Condemnen dos responsables d'un geriàtric per estafa
Imposen una pena de tres anys de presó a l'apoderada i al gerent de la residència Catalunya de Figueres
Es creu que van abusar de la confiança que els tenia un pacient
L'Audiència de Girona ha condemnat dos responsables de la residència geriàtrica Catalunya de Figueres per haver-se apropiat de manera il·lícita de part del patrimoni d'un veí d'Ordis que va ingressar al centre el 17 de gener del 2008. El tribunal ha imposat a Ana Requesens Vallmitjana i a Carlos Luis Casabón Martín tres anys de presó per un delicte d'estafa, amb l'agreujant d'abús de confiança. En l'època en què van tenir lloc els fets, Casabón era el gerent del geriàtric, del qual Requesens constava com a apoderada. A més de la pena de presó, cadascun dels acusats haurà de pagar una multa de 2.700 euros i hauran d'indemnitzar de manera conjunta els familiars de la víctima amb 4.200 euros. En la sentència, així mateix, es determina on aniran els diners d'una assegurança de vida de l'ancià. La família va descobrir que en un compte hi tenia 69.000 euros i que s'havia establert que, quan morís, aquests diners s'adjudiquessin al gerent. Des de l'Audiència es deixa sense efecte el nomenament de Casabón com a beneficiari i s'ha decretat que aquesta quantitat passi a la legítima hereva: una neboda, resident a Barcelona.
Gestió de les propietats
La víctima va presentar un procés de deteriorament cognitiu des que va entrar a la residència. A causa de la insistència de la família, el mateix geriàtric el va portar a la Fundació Salut Empordà per tal que li realitzessin un estudi neuropsicològic. Va ser reconegut per una geriatra i una neuropsicòloga, que van concloure que estava incapacitat per tenir cura de si mateix i administrar els seus béns personals i patrimonials. En el judici, en canvi, els acusats van dir que estava bé en l'aspecte mental, que era independent, que no necessitava ajuda i que manejava els seus diners.
Des de principi del 2008 al març del 2009, Requesens i Casabón – que no tenien antecedents– van actuar de comú acord. Van dificultar les relacions del resident amb la família, no els informaven de la seva evolució mèdica i gestionaven les seves propietats. El 21 de maig del 2008, Casabón va anar acompanyat de l'intern a trobar l'aleshores alcaldessa d'Ordis. L'acusat li va mostrar a l'alcaldessa un escrit que hauria obtingut prevalent-se del deteriorament cognitiu de l'home. En l'escrit es deixava palès que la víctima l'apoderava per disposar de les claus de les seves propietats i li donava permís “per autoritzar o desautoritzar terceres persones”. En base a aquesta presumpta voluntat, les claus dels immobles van ser lliurades a Casabón. Ell en va fer ús, va dur a terme activitats agrícoles a les finques i fins i tot en va negociar el lloguer.
“Poques estratègies”
El 23 de maig del 2008, Casabón es va adreçar amb el pacient a una entitat bancària i va traspassar 124.000 euros que l'ancià tenia a quatre comptes diferents. A banda, un cop el jutjat va comunicar la sentència d'incapacitació de la víctima i es va dictar que una neboda fos la seva tutora, Requesens va dirigir-se amb el resident el març del 2009 a una sucursal, va retirar 1.200 euros de la finestreta i, l'endemà, 3.000 més. El pacient va morir el 4 de novembre del 2013, amb una neboda designada com a hereva. No ha estat acreditat, en canvi, que els dos acusats haguessin carregat 10.910 euros en un compte, ni que n'apartessin 5.700 en un altre.
El tribunal exposa, però, que “va existir engany”. “Encara que fos mínim, va ser suficient per vèncer la dèbil autoprotecció de la víctima”, afirma. I és que, a causa de les circumstàncies personals que afectaven el pacient, els acusats podien reduir els enganys i, tot i així, aconseguir el seu propòsit. “Els calien poques estratagemes perquè confiés en ells. Requesens i Casabón es van revelar com a persones que, espontàniament, van estar disposades a prestar ajuda a la víctima. Arran de les limitacions de l'intern, no va sospitar de les seves intencions”, se subratlla en la resolució. Amb tot, en la vista oral els advocats que van exercir la defensa dels acusats en van sol·licitar l'absolució, mentre que el fiscal i l'acusació particular van demanar tres anys i mig de presó per estafa.