Assalten la casa d'un constructor de les Preses i lliguen el matrimoni
Els lladres anaven encaputxats, vestits de negre i duien ganivets i una pistola
La «pel·lícula de por», segons anomena Coromina els fets que van viure, va començar a les tres de la matinada. El matrimoni dormia a la seva cambra i a la casa no hi havia ningú més perquè aquell dia el fill s'havia quedat a dormir a casa de la seva xicota, a Olot. De sobte, van sentir que els sacsejaven. En obrir els ulls van veure, inclinats damunt seu, tres homes. Només se'ls veien els ulls, anaven vestits de negre i els enfocaven amb el llum d'una lot a la cara per dificultar-los encara més la visió. I els anaven dient: «Tranquils, tranquils», en castellà, tot i que es feia ben evident que aquesta llengua no era la seva. Els lladres, que anaven empenyent Coromina cada vegada que feia un intent d'aixecar-se del llit, van demanar per la caixa forta i Coromina els va dir que no en tenien però que a la casa tenia uns diners. Els lladres es van organitzar i mentre un d'ells, armat amb un ganivet, es va quedar a l'habitació vigilant la dona, els altres dos van acompanyar el constructor fins a un armari, al pis de dalt, on la família hi guardava uns diners, que evidentment els lladres van arreplegar. Mentrestant, el lladre que vigilava la dona li demanava on era l'or, també en castellà. Ella li va ensenyar les mans i li va dir que no era persona d'anar enjoiada. «Crec que es va adonar que li deia la veritat», explica, tot remarcant que, tot i la situació d'amenaça, la va tractar de «senyora» tota l'estona i que en cap moment no va actuar violentament. Els lladres van acabar d'escorcollar tota la casa, van obrir un joier on hi havia monedes, que no els van interessar, i també van obrir el garatge on hi havia un cotxe, el qual, però, tampoc no els va fer peça. Quan Coromina va protestar dient que els diners que li robaven li feien falta un dels lladres li va replicar: «Ja et pots vendre el cotxe.» Quan van haver inspeccionat l'habitatge, els lladres es van tornar a reunir al dormitori del matrimoni i es van disposar a lligar-los. Un dels lladres duia una bossa petita penjada; de dins en va treure un rotllo de cinta americana, que va tallar amb el ganivet, i van començar a lligar de peus i mans el matrimoni. A Coromina, primer van lligar-li les mans per davant, però després van rectificar i li van posar les mans a l'esquena.
Buscant una corbata
Mentre els lligaven, es va acabar la cinta americana i llavors els lladres van començar a demanar una corbata per poder-los acabar de lligar i van obrir els armaris de la roba buscant-ne una. I com que no en van trobar cap van acabar fent servir uns tirants dels pantalons d'esquí del fill. que van considerar idonis per fer els lligams. Un cop els van tenir ben lligats, van tenir una mostra més de consideració cap a la dona i li van posar un coixí a l'esquena perquè no estès incòmoda. Els lladres, que entre ells parlaven en una llengua estrangera que les víctimes no entenien, van malmetre el pany de la porta de l'habitació del matrimoni i van fugir. Havia passat aproximadament mitja hora des que havien arribat. Coromina sospita que una quarta persona els deuria esperar a fora del portal amb un cotxe a punt i girat en direcció cap a la baixada que porta al centre de les Preses, ja que davant de casa seva el carrer queda tallat de pujada. Quan van ser fora, ells van fer esforços per deslligar-se. La dona va aconseguir primer desfer-se dels lligams de les mans i va ajudar el marit, que, un cop lliure, va saltar per la finestra per sortir de l'habitació. Després de trucar els seus fills (la noia viu a prop), van avisar els Mossos, que hi van enviar la policia científica. Els agents van obtenir una petjada que hi havien deixat els lladres, però cap empremta en principi, ja que els assaltants van dur posats guants tota l'estona.
«Bonica situació»
Un dels assaltants, des del la cuina de la casa, es va referir a la «bona situació» de la casa assaltada, situada en un turó aixecat per sobre del nucli de les Preses, i amb una bona vista de la muntanya de Santa Magdalena. Josep Coromina Soler, que regenta l'empresa Edificacions Coromina i que és conegut per tothom com Bonavia, creu que els lladres haurien vigilat la casa dies abans i que potser fins i tot haurien entrat dins del recinte per prendre vistes pel dia que anessin a robar-los. De fet, recorden que fa uns dies es van trobar un llum encès que ells no recorden d'haver obert. Tot indica que van saltar la tanca de l'entrada principal que dóna accés al jardí i després van entrar per una porta després d'haver-ne desmuntat el pany. Bonavia està convençut que els assaltants no poden tenir cap relació amb treballadors de la seva constructora. Té aquest convenciment perquè, tot i que té treballadors estanyers, assegura que són operaris molt trempats a la feina i que personalment s'hi porta molt bé i fins i tot li duen regals quan van de visita al seu país. A més, relata Bonavia, tot i la crisi, ell ha conservat al lloc de treball tots els seus obrers. Per tant, no hi ha descontentament. Coromina i la seva dona van anar a l'hospital perquè els fessin un informe mèdic, però remarquen que els lladres en cap moment no van actuar amb violència. «Ens van tractar bé, potser ja pateixo la síndrome d'Estocolm», ironitza.
