Ensurt a Castellfollit per un despreniment al cingle
Van caure unes pedres i van anar a parar al riu Turonell
No es va haver de desallotjar els veïns, ja que no es van observar problemes estructurals
Un geòleg ho examinarà més a fons demà
El lent però imparable deteriorament natural que afecta la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca es veu agreujat periòdicament pels efectes de la meteorologia, tal com ha ocorregut a causa dels intensos xàfecs que van començar a registrar-se divendres a la nit i que es van allargar durant la matinada. Ahir, pels volts de dos quarts de tres de la tarda, els veïns del carrer Pau Casals van sentir un fort soroll i van notar com el terra tremolava. El gran estrèpit que els va sobresaltar es va deure a la caiguda d'unes pedres del cingle, que van anar a parar al riu Turonell. Els residents a la zona van avisar, immediatament, els cossos d'emergències. Hi van acudir dues patrulles dels Mossos d'Esquadra i dues dotacions dels bombers, en què hi havia especialistes del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE). Endinsant-se entremig dels arbres, els efectius van baixar amb l'ajuda de cordes fins al punt on es va originar l'esvoranc per observar-ne les dimensions i l'abast dels danys. Van comprovar que el despreniment no havia ocasionat problemes estructurals ni tampoc suposa cap risc per a les persones que habiten els domicilis de dalt de la cinglera del sector del Turonell, que no van haver de ser desallotjades. Per precaució, però, està previst que un geòleg del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s'hi traslladi demà per analitzar amb més profunditat l'incident, que, sortosament, tampoc va provocar ferits.
Ajudes al manteniment
L'alcalde de Castellfollit, Miquel Reverter, va explicar que el succés es va produir a la zona de la cinglera menys coneguda o vista de la vila. “De moment, si no hi ha res més, creiem que no suposa cap perill per als edificis propers”, va assegurar. No obstant això, el batlle va aprofitar per reclamar més suport de les administracions comarcals i nacionals a l'hora de mantenir i restaurar l'emblemàtic cingle, que es troba en una situació “lamentable”. “L'Ajuntament no es pot fer càrrec del manteniment ni de la neteja. Per aquest motiu, fem una crida a les administracions perquè aquest monument nacional de Catalunya es cuidi d'una vegada per totes.”
No va ser, precisament, fins al 1994 quan es va realitzar el primer estudi de risc. El sector de l'església i de la plaça del cingle que hi ha a la zona central són considerats els espais més vulnerables. Un dels despreniments més importants dels últims decennis es va produir el 1976 i va arrossegar cap avall la part del darrere d'algunes finques, en les quals van quedar afectats horts i galliners. Tot i que no es van haver de lamentar danys personals, incidents d'aquella magnitud, de fet, no han estat habituals. El que és més normal és la caiguda de trossos de basalt com els del 2001. Es van desprendre, llavors, dos blocs d'una tona de pes cadascun. A banda, el darrer cas va ser el 2011, quan la cinglera es va escapçar una mica més. En un episodi de pluges que va estovar les capes argiloses del terreny, hi va haver una esllavissada de terra, roques i vegetació a l'extrem del cingle, a sota del mirador de l'antiga església.
LES XIFRES
Els registres acumulats ahir
Das
Van caure 47,7 litres per metre quadrat al llarg de tot l'episodi de pluges.
Girona
35,2 l/m² (21,8 dels quals, en només mitja hora)
Ulldeter
33,5 l/m²
La Vall d'en Bas
31,1 l/m²
Santa Coloma de Farners
29,6 l/m²
Castelló d'Empúries
26,2 l/m²