Mig any de presó per un atropellament mortal a Sils

El jutjat penal 4 de Girona ha condemnat a 6 mesos de presó Daniel Fernández, un jove de Riudarenes que va atropellar accidentalment amb el cotxe un operari del servei de recollida de les escombraries de Sils i que, malgrat l'impacte, va marxar sense auxiliar la víctima. La condemna imposada és lleugerament menor a la que sol·licitava el ministeri públic. En les conclusions definitives, la fiscal va demanar per a l'imputat un any de presó per un delicte d'omissió del deure de socors, amb l'atenuant de confessió. Va considerar, a més, que era autor d'una falta d'homicidi imprudent, si bé en aquest cas no va requerir cap pena perquè, atès el temps que ha transcorregut des del sinistre, la falta ha prescrit.

Segons es recull en la sentència, el succés es va registrar el 14 de febrer del 2009. Fernández anava per la GI-555 al volant d'un Volkswagen Polo. A dos quarts de set del matí, va passar pel punt quilomètric 2,5 de la via, on hi havia estacionat un camió de les escombraries amb dos empleats que retiraven residus. L'operari que ocupava el seient del copilot, Vicente Llorens, va baixar per la part dreta del camió, que donava cap al centre de la carretera. Duia l'armilla reflectora i al camió hi havia encesos els senyals lluminosos reglamentaris, a excepció d'un. En la sessió oral, els Mossos van manifestar que el camió estava més enganxat al voral que al sentit contrari. Tot i això, el costat dret quedava gairebé a l'alçada de la meitat d'un carril. Aquesta circumstància, sumada al fet que l'acusat va envair part del sentit contrari, va desembocar en un fatal desenllaç. Fernández va topar contra el camió i Llorens va quedar encastat entre el cotxe i el vehicle pesant. Va ser traslladat a l'hospital Trueta, on va morir unes hores més tard.

Inicialment, el noi va dir que, després del xoc, es va parar 40 metres més enllà, mentre que en el judici va afirmar que ho va fer a uns 150 i que li va semblar que el camió marxava. Ha estat condemnat a mig any de presó per omissió del deure de socors. Se li ha aplicat l'atenuant de dilacions indegudes, ja que la instrucció es va retardar 4 anys. Se li ha desestimat, en canvi, el de confessió, perquè mai no ha reconegut els fets, sinó que sempre ha indicat que va marxar sense ser conscient de l'atropellament.