Successos

Absolts el fals mosso i l'ancià jutjats per l'assalt contra un pastor del Torn

La jutgessa manté que els fets no han quedat acreditats i remarca les imprecisions i contradiccions de la víctima, “normals” per la seva edat

El cas de l'assalt violent, amb tret i tot, que va denunciar el pastor del Torn Josep Sunyer ha quedat en no res, després que el jutjat penal número dos de Girona hagi absolt els dos homes que els Mossos van identificar com a autors: els veïns de Santa Pau Bruno Rebujent Puigmitjà, un ancià de 85 anys minusvàlid, i Àngel Saden Pérez, de 23 anys, que el dia de la visita al pastor duia una indumentària per fer pensar a la víctima que era un mosso d'esquadra. Tot i que inicialment el jutjat d'Olot va obrir diligències per robatori amb violència i intimidació i tinença il·lícita d'armes, l'estranya parella de sospitosos va acabar a la banqueta del jutjat penal acusada d'un delicte de realització arbitrària del propi dret. És a dir, per haver volgut fer justícia pel seu compte per cobrar un suposat deute de feia vint anys per unes bales de menjar per al bestiar que Sunyer va anar a buscar a un camp de Rebujent. Saden, a més, afrontava una acusació per falta de lesions, per haver tirat per terra el pastor. Però davant del silenci dels dos acusats al judici, la magistrada Mercedes Alcázar Navarro ha considerat que el testimoni de la víctima i les escasses proves materials que li van aportar no eren suficients per acreditar la perpetració del delicte i ha optat per aplicar el principi de l'in dubio pro reo i absoldre Rebujent i Saden. La sentència destaca les contradiccions i les imprecisions del denunciant, que la jutgessa considera “normals” atesa la seva avançada edat. Remarca la jutgessa que si bé en un principi Sunyer va admetre que tenia un deute (condició indispensable per a la existència d'un delicte de realització arbitrària del propi dret) amb Rebujent, posteriorment ho va negar dient que ja no devia res perquè a ell l'havien estafat amb un toro. Tal com ho va explicar Sunyer en el seu moment a aquest diari, un dia del mes de març Bruno Rebujent es va presentar a les pastures de casa de Sunyer, a Can Gibert del Torn, amb un cotxe que conduïa un noi que ell no coneixia. Rebujent, que té una important minusvalidesa, no va sortir del vehicle, i l'altre home se li va presentar dient que era mosso d'esquadra (duia una indumentària que ho feia pensar) i nebot de Bruno. Li va dir: “Venim a buscar els diners.” Li va apuntar una pistola al pit, el va tirar per terra i va disparar un tret a l'aire. “Perquè vegis que no és de fogueig”, va dir que li van dir. Sunyer va relatar que davant la intimidació va donar uns diners als assaltants, però que després ells li van agafar la cartera i n'hi van agafar més, fins a 400 euros. I abans de marxar li van dir que tornarien a buscar-ne més i que si denunciava els fets el matarien, farien un clot al costat del riu i l'enterrarien. Sunyer, que viu sol, va estar dies sense explicar res a ningú fins que un dia Rebujent va trucar-li i va agafar el telèfon una seva germana. Llavors l'home va explicar a la família el que havia passat i ho va acabar denunciant als Mossos. La magistrada exposa que no entén com va anar l'episodi de la trucada perquè la família entengués que Bruno era l'interlocutor i que intimidava Sunyer, i hi afegeix que, tal com va remarcar la defensa, exercida per Jordi Comas, ni tan sols es va poder acreditar en quina data van tenir lloc els fets. Pel que fa a l'arma que els Mossos van comissar i que van concloure que era una pistola detonadora semiautomàtica que funciona correctament, la jutgessa retreu que en la causa no constés a qui la van comissar i si algú la va entregar o van ser els Mossos que la van intervenir ni si la víctima l'havia reconeguda. Per tot plegat, ha dictat l'absolució dels acusats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.