JOSEP POBLET
PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
«Tota la incertesa generada al voltant de la llei fa un mal favor a les vegueries»
El president de la institució que ha de cedir pas als consells de vegueria lamenta que la manera «precipitada i confosa» com s'ha plantejat la llei provoca el descrèdit entre la societat d'un model que considera bo i per al qual reclama més competències que ara té la Generalitat
la sentència de l'estatut
Déu ens guard que el Tribunal Constitucional ens toqués les vegueries, perquè faríem un ridícul espantós
avís en el debat per la capital
Ara la Diputació té dues seus institucionals al Camp, que nosaltres no canviarem, i no crec que ningú s'atreveixi a tocar-les
el «diàleg» amb governació
Fa tres anys que se'n parla i no he tingut el goig d'haver estat cridat a cap reunió sobre la llei
la reordenació territorial
Quan es toquen aquestes coses s'ha de fer una vegada, bé, a gust de la gent i per molts anys
corregir el finançament
Si els diners els seguim repartint per càpita, la vegueria de l'Ebre quedaria molt malament
El presentem com a president de la Diputació de Tarragona, o ja com a 'futur veguer del Camp de Tarragona'?
–«Legalment i institucionalment segueixo sent el president de la Diputació. Dependrà de quan s'apliqui i entri en vigor la llei, que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya, que puguin sorgir les noves figures institucionals.»
Li agrada, la nova organització territorial que prepara el govern?
–«Parlem de divisions consolidades des de fa molts anys, que la gent ja té clares, així que no correspon ara encetar debats estèrils. Avui, a més, per a la creació de les vegueries calen diverses coses. Primer, que l'Estatut surti del Tribunal Constitucional i en sapiguem el pes real final, perquè Déu ens guard que ens toqués les vegueries, ja que faríem un ridícul espantós: tindríem una llei a tràmit, i un tribunal superior que les toqueja. El més prudent seria esperar a veure com queda. En segon lloc, les vegueries com a figura d'ordenació del territori de Catalunya em semblen perfectes. Una altra cosa és el marc en què ho tramitem, per l'anticipació a escenaris jurídics que encara s'han de produir, amb la pertinent modificació de lleis orgàniques de l'Estat que el govern de la Generalitat hauria d'haver procurat –amb el govern proper i amic de Madrid, amb què col·labora tant–, com la llei orgànica del Poder Judicial, ja que la vegueria canvia la demarcació dels partits judicials, i la Loreg, la llei orgànica de règim electoral general, necessària per poder suprimir les províncies. Això hauria d'estar fet, i no ho està. Lluny d'això, els que manen a Madrid cada dia ens diuen que no preveuen que es modifiqui. Hem confós l'opinió pública parlant d'una llei de vegueries que és de difícil aplicació a tot Catalunya tal com diu l'Estatut.»
–Però la demarcació de Tarragona és més fàcil...
–«Segons com es miri, perquè sembla clara, però si veiem que el partit judicial de la Ribera d'Ebre pertany a Reus, ja no és tan fàcil, i això depèn de la Loreg. I per elegir els diputats i els futurs veguers s'han de delimitar d'una altra manera els partits judicials, o els òrgans que els elegeixen, perquè si no hi haurà diputats de l'Ebre que hauran de venir al Camp, i això seria un contrasentit. I les altres demarcacions encara són pitjors perquè hi ha d'haver modificacions de límits provincials, que ha d'autoritzar la Constitució, així que cal una nova llei orgànica específica que en canviï la delimitació.»
–Vostè creu, doncs, que és precipitada, la llei de vegueries?
–«Sí, perquè posa el carro abans que els bous. Hem de tenir les condicions perquè es puguin aplicar les vegueries: quan l'ordenació d'un país es toca, s'ha de fer sobre una base jurídica certa i consensuada, coneguda, i amb un consens social i territorial total, que ara no hi ha.»
–A vostè l'han consultat, abans d'aprovar l'avantprojecte?
–«No, en cap moment, i això et produeix perplexitat, i més quan la conselleria de Governació i Administracions Públiques és la que més contacte, fluïdesa i excel·lent relació té amb la Diputació de Tarragona, tant pel que fa a institucions com personalment amb el conseller Ausàs. Fa tres anys que se'n parla, i no he tingut el goig d'haver estat cridat a cap reunió sobre la llei de vegueries, ni m'han demanat l'opinió, quan em sembla que als presidents de les diputacions se'ns ha d'escoltar perquè som una administració totalment afectada per la nova llei. Se'ns va convocar a una reunió d'urgència el dia 1 de febrer, a les tres de la tarda per ser-hi a dos quarts de cinc, ja que l'endemà anava al govern: no cal que m'entretingui més a explicar-ho. En tres anys no n'hem parlat, i se'ns cita una hora i mitja abans a una reunió a corre-cuita, com ha estat la tramitació del govern i l'entrada en el Parlament en la recta final del període legislatiu... Per què no s'hi ha portat més aviat?»
