ni terres explotades. I al celler Sais de Vall-llobrega, Baldiri Arenas destacava que, per un cop d'atzar, una ràfega de tramuntana llevantada va desviar el curs de l'incendi cap a fora de la propietat.