judicial
Un mosso navega amb un veler comissat a traficants
L'Audiència exigeix al jutjat de Figueres que aclareixi per què va nomenar un inspector a títol personal dipositari del vaixell ‘Alfresco'
El jutjat no sabia on guardar l'embarcació
L'Audiència de Girona ha reclamat al jutjat número 5 de Figueres que li aclareixi la cessió que va fer a títol personal a un comandament dels Mossos, Jordi Ollé Piquer, l'any 2007, del veler de bandera britànica Alfresco, comissat a uns narcotraficants a Roses i que actualment està amarrat al port de l'Estartit, amb el nom canviat (ara es diu Drakkar) i amb matrícula i bandera espanyoles. La petició de l'Audiència, que considera que es tracta d'un procés anòmal perquè la llei només permet l'ús dels instruments del delicte embargats a les unitats de policia encarregades de la repressió del narcotràfic, coincideix amb la detenció a Anglaterra de l'amo del veler, que fins ara havia estat evadit.
La història comença la nit del 20 de juny del 2007 quan el veler carregat amb 2.880 quilos d'haixix va arribar als canals de Santa Margarida de Roses i els Mossos van detenir els traginers de la droga (Craig Frederick Callaghan, Rebecca Buttler, Ian Stoker, Garath King, Mark Grelnhowi i Hendrikus van der Sluis) i van comissar el vaixell: un Beneteau model Oceanis 36 CC Clipper amb matrícula anglesa SSR87722 i de nom Alfresco. L'amo del vaixell, un anglès de cognom Warner, no va ser localitzat i va ser posat en crida i cerca. El vaixell va quedar a l'amarrador de la casa on descarregaven i la propietària reclamava que l'hi traguessin, però el jutjat no disposava de cap local per guardar-lo.
El 9 de juliol, quan el cas del desembarcament de droga encara estava en secret de sumari, Jordi Ollé, que llavors era cap de l'àrea central de crim organitzat dels Mossos, va entrar al jutjat una petició, a títol personal, tot i que donava l'adreça del complex Egara de Sabadell, perquè el fessin dipositari del vaixell. El 10 d'octubre, la jutgessa María Sacramento Cobos Grande li concedia el vaixell en dipòsit. I Ollé va començar a disposar del vaixell i el va amarrar al port de l'Estartit.
I al jutjat no es va tornar a pensar en el vaixell Alfresco fins al 19 de febrer passat quan l'Audiència va jutjar dos dels acusats, Greinhowi i Callaghan, i es va saber que el vaixell Alfresco havia estat concedit en dipòsit a Ollé i l'inspector l'utilitzava d'esbarjo. Es van generar dubtes a l'Audiència sobre la concessió i quan es va contactar amb el jutjat número 5 de Figueres, la titular actual desconeixia també l'ordre de dipòsit emesa per una de les seves antecessores, sense informe previ de la fiscalia, que tampoc n'estava al cas.
En vista d'aquesta nova situació, l'Audiència ha demanat al jutjat de Figueres que aclareixi tot l'embolic i també que la fiscalia es pronunciï.
Mentrestant el veler està a l'amarrador número 48 del port de l'Estartit des de fa almenys sis anys i ara està registrat a nom de Jordi Ollé Piquer a la capitania del port. Tot i que es tracta del mateix vaixell, segons consta als arxius de la capitania marítima, s'ha canviat el titular, s'ha abanderat com a espanyol i se li ha adjudicat matricula espanyola: 7º-BA-5-255-09. I tampoc no es diu Alfresco sinó que ara s'anomena Drakkar. L'Audiència no veu clars els canvis perquè el vaixell continua essent “un instrument del delicte”, a disposició del tribunal, que encara no ha decidit sobre el seu destí. I tampoc s'ha esclarit quina relació té el propietari amb el cas del narcotràfic pel qual el vaixell va ser comissat i seria possible que se l'hi hagués de retornar.
Fonts properes a Jordi Ollé asseguren que el canvi de bandera i matrícula es va haver de fer forçosament per una qüestió de caducitat de permisos de navegació però remarquen que el vaixell continua a nom del seu propietari original i a disposició del jutjat de Figueres.
Per cuidar-lo com un bon pare de família i treure una nosa al jutjat
“Donat que tinc la titulació i experiència necessàries en navegació esportiva estaria disposat a fer-me càrrec de l'embarcació en qualitat de dipositari i assumir les despeses de transport, conservació, custòdia i amarrament, de manera que no perdi valor”, argumentava Ollé en la petició al jutjat. I es remetia a l'article 627 de la llei d'enjudiciament civil per garantir que conservaria el veler “amb la diligència que tindria un bon pare de família”. I mencionava l'article 374.2 del Codi Penal, per remarcar que en cas que es decidís alienar el veler o posar-lo a subhasta pel fons de béns comissats per tràfic de droga tingués un dret preferent per adquirir el vaixell. I encara mencionava l'article 628 de la llei d'enjudiciament civil, que dóna dret al dipositari a cobrar les despeses de manteniment, custòdia i conservació en cas que l'embarcació hagi de ser tornada al propietari.
“En la petició es van mencionar molts articles legals menys l'únic que pertocava”, apunta el president de l'Audiència, Fernando Lacaba, en referència a l'article 374.3 del Codi Penal. Aquest article estableix que els jutjats poden acordar que els instruments del delicte (com ara cotxes, vaixells...) puguin ser utilitzats provisionalment per la policia judicial encarregada de la repressió del narcotràfic. Fonts d'Interior diferencien entre el “dipòsit”, que és el que es va concedir a Ollé a títol personal, i la “cessió temporal” de béns del narcotràfic a les unitats de policia judicial per a la lluita contra el narcotràfic. Remarquen la legalitat del dipòsit, en tant que va ser ordenat pel jutjat. I afegeixen que amb l'entrega del veler en dipòsit el jutjat es va treure un problema perquè no hi ha espais públics habilitats per dipositar-hi els béns embargats, i dipositar-los en garatges o locals suposa un dineral a Justícia, que ha d'assumir les despeses. El dipòsit dels béns embargats, admeten els jutges, els fiscals i els policies, és un problema molt greu i costós.
