Segrestadors amb un llarg currículum criminal
Tres dels detinguts per haver mantingut segrestat un empresari a Platja d'Aro havien estat condemnats per assassinat
Un d'ells va matar dos policies en un atracament a Perpinyà
Alain Raspaut, François Decline, André Heitz i Jean-Pierre Jourdan són la quadrilla d'homes que la Policía Nacional va arrestar entre San Pedro de Alcántara (Màlaga) i Perpinyà pel segrest i extorsió d'un ric home de negocis de Tolosa (Llenguadoc) que van mantenir retingut durant set setmanes a la seva casa de segona residència de Platja d'Aro, mentre l'obligaven a entregar-los diners i a enviar missatges a la seva companya dient que passava unes còmodes vacances a la Costa Brava. Els quatre bandits es van conèixer a la presó, on han passat llargues temporades complint condemnes pels greus delictes (tres d'ells han estat reus d'assassinat) que acumulen en el seu currículum.
Alain Raspaut, de 56 anys, considerat el cap de la banda, va perpetrar, el 23 d'agost del 1988, juntament amb un còmplice, Pascal Castillo, un atracament a la joieria Paulignan de Perpinyà, on van protagonitzar un tiroteig amb la policia i van abatre dos agents, Claude Marty i Marc Pierre, i en van ferir dos més. Raspaut també va resultar ferit en l'intercanvi de trets i va ser detingut juntament amb el seu còmplice. El febrer del 1992, Raspaut va ser condemnat a la pena perpètua que preveu la legislació francesa i que suposa vint anys de reclusió. El seu còmplice, que també va ser condemnat, va ser assassinat el 2003 arran d'un fosc afer relacionat amb el tràfic de drogues. L'abril del 2012, la defensa de Raspaut va demanar la llibertat condicional i abans d'acabar l'any va obtenir un permís. Mai va tornar a la presó. El 1982, Raspaut ja havia estat detingut per l'atracament a una oficina bancària perpetrat juntament amb el seu germà gran.
François Decline, de 43 anys, nascut a Nimes, té un currículum similar al de Raspaut. També té una condemna per dos casos d'homicidi. El 1992, quan només tenia 20 anys, va matar un home en una casa on havia entrat a robar pensant que hi trobaria una caixa forta. I dos mesos més tard, va assaltar una oficina de correus a Montpeller en un moment que l'empleada, de 58 anys, estava sola. L'atracador, que es va endur un botí de 1.500 euros, va matar la dona d'un tret.
La policia francesa tenia identificat Decline, juntament amb un altre dels dos detinguts pel segrest, Jean-Pierre Jourdan, de 53 anys (també condemnat el 2002 per un homicidi), per l'atracament el dia 19 de maig passat a una armeria de la població de Carmauç. Aquest assalt també va acabar amb tiroteig. Dos homes van entrar amb la cara descoberta a l'armeria i van ser enregistrats per les càmeres de seguretat. Van haver de fugir perquè l'amo de l'establiment se'ls va enfrontar ruixant-los amb un esprai de gas lacrimogen. Els dos atracadors van fugir a peu i un quilòmetre més endavant es van creuar amb una patrulla de policia. S'hi van encarar i van disparar-los. A un dels agents el van encastar violentament contra el vehicle i li van robar l'arma reglamentària i després van disparar a l'altre agent en una cuixa. Després van aturar un automobilista i li van robar el cotxe encanonant-lo amb l'arma i van fugir amb aquest vehicle, un Mercedes, que van abandonar a la sortida de la població, on van agafar un altre vehicle. Quan la Policía Nacional va entrar al xalet de San Pedro de Alcántara, on va detenir tres dels segrestadors, va comissar l'arma robada al policia a Carmauç, que Jourdan va intentar empunyar en veure's sorprès per la policia. El quart és André Heitz, de 53 anys, també un vell conegut de la policia francesa, que feia poc que havia sortit de la presó, on havia complert una pena de 10 anys. Al seu currículum hi consten robatoris, atracaments, tràfic de drogues i també un intent d'homicidi d'un policia.
LA XIFRA
LA DATA
“Jugava a escacs amb ells i em feia por guanyar”
Tura SolerL'home de negocis segrestat a Tolosa, de 57 anys, ha explicat el seu cas en una entrevista concedida al diari francès La Dépêche a canvi de mantenir l'anonimat de la seva identitat. L'home explica que el 14 de maig va rebre una trucada d'un home que s'interessava per comprar-li una finca. El suposat client li va dir que estava malalt de càncer i que volia arreglar coses amb els seus successors. La víctima el va trobar estrany perquè no va voler que quedessin a la finca que volia comprar sinó a casa del client. La cita va ser el 22 de maig. La víctima va arribar davant d'una casa amb una tanca gran i un cartell que posava “en venda” i es va trobar amb un home amb barret i fulard. El van fer entrar en un lloc fosc i allà se li van tirar al damunt, li van posar una caputxa al cap, ell va sentir que l'encanonaven amb una arma, i el van lligar de peus i mans. El van posar al maleter d'un cotxe i el van dur fins a un garatge. L'endemà el van obligar a contestar les trucades i donar excuses per tranquil·litzar la seva companya i els seus amics. “Em van fer un veritable rentat de cervell”, diu l'home. Van dur-lo a casa seva i allà es van emportar tot el que els va interessar, com ara les llibretes del banc, que van anar fent servir per treure diners dels seus comptes. El van dur a la seva casa de Platja d'Aro i el van lligar damunt del llit en una habitació. Cada vespre, amb el fusell apuntant el cap, el feien trucar a la seva companya per dir que estava a Espanya passant unes vacances. Li feien el joc del bo i el dolent, mentre dos segrestadors feien el paper de dolents i un tercer es mostrava conciliador. Li anaven fent extraccions de diners i amb el capital van comprar lingots d'or per internet i també una autocaravana que van pagar al comptat a Perpinyà i que van fer servir per traslladar-lo de Platja d'Aro a San Pedro de Alcántara, tancat als lavabos. Al xalet llogat de San Pedro de Alcántara, van continuar les extorsions i les tortures psicològiques. La víctima diu que temia que li volguessin robar la seva identitat i temia per la seva vida. En alguna ocasió va jugar a escacs amb un dels segrestadors i el cop que va guanyar la partida, diu, tenia por de fer l'escac i mat perquè el rival no se sentís vexat i l'eliminés. Va arribar el dia en què li van dir que l'alliberaven però que havia de continuar pagant fins a haver-los satisfet dos milions d'euros. Quan va sortir a l'exterior va veure el seu cotxe. Hi va pujar i va començar a fer quilòmetres. Però no va anar directe a Tolosa, es va aturar a Platja d'Aro, on va comprovar que la seva casa estava ben capgirada. Un cop a Tolosa els va fer dos pagaments de 100.000 i 495.000 euros. En total li van robar 1,3 milions. Ell hauria continuant pagant fins a satisfer els dos milions que li havien exigit, per por, si no hagués estat perquè el seu banquer va alertar la policia.