–Suposo que perquè no hi havia consens...
–«I ara tampoc!, perquè l'alcalde de Tarragona vol anar al Parlament, a Reus la gent no hi està conforme, a les Terres de l'Ebre tampoc, a l'Aran volen ser província, que és insòlit, l'alcalde de Lleida està que trina amb l'Alt Pirineu, i a la regió central, Vic i Manresa volen la capitalitat i cal canviar límits provincials... Si això és consens, és preocupant. A més, al territori avui hi ha altres prioritats: aquesta llei no dóna resposta a cap de les prioritats que preocupen la gent, així que és precipitada, inoportuna i a destemps, no és el moment. En el territori, els canvis s'han d'aplicar quan està tot tranquil. Quan es toquen aquestes coses s'ha de fer una vegada, bé, consistentment, al gust de la gent i per molts anys. I com que crec que el model de la vegueria és bo, li estem fent un mal favor, perquè d'alguna manera l'estem associant, a orelles de la gent, amb un tema controvertit, confós i precipitat. Tota aquesta incertesa que hi ha entorn de la llei no li fa cap favor, quan la vegueria ha de ser ben rebuda pels catalans, perquè és una figura d'ordenació pròpia del país, d'administració moderna, que vol ser propera als ciutadans, i que vol descentralitzar el poder en àmbits territorials molt més petits i eficients de cara a la prestació del servei públic.»
–Diu que no han parlat de les vegueries, però la Diputació va obrir fa uns mesos una delegació a Tortosa, que va pel camí de crear la de l'Ebre.
–«És clar que ens estem preparant, perquè amb el que no estic d'acord és en com es tramita la llei, i en com no s'han fet uns deures que s'haurien d'haver fet.»
–Ja estan preparats, doncs, per fer al canvi?
–«La Diputació té seus institucionals a Tarragona, a Reus i ara també a Tortosa. Per tant, el dibuix deixa preparat el terreny per al dia que es pugui aplicar la llei de vegueries. Hem fet molt bé els deures perquè hem preparat el que l'Estatut vol i diu, però això no té res a veure amb el fet que ara no es donen les condicions per tramitar bé la llei.»
–No sé si inconscientment, però acaba de parlar de dues ‘seus institucionals' al Camp...
–«N'he parlat del tot conscientment, i de tres seus, perquè la de Tortosa encara forma part de la Diputació de Tarragona. Són les ciutats sobre les quals ha pivotat tradicionalment la centralitat de les nostres accions al territori.»
–Això vol dir que quan es creï la vegueria del Camp, hi haurà dues seus institucionals, a Reus i a Tarragona?
–«La Diputació no les canviarà, si al final es canvia és una decisió que haurà de prendre la Generalitat, i jo no crec que hi hagi ningú que s'atreveixi a suprimir seus institucionals allà on són ara, ni la de Tarragona ni la de Reus.»
–Això vol dir que la vegueria del Camp tindrà dues capitals?
–«No, vol dir que hi ha dues seus de la Diputació en dues ciutats importants del territori, com n'hi pot haver tres o quatre.»
–Així la seu principal seguirà sent Tarragona?
–«Ara ho és, però en el futur no sé què es decidirà amb les vegueries noves, perquè estan plenes d'incògnites. Però si em pregunta l'opinió, la realitat d'avui és que la seu central és a Tarragona.»
–Preferiria ser veguer de Tarragona, o del Camp de Tarragona?
–«M'és igual, és una decisió que no em correspon. El Camp de Tarragona és una figura que tenia una identificació amb unes comarques concretes, que després, de manera no volguda però espontània, s'ha estès a sis comarques del territori que no tenien aquesta identificació. I Tarragona també em sembla bé, perquè és la demarcació territorial on estem ara. En definitiva, com que no sóc a la base del conflicte que s'ha creat entorn de la denominació, no formo part del problema i no vull formar part de la solució. Qui l'ha creat, que és el govern de Catalunya, que ho solucioni.»
–Els funcionaris han expressat certa recança.
–«Els funcionaris ho entenen perfectament, van compartir amb el govern de la institució l'obertura de la seu a les Terres de l'Ebre, i saben que aquest és un viatge que algun dia es veurà del tot realitzat. No han de patir gens. El fet de parlar-ne sembla que vulgui dir que demà passat ja estarem en aquesta situació, i no hi estarem.»
–Però segons els plans del govern, l'any vinent s'ha de crear ja la vegueria de l'Ebre...
