“És igual prevenir una batalla campal que una tempesta”

A la policia hi vaig anar a parar per pura casualitat. Ja sé que és el que tothom sol dir, però en el meu cas és així. Vaig néixer a Logronyo i la meva família va emigrar a Barcelona quan jo era petit. La meva passió sempre ha estat la natura i volia fer ciències geològiques. Em vaig matricular a la Universitat de Barcelona, tot i que també vaig treballar a la rotativa del diari Avui a Badalona per ajudar a pagar-me els estudis. I la casualitat: el dia que baixava de Montjuïc amb el resguard del carnet de moto a la mà –acabava d'aprovar les pràctiques–, vaig passar davant de la Guàrdia Urbana i vaig veure que hi havia un convocatòria, que s'acabava l'endemà, i com a requisit demanaven tenir carnet de moto. Jo, que participava en totes les protestes estudiantils i el coneixement que tenia de la policia consistia a córrer davant seu, vaig tenir l'impuls d'entrar i preguntar. Em van dir que el carnet era vàlid, m'hi vaig presentar i vaig entrar a l'acadèmia.

Era de mal combinar pels horaris i per la feina de pràctiques que vaig haver de fer durant l'any preolímpic, de manera que em vaig fer un tip de regular el trànsit en totes les obres de Barcelona i em vaig empassar molta pols. I també era un xic incòmode ser policia a la facultat, ja que et miraven amb recel, així que vaig optar per la policia i vaig deixar la facultat. Però jo volia tenir una carrera. Com que vaig ser el quart de la promoció vaig poder triar destí. Vaig escollir Sant Andreu i amb el torn de nit vaig reprendre els estudis universitaris a la tarda intentant aprofitar els crèdits que ja tenia. Vaig escollir geografia, que era un xic l'avançada del que ara seria ciències ambientals. Allà vaig coincidir amb professors dels que et marquen, com per exemple Javier Martín Vide, que és una eminència en estudis del canvi climàtic. Ell em va ensenyar que quan et crida l'atenció alguna cosa a la terra has d'aixecar la vista i mirar al cel. Vaig compartir aula amb Francesc Mauri i finalment em vaig llicenciar en geografia i em vaig especialitzar en climatologia.

Sí, en vaig tenir una per anar a Canal Sur. Era un contracte de pràctiques per al darrer any de carrera, però jo en aquell moment ja estava en el món policial i la possibilitat de TV3 en aquell moment tampoc era factible perquè encara no tenia un nivell de català prou fluid.

I tant. Llavors no m'ho pensava però resulta molt útil. La climatologia és una ciència transversal i el seu objectiu és facilitar el coneixement de la interacció contínua del conjunt de factors meteorològics per l'adaptació de les persones al territori i a les condicions de l'atmosfera. I en el camp de la seguretat local, el model també és això: mirar com interactuen les causes que afavoreixen uns efectes sobre la seguretat i aplicar mesures.

A la Guàrdia Urbana de Barcelona hi vaig passar setze anys. Allà vaig estar en diferents unitats, la rotació és bona. Després em vaig presentar a la convocatòria d'inspector a les Franqueses del Vallès i vaig guanyar la plaça. Per desavinences amb l'alcalde vaig marxar i vaig estar tres anys fora. Vaig tornar a la Guàrdia Urbana i tres anys després, coses del destí, vaig tornar a les Franqueses, on vaig fer funcions més gerencials que de policia. I el 2013 vaig venir a Lloret perquè en Xavier [el llavors inspector en cap de Lloret Xavier López Crivillé] m'ho va demanar. I vam fer una permuta. Tot el record que jo tenia de Lloret era el de les llums i les festes de quan hi anava de jove, de quan encara veia Lloret com Las Vegas a la catalana.

Jo crec que els càrrecs s'han de regenerar i s'ha de fer canvis de lloc, si no el cap de la policia es perpetua i s'acaba condemnant. En un cos gran com la Guàrdia Urbana es poden fer moltes rotacions de càrrecs i això és positiu. Als municipis més petits també s'hauria de poder fer, perquè evitaria problemes. No hi ha cap ajuntament que no hagi tingut problemes amb la seva policia, ja siguin de plantilla, amb els sindicats, amb el cap... La solució seria que la seguretat es gestionés igual com els serveis de tractament de residus. És a dir, que se n'ocupés el Consell Comarcal, que hauria d'assumir les competències de protecció civil i policia, gestionant uns serveis comuns en què es podrien incloure els comandaments, amb capacitat per moure'ls entre municipis, compres agregades, amb convenis col·lectius, amb potestats disciplinàries. La situació actual deteriora les policies locals perquè, per exemple, no poden aplicar el règim disciplinari (per exemple amb les sancions i trasllats) com sí que ho poden fer la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra. Sempre s'hauria de mantenir, però, una autonomia municipal. Igual com amb les escombraries, si algun municipi vol un plus en el servei, que se'l pagui, per hi ha uns mínims garantits i comuns per a tota la comarca. Jo ara quan veig que en les reunions ens discutim sobre els uniformes, ja m'aixeco i marxo. Això és com començar la casa per la teulada. O discutir com pintem la casa abans de posar els fonaments.

