La fiscalia coneixia la situació de risc que vivia la família de la dona morta per inanició
L'acusat, que s'enfronta a quatre anys de presó per haver deixat morir la mare, diu que va demanar ajut als serveis socials
Els serveis d'emergències van trobar el 15 de maig del 2006 Carme Lanao Cardete morta al sofà del seu pis de lloguer de 35 m² del Raval i bruta dels seus excrements. Va morir per malnutrició, a més de tenir les cames i el sacre plens de llagues.
«Vaig fer tot el que vaig poder per ma mare. No sabia que podia morir i em vaig refiar dels metges.» Marc Lanao, de 37 anys i funcionari de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat i estudiant d'econòmiques, va declarar ahir davant del magistrat penal 19 de Barcelona que ell s'ocupava de la seva mare i de la seva àvia. Va explicar que cada dia els portava menjar preparat, i que sovint acompanyava la mare al metge i a comprar. Va assegurar que van ser els 10 dies abans que morís, que la seva mare no sortia al carrer, «però sí es que movia per casa». Tampoc no va amagar que eren dues dones amb caràcter i no gaire netes. «Elles volien estar juntes i cridaven quan els parlaves que havien d'ingressar en un centre», va dir Lanao, que també va admetre que «hi havia escarabats i ratolins a casa però, per les obres de l'edifici». L'acusat, per a qui la fiscalia sol·licita quatre anys de presó per un homicidi imprudent, va afegir que «en múltiples ocasions havia demanat ajuda als serveis socials» i li contestaven «que si elles no volien ingressar en un centre no les podien obligar». Les assistentes de l'Ajuntament van ratificar que no podien obligar ningú, però que en vista dels indicis que la dona morta pegava la seva mare van informar la fiscalia per tal que sol·licités d'ofici la incapacitació de l'àvia i així poder-la ingressar en un centre. La fiscalia del TSJC va informar el jutjat ahir mateix que només els constava que el 13 de febrer del 2003 el Servei d'Atenció a la Víctima tenia informació del cas i havia demanat més documentació al consistori, però la fiscalia no va fer res més.
L'últim dia que un metge va visitar a casa seva Carme Lanao, alertat pel fill, va ser el 6 de maig, nou dies abans que morís.
Una acusació semblant a Lloret
EL PUNTEl jutjat de Blanes investiga un cas semblant al que ara es jutja a Barcelona i que va passar l'any 2004 en una urbanització a Lloret de Mar. José Luis Auteneche Menoyo, de 58 anys, està processat per suposadament haver deixat morir d'inanició la seva mare, de 75 anys, i haver mantingut en condicions deplorables la seva tia, de 83. El cas es remunta al 26 de juliol del 2004, quan Auteneche va avisar que la seva mare havia mort. La comitiva judicial va anar a fer l'aixecament del cadàver i va comprovar que l'habitatge estava en unes condicions deplorables: estava brut, ple de bosses d'escombraries per terra, porqueria a les parets i feia molta pudor. L'autòpsia va determinar que la dona presentava senyals de desnutrició, deshidratació i llagues a l'esquena amb pèls agafats, que no semblava que ningú li hagués curat i que se li haurien fet d'estar tot el dia estirada sense moure's. A més, la tia també estava afectada per un estat notable de desnutrició. Arran d'això, el jutge va interrogar Auteneche com a imputat i el procés judicial encara continua obert. L'home va negar les acusacions i va assegurar que havia deixat la feina per cuidar exclusivament les dues dones i que sempre els havia donat de menjar i els curava les ferides.
«La mare l'humiliava»
«Fa 24 anys que conec la família. En Marc devia tenir uns 10 anys i la Carme el tenia per inútil i l'humiliava. Un dia vaig dir-li que no m'agrada com el tractava.» Així de sincera es va expressar en el judici la farmacèutica del barri, on Carme Lanao i el seu fill anaven a comprar. Va afegir que l'acusat «estava sotmès a la mare, que tenia un caràcter impossible». La farmacèutica va assegurar que l'acusat «sí que es preocupava per la seva mare», i va posar l'exemple que un dia va anar a la farmàcia a buscar-li unes ulleres i va haver de tornar-hi diverses vegades perquè a ella no li n'agradava el color.