–«Tots n'hem sentit moltes, de coses. però les que són certes són les que ja existeixen. Sabem que això ha entrat en la recta final del període legislatiu al Parlament, i no hi ha ningú que s'atreveixi a assegurar si acabarà aprovant-se en aquesta legislatura.»
–Les competències dels consells de vegueria seran les mateixes, o n'adoptaran més?
–«He llegit el projecte de llei i incorpora algunes noves competències, a part de les que ara tenim, com en matèria d'inspecció. Tot i això, em sembla insuficient perquè hi ha d'haver també una absorció del que fan els consells comarcals, que quedarien convertits en òrgans consultius com a meses d'alcaldes. D'altra banda, creia que el govern descarregaria sobre les vegueries parts importants de la seva funció; si no, no té sentit. La vegueria vol ser un òrgan de garantia de qualitat en la prestació dels serveis als ciutadans, però també un àmbit de descentralització de les estructures de govern cap al territori.»
–I augmentaria el nombre de funcionaris?
–«Mentre no es dupliquin funcions, si amb els que tenim ens en sortim, seguirem fent la marxa que ara fem. Ara, per exemple, fa dos anys que no creixem en funcionaris. En el futur no sé què passarà, però el que em preocuparia molt és que hi hagués les diputacions per una banda i els consells de vegueria per l'altra. Si fem les vegueries sense desfer les diputacions, o els canviem només el nom, ho hem d'aclarir. Hi ha d'haver la superposició d'una administració, o la creació d'una de nova? Perquè si és així ens estaríem duplicant, i incorporant una administració més, i això la gent no ens ho perdonaria i no ho entendria. A partir d'aquí, si amb els funcionaris adscrits a la vegueria n'hi ha prou per fer la feina, magnífic. Si ens n'encomanen més, necessitarem més capacitat econòmica, i per tant més gent.»
–El finançament seguirà venint de Madrid, o vindrà de Barcelona?
–«En teoria, de Madrid, però per això també deia que cal una nova llei de règim local de Catalunya que determini com es financen aquests nous ens, ja que aquesta llei tampoc existeix. Ara les diputacions rebem els diners directament de Madrid, i si s'han de crear dues vegueries, algú ha de dir com es divideix aquest diner, i el marc legal que ho ha de dir encara no existeix.»
–Així els consells de vegueria seran un òrgan creat pel govern de Barcelona, i finançat pel de Madrid?
–«Això ho hauria de preguntar al conseller, és un dels dubtes que també em plantejo. Ara entre el Camp i l'Ebre som uns 800.000 habitants –una mica més de 600.000 i menys de 200.000–, i si això ho repartim per càpita, que és un dels paràmetres més importants que es fan servir, la vegueria de l'Ebre queda molt malament en dotació econòmica, i això em preocupa. Si dels diners que ara tenim en calculem la part proporcional a l'Ebre, dubto molt que s'hi puguin fer inversions importants. Per tant, aquesta llei no haurà de resoldre només tants caps tants barrets, sinó mecanismes de correcció que incorporin més recursos econòmics a aquelles vegueries que quedin curtes demogràficament».
Uns 1.150 funcionaris, 200 dels quals a l'Ebre
ò. palauLa Diputació de Tarragona compta a hores d'ara amb uns 1.150 treballadors públics, que en molts casos treballen indistintament per tota la demarcació, si bé uns 200 estan adscrits específicament a les Terres de l'Ebre, on ja es comptabilitzen més d'una trentena de serveis descentralitzats. Així, per exemple, allà hi ha la seu permanent d'una de les tres brigades de manteniment de carreteres de l'ens supracomarcal, un conservatori de música, tres escoles d'educació especial i l'escola d'art i disseny, a més de les oficines que l'òrgan recaptatori BASE té distribuïdes per tota la demarcació. Des de Tortosa es gestiona també la marca turística Terres de l'Ebre, i hi ha la base per a tota la demarcació de la marca Productes Locals de Qualitat, que gestiona la Diputació.
Des que es va iniciar el mandat actual, l'ens té dues vicepresidències territorials, que tenen funcions bàsicament de representació: Joaquim Nin al Camp de Tarragona, i Pere Panisello a les Terres de l'Ebre.
El pas més important, però, i la «prova inequívoca», segons Poblet, del compromís pel reconeixement de la realitat de l'Ebre va ser l'obertura, el 16 de setembre del 2009, d'unes dependències pròpies a la Casa Climent de Tortosa, amb un registre propi i descentralitzat, on treballen secretaris i interventors propis i també es reuneixen els òrgans de desenvolupament local. El mateix Poblet hi va a despatxar un cop al mes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
