Quaranta anys teixint escola pública a Badia

El pas­sat i el pre­sent de l'escola pública La Sar­dana, la pri­mera que es va obrir a Badia del Vallès
fa qua­ranta anys, el repre­sen­ten simbòlica­ment qua­tre dones: Teresa Rever­ter, Laura Dul­cet, Sara Gar­cia i Eva Gil. Fugint de pro­ta­go­nis­mes, dei­xen clar que la seva vol ser la veu dels mes­tres, alum­nes i pares que han pas­sat pel cen­tre en aquests anys. “Quan penso en l'escola, ima­gino la pinya que fan els cas­te­llers: créixer sense divi­si­ons i amb l'ajuda de tot­hom”, diu Gil, la cap d'estu­dis. En el qua­rantè ani­ver­sari, volen “fer visi­ble l'èxit de la tasca que es fa a l'escola” amb una sèrie d'actes que començaran la set­mana que ve amb una expo­sició i que con­ti­nu­a­ran al maig amb una sor­tida amb famílies, exa­lum­nes i mes­tres, i una festa oberta a la ciu­tat.

Rever­ter i Dul­cet van for­mar part de l'equip que va enge­gar el pro­jecte i són part de l'enti­tat Som Sar­dana. “Nosal­tres teníem una escola per fer, i els pares, una ciu­tat”, diu la pri­mera, amb referència a la relació que
ja es va esta­blir amb els pro­ge­ni­tors durant els pri­mers anys per acon­se­guir recur­sos per edu­car uns nens que venien d'indrets molt diver­sos, amb dife­rents nivells i neces­si­tats. “L'AMPA
no ha estat mai una asso­ci­ació de xan­dalls”, afe­geix Dul­cet, que des­taca, per exem­ple, que actu­al­ment a l'escola tre­ba­llen con­jun­ta­ment amb un pla de patis. “El nos­tre paper és llui­tar perquè no es perdi tot el que s'ha acon­se­guit i per con­ti­nuar inno­vant”, afe­geix Gil. Gar­cia des­taca que al cen­tre es res­pira la manera de fer “llui­ta­dora, crítica i inno­va­dora” que ja va mar­car els ini­cis de l'escola. Per exem­ple, van ser de les pri­me­res esco­les de Cata­lu­nya que van apos­tar per la immersió lingüística, l'any 1982. “Els pares tenien clar que conèixer la llen­gua era essen­cial en l'edu­cació dels fills”, explica Rever­ter. A La Sar­dana també es va ins­tal·lar una de les pri­me­res aules de P3 del país. Com a pio­ners a Badia, van apos­tar per aten­dre la diver­si­tat amb la figura d'un mes­tre d'edu­cació espe­cial i ara és l'única escola verda de la població. Des del prin­cipi, van creure en els plans d'aco­llida, no només dels nens, sinó dels pro­fes­sors, i en el que actu­al­ment es coneix com a tre­ball per pro­jec­tes, perquè, com comen­ten Rever­ter i Dul­cet, “es bus­ca­ven fórmu­les per res­pon­dre a les neces­si­tats dels nens”. Expli­quen que mai han renun­ciat ni a la música, ni a l'expe­ri­men­tació al labo­ra­tori ni al tea­tre en horari lec­tiu. Igual que recor­den els ini­cis com “difícils però gra­ti­fi­cants”, reco­nei­xen que la rea­li­tat soci­o­e­conòmica de Badia en els dar­rers anys ha estat i és dura i que els recur­sos que arri­ben des de l'admi­nis­tració no són tots els que cal­drien. “Sem­pre hem bus­cat estratègies i suport per tirar enda­vant, sobre­tot dels pares i dels mes­tres, i ho con­ti­nuem fent”, diu Gil.