En llibertat dos guàrdies civils acusats de liderar la trama corrupta de Martorell
El fiscal vol que s'embargui els béns als caps de la banda de narcotraficants que va robar cocaïna al port
El robatori maldestre que una dotzena d'homes va protagonitzar fa quatre anys al port de Barcelona, on van violentar un contenidor i es van endur uns 400 quilos de cocaïna, va destapar una important màfia de confidents i policies corruptes i va permetre desarticular una banda de delinqüents que, des del final dels anys noranta, hauria tingut la col·laboració de guàrdies civils, exagents de la Policía Nacional i advocats per traficar amb droga i robar altres narcotraficants.
Segons es desprèn de la investigació d'aquesta trama –impulsada per dos fiscals anticorrupció el febrer del 2008 i dirigida pel jutjat d'instrucció número 3 de Martorell–, dos dels puntals de la organització criminal serien el guàrdia civil Antonio Sáenz Martínez, conegut amb el sobrenom de Tete, i el brigada de l'institut armat en excedència i policia local de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) Roberto de Prádena Castelló. Pel que fa als delinqüents, els que mantenien contacte directe amb els policies corruptes eren, principalment, el líder de la banda, Javier Segura Ruiz, conegut amb el sobrenom de Trapero, i el seu lloctinent de confiança, Daniel Ribelles Tomás, El Bolo. El segon lloctinent de la banda, David Barba Vargas, conegut com Chucho, era qui tenia contactes per col·locar la droga al mercat.
Tots tres gaudien d'un nivell de vida molt alt, molt per sobre del que permetien els seus ingressos, i estan relacionats amb empreses de diferent signe, tot i que bàsicament es dedicaven al negoci immobiliari. De fet, segons va informar ahir la Cadena Ser, el darrer informe patrimonial elaborat pels investigadors revela l'existència de 32 empreses controlades per Segura, Ribelles i Barba, que els permetien blanquejar els diners que obtenien amb el tràfic de droga i robant altres narcotraficants. Segons els investigadors, la banda hauria invertit diners del narcotràfic en promocions immobiliàries a Pontevedra, Eivissa i Barcelona, i, fins i tot, hauria blanquejat diners al Carib. Va ser precisament després d'estudiar l'informe patrimonial sobre la situació dels imputats en la trama que la fiscalia es va mostrar favorable a la petició de llibertat presentada per les defenses dels guàrdies civils Antonio Sáenz i Roberto de Prádena, que han passat un any i mig a la presó i van quedar en llibertat sota fiança al final d'agost per ordre de la jutgessa.