Successos

seguretat

Pla policial i eclesiàstic

Accions coordinades entre els Mossos i el Bisbat de Girona han permès reduir un 68% les denúncies per fets delictius en centres de la diòcesi, entre el 2010 i el 2015

Continua en procés la catalogació de les peces de valor

A la demarcació
hi ha 394 esglésies parroquials que pertanyen al Bisbat

Substituir els béns culturals de més valor dels centres de culte per rèpliques, fer un inventari detallat que inclogui la descripció de les peces d'interès, buidar diàriament el caixonet d'almoines, evitar deixar a l'entorn dels santuaris eines de jardineria o escales que podrien ser d'utilitat per als lladres i, sempre que sigui possible, instal·lar elements que ajudin a dificultar la intrusió, com ara un sistema d'alarma, reixes a les finestres, portes reforçades i baldes interiors. En els contactes que els Mossos d'Esquadra mantenen de manera periòdica amb els responsables dels centres eclesiàstics de les comarques gironines, des del cos policial es transmeten un seguit de consells per reforçar la seguretat als espais de la diòcesi. A la demarcació, a més, els Mossos, amb la col·laboració del Bisbat de Girona, van treballar fa cinc anys en l'elaboració d'un pla específic per prevenir els fets delictius als llocs de culte. El sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), Andreu Masegosa, indica que les mesures estan resultant molt efectives, ja que entre el 2010 i el 2015 va disminuir un 68% el nombre de denúncies per robatori en esglésies. L'actuació es va posar en marxa perquè, mentre que el 2009 es van comptabilitzar 23 episodis, l'any següent hi va haver un augment notori, amb 38 casos. Amb l'aplicació del pla, el conjunt de denúncies va anar clarament a la baixa: de 33 el 2011 es va passar a 26 el 2012, 17 el 2013 i tan sols 9 el 2014. Hi va haver un petit repunt el 2015 en relació amb l'exercici anterior (12) i el 2016 s'han notificat 5 incidències. L'any passat, entre d'altres, van trencar el pany d'una capella de l'Alt Empordà, van anar a la caixa de fusta on es guardava els diners i es van endur un plat i una verge de llautó, així com un tub de la calefacció. Amb posterioritat, es van produir danys per pintades en una església del Baix Empordà; el furt de la bossa d'un capellà a Girona, i la sostracció de dues làmpades de coure i un peu de ciri en una ermita de la Selva.

Masegosa explica que un altre objectiu primordial era que no hi hagués sensació d'inseguretat entre el col·lectiu eclesiàstic. Una de les accions que es va potenciar el 2010 va ser establir un contacte més estret. Se celebren reunions bianuals a les quals assisteix el cap de la regió policial dels Mossos a Girona, el comissari Josep Milan; el bisbe, Francesc Pardo; el vicari general, Lluís Suñer, i Masegosa. Es fa una trobada abans de Nadal i una abans de l'estiu. En les reunions s'examinen les denúncies rebudes, es parla de com van els contactes a escala local i si s'ha de tenir en compte algun esdeveniment, com per exemple l'any passat, quan es va muntar un dispositiu per un acte de beatificació a la catedral de Girona.

Comarcalment, Masegosa ressalta que hi ha una relació fluïda dels comandaments de les comissaries amb els capellans i els arxiprestes de la seva zona; i sovint, en la interlocució hi participa l'oficina de relacions amb la comunitat i agents de proximitat. A banda, des de la delegació de patrimoni del Bisbat es continua realitzant un laboriós inventari de les peces d'interès. Són propietat del Bisbat de Girona 394 esglésies parroquials, 200 ermites, 90 capelles, la catedral de Girona, 112 oratoris i 150 esglésies no parroquials. Els Mossos recomanen que en la base de dades hi consti una descripció de cada element (l'antiguitat, l'autor, les mides, el material i el pes), i que s'acompanyi d'una foto o vídeo. El cens es va començar abans del pla, si bé amb la seva implantació encara es va fer més evident la seva importància.

Reproducció fotogràfica

Entre els múltiples santuaris que han adoptat mesures hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa i la del Cós, a Montagut i Oix. A la primera, el 2012 es van emportar una imatge de guix. Arran del succés, es va traslladar la figura de la Mare de Déu del Cós i la dels dos copatrons a l'església de Montagut per salvaguardar-les. I des d'aleshores, en les dues ermites les talles es van substituir per fotos impreses en cartó ploma, reproduïdes a mida real. A banda, allí on es va extremar la seguretat va ser a l'església de Santa Maria de Porqueres. Degut a robatoris, el rector, Ramon Pijoan, subratlla que va ser molt eficaç la instal·lació el 2009 de càmeres i una alarma, i protegir les peces dins d'urnes de vidre antibales. Més recentment, un ferrer ha reforçat la reixa que separa els bancs de l'altar, a l'ermita de l'Esperança de Blanes. A l'abril van doblegar unes punxes de sobre la reixa i van accedir a la zona de l'altar, on van apropiar-se la petita quantitat de monedes de la bústia d'almoines.

Des dels Mossos s'ajuda a detectar els punts sensibles, tant del perímetre com dels sistemes de tancament; i es va elaborar un tríptic amb consells. S'hi recorda la importància d'avisar immediatament quan es descobreixi l'incident; arran de qualsevol situació que generi inseguretat cal trucar al 112; no manipular els objectes que hagin pogut tocar els responsables dels fets i, en cas que es disposi d'informació dels autors i de la direcció de la fugida, facilitar les dades per telèfon a la policia per activar i agilitzar la recerca.

LES FRASES

Com a primera mesura d'autoprotecció és imprescindible valorar si els sistemes de seguretat de dins i del perímetre són idonis
Es recomana buidar diàriament el caixonet d'almoines i informar d'aquest fet amb un rètol a l'exterior
Andreu Masegosa
sergent de la unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà
No hi ha tornat a haver incidents des que vam posar les figures en urnes i vam instal·lar càmeres
Ramon Pijoan
rector de l'església de santa maria de Porqueres

Fitxes descriptives d'objectes d'interès

En el supòsit que es produeixi la sostracció d'un element important, s'informa del fet a la unitat central de patrimoni
G. Pladeveya

Les característiques arquitectòniques dels llocs de culte, el contingut i la seva ubicació, a vegades en zones isolades, són aspectes que fan que en ocasions siguin l'objectiu dels lladres. Quan hi ha un incident, els Mossos traslladen la informació de què es disposa al vicari general i, en cas que s'hagi sostret un objecte d'important valor històric, cultural o econòmic, els agents sol·liciten a la delegació de patrimoni del Bisbat de Girona la fitxa en què consten les característiques. Aquesta fitxa es difon a totes les comissaries dels Mossos i a la resta de cossos policials per tal d'augmentar les possibilitats de detectar i recuperar la peça. Quan es tracta d'un efecte rellevant, a més, es comunica el succés a la unitat central de robatoris i patrimoni històric dels Mossos, a Sabadell. El sergent Andreu Masegosa detalla que, dins del circuit d'actuació, també es va determinar que el Bisbat els remeti el calendari dels dies assenyalats en els quals realitzen col·lectes, amb la finalitat de poder programar un patrullatge més incisiu; i els envien cada any un butlletí amb les dades actualitzades de contacte de tots els rectors i els arxiprestes de la diòcesi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.