Entitats bolcades a evitar la pobresa energètica

Pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa farmacològica, pobresa energètica... “En definitiva, mancances que són manifestacions de pobresa. Són múltiples dificultats per una manca de recursos materials i econòmics”, resumeix una treballadora social d'una entitat de Ciutat Vella, a Barcelona. Ningú és favorable a aquesta fragmentació que converteix en un calvari la recerca d'ajuda de les famílies més vulnerables. Però el cert és que la fragmentació evidencia la magnitud d'una necessitat que va creixent: l'any 2012 Càritas Diocesana de Barcelona va destinar 16.000 euros a ajudes econòmiques per pagar aigua, llum i gas, mentre que l'any passat hi va dedicar 123.000 euros.

El cas de Càritas es repeteix amb la Creu Roja i en els serveis socials bàsics. L'any passat, Creu Roja Catalunya va donar 602 ajudes per pagar rebuts de subministraments bàsics i també a tornar a donar d'alta serveis que s'havien tallat, tant amb fons propis com provinents del 0,7% de l'IRPF amb un total de 91.190 euros. El 2014 n'hi havia destinat 55.257.

“La població s'empobreix, es fa més vulnerable i es troba que el cost de l'energia ha tingut augments brutals”, adverteix la responsable del programa Sense Llar i Habitatge de Càritas Barcelona, Tere Bermúdez. I hi afegeix que la situació s'agreuja perquè, d'una banda, els habitatges no estan en les condicions més idònies d'aïllament i, de l'altra, les llars amb pocs recursos no es poden permetre comprar, per exemple, estufes de baix consum.

Les entitats socials, per tant, acaben fent prevenció i assumint les factures energètiques per evitar talls de subministrament. Acostumen a ser famílies que ja atenen amb ajudes per comprar menjar o els subministren aliments en espècies, i també subvencions per a la beca menjador i suport en activitats d'oci i en reforç escolar per als infants. “Fem prevenció –subratlla Bermúdez–, per tant, no esperem que arribi un avís de tall, condició que és necessària per accedir al fons contra la pobresa energètica de la Generalitat.”

L'evolució de les ajudes per subministraments energètics de Càritas a Barcelona dibuixa clarament la magnitud del problema: les famílies beneficiàries s'han multiplicat per cinc en els últims quatre anys, passant de 63 famílies, el 2012, a 328 el 2015. I el pressupost que s'hi ha destinat s'ha multiplicat per més de set: de 16.000 euros, el 2012, a 123.000, el 2015.

Així, és evident que en la situació actual les entitats socials apliquen solucions de xoc per evitar els talls de llum, aigua o gas a les famílies, però sense tenir massa temps per pensar en solucions més eficients. De totes maneres, les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) apunten en l'estudi Pobresa i privació de subministres bàsics que l'única mesura sostenible a llarg termini és la millora de l'eficiència energètica i l'aïllament tèrmic dels habitatges, alhora que recorden que a França i a Itàlia existeixen deduccions fiscals per totes les inversions en la millora de la qualitat energètica de l'habitatge i que a la Gran Bretanya les companyies de llum i gas estan obligades a implementar-los mesures d'estalvi energètic.

En el cas de Catalunya, no les subministradores sinó entitats i ajuntaments s'han posat les piles per fer pedagogia i difondre mesures per estalviar energia. El gran exemple seria el programa de l'Ajuntament de Barcelona i ECAS, que entre el gener i el juny va intervenir en 3.000 llars i va tramitar 536 bons socials de la llum, a més de canvis de potència o de companyia i adhesions a la discriminació horària.

Per plantejar ajudes i mesures per pressionar les companyies subministradores a donar un cert paraigües a les famílies vulnerables, una altra de les preocupacions de les entitats i experts és la definició del concepte de pobresa energètica –sorgit a finals del 2013–. Hi ha un seguit d'indicadors: no poder escalfar l'habitatge, haver de dedicar més del 10% dels ingressos a la factura energètica, haver de demanar ajuda per pagar llum, aigua o gas, o haver patit talls de subministraments. “No és possible arribar a un indicador sintètic de pobresa energètica a Catalunya, però es pot afirmar que el 16,2% de la població catalana està afectada directament o indirectament per la pobresa energètica i les seves conseqüències”, conclou l'informe d'ECAS.