cultura
noves propostes
Cultura transformadora
L'animació sociocultural es reivindica com a eina per canviar la realitat social a través de la cultura
La gestió comunitària de l'Ateneu L'Harmonia i de les pistes de patinatge de Nou Barris en són exemples
-
Concentració a l'entrada del recinte de la Fabra i Coats, a Sant Andreu, el maig del 2014. Oriol Duran. -
Jornada de reivindicació i manteniment a les pistes d'‘skate' de Via Favència, el 2014. Soraya Colmenero. -
Trobada de la iniciativa Fem Memòria al quiosc de Sant Boi. Vicky Laguía. -
D'esquerra a dreta, Ibon Uriel, David Vallverdú, Eli Medina, Antonio Alcántara, Raquel Peiró, Georgina Dezcallar i Vicky Laguía. Tallers de fotografia L'Harmonia.
El 24 de maig del 2014 centenars de persones van acompanyar les entitats de l'Ateneu L'Harmonia en una cercavila festiva que va acabar davant de l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats. Volien entrar al recinte i ocupar pacíficament el casal de barri de Sant Andreu, objectiu que la policia va impedir. Feia vuit anys que el col·lectiu treballava en el projecte i reclamava la gestió comunitària de l'equipament, però el govern de Xavier Trias no els ho estava posant fàcil. L'Ateneu L'Harmonia s'havia presentat al concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per adjudicar la gestió del casal i el consistori, malgrat tot, el va declarar desert. Ara bé, aquells dies va esclatar el conflicte pel desallotjament de Can Vies i el context no va poder jugar més a favor de les entitats. El govern no es podia permetre encendre un altre incendi a la ciutat i, finalment, va optar per cedir la gestió del casal a l'Ateneu L'Harmonia. Amb aquesta història al darrere, doncs, no és estrany que la Coordinadora per a l'Animació Sociocultural de Catalunya hagi escollit l'equipament per fer-hi –dissabte al matí– una jornada formativa sobre animació sociocultural i mobilització social . La imatge del cartell és, precisament, una foto de la concentració d'aquell 24 de maig a l'entrada de la Fabra i Coats.
“El primer any va ser dur, però el canvi de govern ha facilitat les coses i hem pogut començar a fer allò que havíem pensat; nosaltres plantejàvem la necessitat d'un espai per a les entitats a Sant Andreu, però no per allotjar-nos-hi, sinó per organitzar-nos, per autogestionar-nos i per poder construir en l'àmbit social i transformar la realitat”, expliquen Raquel Peiró i David Vallverdú, de l'Ateneu L'Harmonia. La participació és un dels puntals del projecte. “Hi ha comissions, grups de treball i l'espai ateneu, obert als veïns i entitats; tot plegat –hi afegeixen– per recollir què fa falta a Sant Andreu i veure com podem transformar el que no ens agrada.” L'Ateneu L'Harmonia, doncs, il·lustra a la perfecció la relació entre animació sociocultural i mobilització social.
“L'objectiu no és entretenir, volem canviar la realitat i utilitzem la cultura per fer-ho; a més, volem que hi hagi una participació directa i que les persones, les comunitats, formin part d'aquest procés i el guiïn”, coincideixen l'activista social Eli Medina –professora del cicle formatiu superior d'animació sociocultural i turística a Salt– i l'activista cultural i educador social Antonio Alcántara. Els valors, aquí, també entren en joc. “L'animació sociocultural no és neutra, ens definim políticament i ho diem amb totes les conseqüències”, afirma Medina. Ella, però, no parla del que s'entén com a política de partit. El professor i activista social Carles Monclús ho explica d'aquesta manera: “Quan diem que és una activitat política ens referim al fet que al darrere de cada actuació hi ha una manera d'entendre el món que desitgem. Parlar d'animació sociocultural és més parlar de política que de tècnica; a favor de qui estem i en contra de quins interessos estem; en definitiva, quins somnis tenim i quina societat volem construir.”
Lluites veïnals
L'animació sociocultural, doncs, ha de servir perquè les persones analitzin la realitat de manera crítica i treballin per canviar-la col·lectivament, des de valors com ara la cooperació, el suport mutu o la solidaritat. Això ja passava a les lluites veïnals dels anys 70, per exemple, tot i que llavors no es coneixia amb aquest nom. Per veure l'aplicació pràctica del concepte, però, no cal girar la vista tan enrere. Les pistes de patinatge de Via Favència, al districte de Nou Barris, en són una bona mostra. Es van inaugurar el 1992 –van néixer fruit d'una reivindicació veïnal– i des del principi el manteniment va anar a càrrec dels joves que les utilitzen, davant la falta d'interès de l'Ajuntament. Així van iniciar, sense saber-ho, un projecte de gestió comunitària de l'espai públic encara vigent. Gràcies, de nou, a la mobilització social –dels patinadors i del veïnat– els skaters van aconseguir que el consistori reformés les pistes i el van forçar a fer un procés participatiu en què van poder treballar els plànols amb els arquitectes i els tècnics municipals. La lluita es va canalitzar a través del Kasal de Joves Roquetes –que veu el patinatge com una eina de transformació social– i la reforma de les pistes es va estrenar finalment l'abril del 2015. “Nosaltres tenim una força social, sempre hem estat molt units amb el Kasal, i això ajuda moltíssim”, destaca un dels skaters, Ibon Uriel.
La iniciativa Fes Kiosk, al barri de Marianao de Sant Boide Llobregat, n'és un altre exemple. El vell quiosc de la plaça de la Generalitat –tancat des de feia deu anys– va ressorgir al juny com a punt de trobada per a veïns de totes les edats, als quals es vol fer partícips del projecte a partir de propostes educatives, artístiques i culturals. Sis joves van posar en marxa la iniciativa l'any passat –quan estudiaven educació social– a través d'una convocatòria del consistori per dinamitzar espais buits i van crear l'associació Circula Cultura. Ara, el quiosc és un espai d'intercanvi i de lectura de contes per als més menuts –on, a més, creen històries entre tots– i s'hi fan cinefòrums. Conscients de la importància de reforçar el vincle amb el territori, les joves han posat en marxa també una iniciativa per treballar la memòria històrica de la plaça i els seus habitants. “Anem fent passos petits, som poca gent, i el que volem és que, de mica en mica, els veïns hi vagin tenint un espai, per proposar activitats, per exemple”, diuen dues de les joves, Vicky Laguía i Georgina Dezcallar. El quiosc obre els dimarts i els dijous i ara també els dissabtes, a la tarda.