Pena lleu per a un implicat en l'11-M per la falsificació de la firma d'un conseller

Nasreddine Amri, un home tunisià que va ser condemnat a dos anys de presó per haver ajudat a fugir, facilitant-los documentació falsa, alguns dels implicats en els atemptats de l'11-M després de l'episodi suïcida de Leganés, ha estat ara condemnat pel jutjat penal número 4 de Girona a una pena de sis mesos de presó pel cas de la falsificació d'un contracte de lloguer a favor seu d'una casa de Vidreres que duia la signatura falsa del llavors conseller de la Generalitat Joaquim Nadal.

Nasreddine Amri, tunisià de 37 anys, conegut com el falsificador de l'11-M, va ser jutjat el 15 de maig passat per un episodi ocorregut el desembre del 2007, quan va aparèixer a les cases dels antics peons de camins de Vidreres amb un contracte al seu nom amb la firma del llavors conseller Joaquin Nadal que li atribuïa el dret d'ús del número 20, on va aconseguir instal·lar-s'hi durant un dia aproximadament fins que el fill del legítim beneficiari de la casa va canviar el pany en descobrir la falsedat del document. Per les mateixes dates, a la resta de cases (propietat de la Generalitat cedides gratuïtament a les famílies dels antics peons) es van trobar sota la porta un avís de desnonament, en què s'advertia que havia expirat el termini de la concessió dels habitatges, que també portava la signatura, falsa, del conseller Nadal. Durant el judici, Amri es va negar a declarar, i el fiscal li va atribuir un delicte continuat de falsedat de document públic en concurs amb un delicte d'usurpació d'un bé immoble, pel qual va demanar tres anys de presó, i alternativament va proposar que se'l condemnés a set mesos de presó per un delicte tipificat a l'article 393 del Codi Penal, per haver fet ús d'un document fals.

La magistrada Leyre González Carabaies ha condemnat Amri només pel cas de la falsificació del contracte que Amri va esgrimir per fer-se valer com a llogater legítim de la casa número 20. La magistrada considera que en aquest cas se li pot atribuir el delicte de falsificació, independentment que no s'hagi provat que ell hagués estat la mà executora del document fals, perquè el document duia les dades personals de Nasreddine Amri i era evident que ell, sabent que el document era fals, en volia fer un ús per al seu benefici, per atribuir-se l'accés a un habitatge de forma gratuïta. La sentència considera, però, que no es pot condemnar Amri pel delicte d'usurpació de béns immobles perquè el temps que va disposar de l'habitatge va ser escassament d'un dia. Pel que fa als avisos de desnonament a la resta de cases, la magistrada absol Amri perquè considera que no s'ha acreditat ni que fos l'autor de les falsificacions ni el repartidor que les va deixar a les portes dels habitatges. I, per tant, ja no entra a valorar si eren falsificacions matusseres que no enganyaven ningú, com al·legava la defensa d'Amri, Joan Pere Zapata.