Els comptes oblidats del segrest

La justícia és lenta fins i tot per aclarir els seus propis comptes. L'Audiència de Girona està elaborant ara la taxació de l'execució de la sentència del cas del sumari 3/92 (el segrest de Maria Àngels Feliu), que es va jutjar i sentenciar el 2003.

L'Audiència ha descobert ara, quan tots els condemnats pel cas ja estan en llibertat, que no tenia els comptes clars en aquest cas, arran de la petició que ha fet un dels condemnats, Ramon Ullastre, que va tenir Maria Àngels Feliu tancada al soterrani de casa seva a Sant Pere de Torelló durant 492 dies. Ullastre, que va ser condemnat a 22 anys de presó, ja té quotes de llibertat, i ara ha reclamat formalment que se li retornin uns diners que té en un compte a Andorra i que li van ser bloquejats el 1999, quan el van detenir.

Ullastre al·lega que l'embargament del compte ja no està justificat perquè en aquests moments ja no consta cap quantitat pendent d'abonar en relació amb la causa. Maria Àngels Feliu va renunciar als 600.000 euros d'indemnització, el seu advocat a les costes, i, en principi, també s'ha saldat el cost del judici, que en un principi la Generalitat va xifrar en 54.000 euros. Però, en vista de la petició d'Ullastre, l'Audiència ha descobert que no s'havia fet la taxació d'execució formal dels costos del judici i per ara el president, Fernando Lacaba, ha ordenat que es faci aquesta taxació i es comprovi si realment queda cap serrell per pagar, abans de prendre una decisió sobre la imprevista petició d'Ullastre, ja que tampoc no tenien constància que per aquest procés hi hagués un compte bloquejat a Andorra.

I Ullastre vol recuperar els diners que té al Banc Internacional d'Andorra, en un compte que es va obrir el 1998 amb la imposició de dos milions de pessetes (12.000 euros), que han generat rendiments a través de participacions bancàries.

El jutjat d'Olot va fer bloquejar aquest compte a partir d'una comissió rogatòria enviada a les autoritats d'Andorra perquè rastregessin si els detinguts en aquell moment pel segrest o els seus familiars directes disposaven de fons en set bancs que en aquell moment operaven a Andorra. Només es va trobar un compte relacionat amb els sospitosos al Banc Internacional d'Andorra i estava a nom de Ramon Ullastre Clapé i la seva dona, Montserrat Teixidor Margui, que també va acabar sent condemnada pel segrest. El compte, segons la resposta que va rebre el jutjat d'Olot, el van obrir el 6 d'agost del 1998, més de quatre anys després de l'alliberament de Maria Àngels Feliu, amb la imposició dels dos milions de pessetes (de procedència desconeguda per al banc), i el 1999, quan va ser bloquejat, s'hi havien fet pocs moviments. En la mateixa data d'obertura del compte, els Ullastre van comprar participacions del fons Andorfons Plus, però l'ordre es va anul·lar perquè els titulars havien interpretat que el fons no tenia participació en borsa. El 14 de setembre del 1998 Montserrat Teixidor va retirar un milió de pessetes en efectiu i l'endemà van donar ordre de comprar participacions de Dinerfons per valor de 958.416 pessetes, participacions que van quedar bloquejades però que han donat rendiments durant aquests setze anys.