Jutgen dos responsables d'un geriàtric de Figueres acusats d'un cas d'estafa
El gerent i l'apoderada diuen que l'ancià gestionava els seus diners
Una pèrita rebat que tenia les facultats minvades
L'Audiència de Girona va ser el marc ahir d'un judici per un delicte d'estafa que haurien comès presumptament Carlos Luis Casabón Martín i Anna Requesens Vallmitjana, els quals el 2008 i el 2009 actuaven com a gerent i apoderada de la residència Catalunya de Figueres. Els dos responsables del centre van ser denunciats per la família d'un veí d'Ordis que va ingressar al geriàtric el 17 de gener d'ara fa set anys. En la vista, Requesens va assegurar que no va gestionar mai cap compte bancari de l'ancià ni va fer ús de les seves propietats. “Per mi, era com un usuari més. M'ocupo d'ells, miro que estiguin bé i que no els falti res. Quan va arribar, estava deixat físicament però bé en l'aspecte mental. Era independent. No necessitava ajuda i manejava els seus diners. La seva família no va existir durant molt de temps. Estava totalment abandonat. Un dia va aparèixer una neboda de Barcelona per endur-se'l, però no va voler marxar i es va produir una guerra tremenda.”
“Vaig cobrar el mes”
Requesens hi va afegir que les úniques ocasions en què va anar amb el pacient a una sucursal bancària va ser després que una de les nebodes li comuniqués que se l'emportarien del geriàtric. Va admetre que el 15 d'abril del 2009 van retirar 1.200 euros i, l'endemà, 3.000. “Ens vam adreçar a l'entitat per cobrar en metàl·lic. Quan s'enduen un intern, a vegades deixen de pagar-nos o ens retornen el rebut. La quantitat que vam treure corresponia al contracte d'aquell mes i a coses que se li havien comprat. Els diners no me'ls vaig quedar, els vaig ingressar al compte de la residència.”
A continuació, Casabón va relatar que va establir una amistat amb aquest usuari. “Em va demanar si li podia portar tot i em va donar uns poders. Ell era qui decidia les seves coses. Conservava plenament les facultats mentals. Malgrat que jo disposava dels poders, no els he utilitzat mai ni vaig treure cap rendiment personal de les propietats d'Ordis. Havia estat a la finca per donar menjar al gos i mirar que tot estigués bé. Entrava al pati, però mai dins la casa sense ser-hi ell present.”
També va dir que, quan va morir el pacient, va saber que tenia una assegurança de vida. Es van passar 69.000 euros en un nou compte i es va establir que, quan morís, el beneficiari dels diners fos Casabón, que “no esperava aquesta gratitud” de l'ancià.
“Era incapaç de cuidar-se”
Una doctora que treballava al centre va negar que el pacient estigués bé mentalment: “Estava desorientat i amb les facultats minvades. Tenia un dèficit clar de la memòria. Això li impedia prendre decisions completes i era incapaç de cuidar-se a si mateix. Quan em vaig assabentar que havia fet poders en un notari, em va semblar sorprenent.”
Els advocats de la defensa, Amadeo Martínez i Laura Domènec, sol·liciten l'absolució dels acusats. El fiscal i l'acusació particular els demanen tres anys i mig de presó i una multa de 3.240 euros per estafa. Com a responsabilitat civil, el fiscal vol que facin front a una indemnització de 4.200 euros; i els familiars reclamen 90.000 euros pels diners de la pòlissa que encara estan paralitzats al banc i les despeses injustificades carregades al compte del seu parent.