La Generalitat augmenta a 271 milions la inversió prevista a la demarcació el 2010
La xifra, un 16% superior a la d'enguany per l'eix Xerta-Horta, ve condicionada per la caiguda prevista d'ingressos tributaris
šEls 42,8 milions d'euros que el govern dedicarà a acabar la nova carretera entre Horta de Sant Joan i Xerta –la connexió directa entre la Terra Alta i l'eix de l'Ebre– són amb diferència la partida més generosa en el pressupost català per al 2010 a la demarcació de Tarragona (vegeu-ne detall per comarques a la plana 3). La inversió en infraestructures també inclou partides significatives per a l'inici de les obres de millora de la C-51 entre el Vendrell i Valls, la variant de la C-242 a les Borges del Camp, el Raval de Mar de Vila-seca, el reforç de la C-44 entre Móra la Nova i l'Hospitalet de l'Infant, el nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, i la millora de la carretera entre Ulldecona i Tortosa. Fins i tot s'hi obre una partida per a una reivindicació de fa anys: la construcció d'una rotonda d'accés al complex de la Laboral de Tarragona, a l'autovia de Salou. El 2010 no es preveu, en canvi, cap previsió ni per a l'estudi informatiu previ al desdoblament previst de la C-37 entre Valls i Alcover, ni per a les reclamades variants de la C-14 i la C-241 en pobles de la Conca de Barberà, que hauran d'esperar temps millors.
La inversió en obra pública i altres millores urbanístiques municipals té dotacions també força testimonials, en la mesura que ja tenen programes específics com ara el PUOSC i la mateixa llei de barris. Les actuacions sobre el patrimoni històric, com ara castells i esglésies, també són més aviat escasses, si bé hi destaca el mig milió per a la restauració del castell de Miravet. També es troben a faltar inversions en medi ambient, per exemple en la creació del parc natural de les muntanyes de Prades.
Residències i escoles
Si alguna cosa es prioritza en els comptes, tanmateix, són les inversions en matèries socials: educació, salut i gent gran, que copen un 54,7% del total en el conjunt de Catalunya, 1,2 punts més que enguany.
A la demarcació, així, destaca per exemple la construcció ja avançada de la nova residència Roger de Llúria, que serà la més gran de Reus, i la renovació de la de la Mare de Déu de la Mercè, a Tarragona, que també fa anys que s'arrossega, a més de millores en altres centres geriàtrics, com ara el de Móra.
En l'àmbit escolar també es pressuposten molts recursos per a nous instituts, com ara el de Tarragona i el dels Pallaresos, però sobretot per a la renovació i millora d'un ampli reguitzell de centres a diversos municipis, com, per posar-ne sols alguns exemples, el CEIP Enxaneta de Valls, el Sant Bernat Calvó de Reus, el Marcel·lí Domingo de Roquetes, el Cor de Roure de Santa Coloma de Queralt, el de la Fatarella i l'institut escola de Sant Carles.
La principal inversió en matèria educativa, en tot cas, ve per un equipament que ja està acabat: la Facultat de Lletres de la URV, ja en funcionament al Campus Catalunya de Tarragona. En aquest cas, com hauria de passar amb l'Escola Oficial d'Idiomes –que de fet tampoc té cap dotació en aquest pressupost–, l'Ajuntament va avançar els diners per construir-la, i la Generalitat els hi haurà d'anar retornant a poc a poc. A banda, s'anuncia la creació a Santa Oliva d'un centre residencial d'acció educativa (CRAE), un establiment que acollirà els menors sota tutela mentre no poden tornar amb la seva família o no tenen cap família d'acollida.
Centres sanitaris
La inversió en equipaments sanitaris també serà important el 2010 al Camp i l'Ebre, començant per la posada en marxa del nou hospital Sant Joan de Reus, que el govern va confirmar ahir tot i que no està inclòs directament en cap partida del pressupost. Sí que hi ha, en canvi, les obres d'ampliació del servei d'urgències de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, ja en marxa, i, amb menys dotació, les del Verge de la Cinta de Tortosa. Pel que fa a la resta de la xarxa, especialment celebrades –just per descongestionar els hospitals– són les millores al centre d'assistència primària de Salou, on es farà un centre d'alta resolució, però també les inversions als CAP de Sant Salvador, Calafell, Cunit, l'Aldea, l'Ametlla i Cambrils, en aquest cas ja gairebé acabat. També s'ha dotat partida per al centre sanitari Casablanca de Tarragona, una obra de referència pendent només d'adjudicar.
(Més informació, a la secció de Política)
Regeneració d'aigües sí, dessalinitzadora encara no
La inversió en projectes que actuen sobre l'anomenat cicle de l'aigua també s'enduen un pessic important dels comptes de l'any vinent. Destaca molt, en aquest sentit, el projecte d'utilització d'aigües regenerades de la depuradora de Vila-seca per a la indústria química, que s'endú més de 7 milions d'euros. L'obra, que té un pressupost global de 51,5 milions d'euros, es farà en dos trams, i el primer es preveu que ja podrà estar en funcionament a final del 2010, ja que algunes de les actuacions previstes ja s'han adjudicat en els últims mesos. Quan estigui del tot en marxa, l'actuació permetrà estalviar uns 20 hectòmetres cúbics l'any d'aigua que ara usa la indústria que podria anar per a l'ús de boca.
Aquesta no és, tanmateix, l'única actuació en matèria de sanejament, ja que es dediquen un bon grapat de partides a la construcció, ampliació i millora de col·lectors municipals i estacions depuradores d'aigües residuals en un grapat de municipis, sobretot al Priorat, on de fet s'endú bona part dels 6,5 milions d'inversió a la comarca, la menys afavorida en aquest sentit.
El que no inclou, en canvi, el pressupost del 2010 és la construcció de la nova dessalinitzadora del Foix a Cunit, que ha de donar aigua en les èpoques seques tant a Barcelona com al Camp, però que només té oberta una partida testimonial de 33.853 euros, en espera de temps millors per trobar-hi finançament.
Estimular l'economia
L'estímul a l'economia i la creació d'ocupació són en tot cas una de les grans preocupacions en els comptes per al 2010. D'aquí les notables inversions en diversos polígons industrials, com ara el de Palau de Reig de Dalt a Valls, el del Camí de la Porrassa a Vandellòs, el de les Camposines de la Fatarella, el de Molló de Móra la Nova i el Mestral de l'Arboç. No apareix enlloc, en canvi, el polèmic projecte del Logis Penedès, tot i que, encara al Baix Penedès, sí que caldria afegir a la llista els gairebé 10 milions per a la recerca i innovació en les millores que es faran al circuit de proves automobilístiques de la Idiada. En la mateixa categoria de dinamització econòmica caldria incloure també les milionàries inversions previstes en la millora de regadius, sobretot a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Altres edificis públics
L'apartat d'edificis públics és especialment rellevant a les Terres de l'Ebre, on es dediquen mig milió al Palau Oliver de Boteller i més de 5 milions més en conjunt per adequar la seu de les noves delegacions territorials del govern a Tortosa, que de passada «salven» en part el total d'inversió a la regió.
A banda, en els comptes es destina una inversió important, uns 10,5 milions en conjunt, a acabar les dues grans noves comissaries centrals dels Mossos d'Esquadra que s'estan aixecant a la demarcació, al barri de Campclar de Tarragona i a Tortosa. A més, s'acabarà el nou centre d'emergències del 112 que s'està fent entre Tarragona i Reus. No inclouen, en canvi, cap partida per a la nova presó que es farà a la zona de Mas d'Enric, al Catllar, a la qual enguany s'han destinat 15 milions d'euros.