Hem treballat de valent per reduir les situacions que afavoreixen el risc que es produeixi una batalla de les que eren tan habituals i ara no podem dir que hi hagi risc zero, i encara menys que la periodicitat cada cop és més llunyana. Has d'observar quins factors externs contribueixen a les aglomeracions i els factors interns d'aquestes aglomeracions que poden desencadenar les batusses i actuar de manera transversal per reduir riscos. La nostra millor eina és la policia administrativa i sancionadora, la investigació administrativa. Nosaltres en som especialistes i a la seu de Lloret s'imparteixen classes de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i ens vénen policies de Salou i el Vendrell per aprendre del nostre model. Un exemple d'eficàcia administrativa. Aquest any hem tancat cautelarment durant dos dies una coneguda discoteca perquè incomplia normatives en els diversos negocis que acumulava i ara està pendent de la sanció . Això és un avís per a navegants. La resta de negocis, en veure el que els ha passat, ja procuraran tenir les coses en regla. Un altre cas. El 2013, quan un noi es va empassar per un tub des d'un terrat, vàrem fer tota una investigació per veure quins factors havien propiciat que aquell noi fos en aquell terrat i s'acabés accidentant. I la sanció a l'establiment per totes les infraccions va ser dura, de manera que difícilment es tornaran a donar les circumstàncies que van contribuir a aquella situació.

Ve a ser el mateix. Has d'analitzar els factors. Amb la diferència que en la previsió de la seguretat tens la llei de la teva part i és a les teves mans pressionar i fer complir les normes per dissoldre els riscos, però en canvi ho tens més difícil per fer girar el món per evitar l'escalfament del planeta o per exemple, per controlar el procés de combustió dels fòssils. En el tema de les batusses, vàrem participar en unes jornades amb agents de Magaluf i de Sitges, que tenen zones d'oci de concentració massiva com nosaltres, i difereixo dels criteris d'ells, que aposten per concentrar la gent en un espai per controlar-la. Si comprimeixes una matèria sense conèixer exactament les característiques i la seva capacitat de concentració t'arrisques que hi hagi una explosió, has de procurar que l'element contaminant –jo sóc científic i m'agrada aquesta terminologia– es dilueixi i s'acabi fent imperceptible. Per aconseguir la dilució no només s'hi han d'implicar, que ja ho fem, els serveis municipals sinó tots els actors que hi intervenen: el sector de l'oci, els hotelers, els restauradors, els veïns, els operadors turístics...

Doncs fa quatre anys n'hi havia unes cinquanta i ara també. N'hi ha de diferents nacionalitats. La situació ha canviat només en el fet que abans venien de Barcelona i tornaven a marxar i ara ja es queden a Lloret i algunes comencen a treballar en pisos. Però aquí la llei, la 4/2015, no ens ajuda. Només penalitza unes determinades situacions i als municipis ens deixa en indefensió. Van fer una llei que no havia demanat ningú i ens ha deixat un núvol de dubtes amb les nostres ordenances. I el problema és que ara només les podem identificar una vegada. Un cop les has identificat per una causa ja no ho pots tornar a fer. La fiscalia et reprovaria si hi tornessis. En canvi la normativa sí que ens va facilitar eradicar les furgonetes que feien publicitat de prostíbuls. El problema de les prostitutes no el podem eradicar, però el tenim controlat i en procés de dilució.

No, no he aconseguit que treballem junts. He aconseguit que entenguin els nostres objectius, però d'aquí que els assumeixin... En canvi jo sí que participo en els seus objectius, perquè els tinc assumits en bona part. Però tampoc es pot culpar els altres cossos; també veig que són poques les policies locals que interpreten el cos com l'interpreto jo.

En totes i cada una de les operacions hi hem tingut un paper important, bàsicament amb la informació que aporten les nostres càmeres de seguretat. El que passa és que normalment la nostra col·laboració queda en un paper molt secundari en els comunicats públics.

Sí, les càmeres de seguretat que tenim instal·lades (algunes també al terrat de la seu policial) i a les diferents entrades de la població són una eina molt útil. [M'ensenya una mostra:
els deu primers dies d'agost les càmeres han captat gairebé 600.000 matrícules de cotxes en moviment a la població].

Sí que ho estem. A Lloret tots els policies, menys jo que sóc el cap, tenen armilla antibales. En faltava una quan es va acabar el pressupost i millor que sigui jo, que tinc la feina més a cobert, que no en porti. I en aquest tema sí que hi ha comunicació amb altres cossos. Ara, perquè ens necessiten, ens tenen molt en compte. Els agents locals som molt importants per captar els indicis de radicalització, perquè és un procés molt ràpid.

La meva aspiració personal no és altra que estar a l'altura constantment del més que brillant equip de professionals de la policia de Lloret i de les meves filles i la meva dona. Preveure el meu futur professional és com el futur... climàtic. Ho analitzarem dia a dia.