La Canonja torna a ser municipi
Els veïns surten al carrer per celebrar l'aprovació de la llei que permet la segregació de Tarragona després de 47 anys
-
L'alcalde de la Canonja, acompanyat del batlle de Tarragona, observa els veïns des del balcó de l'Ajuntament. JUDIT FERNANDEZ. -
La delegació de la Canonja, ovacionada ahir al Parlament de Catalunya. JUANMA RAMOS. -
Una trentena de veïns van seguir emocionats el ple del Parlament des d'una pantalla gegant al Castell de Masricart. JUDIT FERNANDEZ. -
Els canongins van dur ahir a coll el mocador commemoratiu de la data. JUDIT FERNANDEZ. -
Els Diables Maleïts de Salou van ser els convidats de la cercavila de celebració. JUDIT FERNANDEZ. -
Els gegants van participar a la cercavila de celebració de la segregació. JUDIT FERNANDEZ. -
Molts veïns van engalanar els seus balcons i carrers amb les banderes blaves de la Canonja. JUDIT FERNANDEZ.
El 15 d'abril serà des d'ara una data simbòlica per a la Canonja. Pocs minuts després de l'aprovació de la llei, l'alcalde de la fins ara entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja, Roc Muñoz (PSC), anunciava emocionat que aquest dia passaria a ser festiu al nou municipi i donaria nom a una nova avinguda de la població. Representants del consistori canongí i diversos veïns van desplaçar-se juntament amb ell fins al Parlament de Catalunya per viure in situ una votació «històrica», que també es va seguir a través d'una pantalla gegant des del Castell de Masricart del nucli. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, també va celebrar el que va definir com un «deute complert» i una «restitució històrica».
Tramitació ràpida
Els diferents grups parlamentaris van coincidir a assenyalar la placidesa i el consens polític en la tramitació d'aquesta llei específica, que permet saltar l'escull jurídic que impedia la segregació directa de la Canonja: l'incompliment de la distància mínima respecte de Tarragona que marca la legislació genèrica. Tots els grups van votar-hi a favor sense fissures, i durant la seva curta tramitació no hi ha hagut cap esmena, a excepció d'alguna correcció de tipus tècnic.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, es va referir a la votació com «un exercici legítim i democràtic de reconeixement de la identitat d'un poble», mentre que la diputada del PSC, Núria Segú, recordava que la llei permet ara recuperar «allò que mai no s'havia d'haver perdut, el que li va arrabassar el franquisme». En el mateix sentit, el diputat d'ERC i tinent d'alcalde de Tarragona, Sergi de los Rios, va mostrar el document franquista que va comportar la conversió de la Canonja en barri, i va instar els diputats a «derogar-lo».
Al debat, també hi va intervenir l'exalcalde tarragoní Joan Miquel Nadal (CiU), un dels iniciadors de l'expedient definitiu de separació de la Canonja del terme de la ciutat, i que va celebrar la recuperació de «la dignitat» dels canongins. Nadal, que va desitjar «sort» al nou Ajuntament, va recordar que ara arrencava el moment «en què les expectatives dels ciutadans» es fixaran en el treball del nou consistori.
Des del PP, Rafael Luna va destacar les «coincidències, col·laboracions, esforços i generositat» que han caracteritzat «el llarg camí» de la Canonja per recuperar la municipalitat, mentre que el diputat d'ICV, Daniel Pi, va recordar que la Canonja ja podrà funcionar com un municipi «normal», amb un «Ajuntament propi».
Campanes i festa
Un cop els 126 diputats presents al Parlament van fer efectiu el vot a favor, pocs minuts abans de les deu, les campanes de les dues esglésies canongines van repicar, acompanyades de coets. Era el punt de partida d'una jornada festiva que es va allargar fins a la nit, i en què es van omplir els carrers del municipi per veure una traca que va encendre la frase «Ja som poble». La segregació, però, no es podrà dur a la pràctica fins que passin sis mesos des de la publicació oficial de la llei. Llavors, després de 47 anys, la Canonja serà un altre cop independent.
«No hem estat sols»
L'alcalde canongí, Roc Muñoz, va canviar les llàgrimes d'emoció del matí al Parlament de Catalunya (on tots els diputats van ovacionar dempeus la delegació vinguda de la Canonja) pels somriures, petons i felicitacions que va rebre a tort i a dret durant les celebracions de la tarda. Des del balcó de l'Ajuntament, on la data inscrita de 1883 recordava la història municipal de la Canonja, va dirigir el primer discurs davant d'uns veïns que omplien fins a l'últim racó de la plaça i a la qual esperaven les ampolles de cava que van servir per culminar la festa. «Al final ho hem fet», va celebrar Muñoz, flanquejat per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté, tots tres lluint el mocador commemoratiu de la data. El batlle canongí va voler recordar aquells que «no han pogut veure aquest dia», i va fer balanç d'un camí que «no ha estat planer» tot i que tampoc «gaire difícil» gràcies a la col·laboració de «tothom». «No hem estat sols: això ha estat mèrit de tots plegats», va sentenciar Muñoz, que es va confessar «molt i molt content». «Ara hem de fer possible que la Canonja sigui cada dia més forta», va dir enmig dels aplaudiments.
Sis mesos de deures
La Canonja i Tarragona inicien ara un intens esprint de sis mesos per acabar de lligar tots els passos necessaris perquè el barri comenci a funcionar com a municipi completament autònom la tardor vinent. En el temps que resta fins a la constitució de l'Ajuntament canongí, les dues parts hauran de tancar definitivament les negociacions per l'acord econòmic que ha de permetre tant fer viable el nou municipi com no perjudicar de manera notable els ingressos de la capital tarragonina. El centre de les mirades serà l'important pastís econòmic que representa la indústria química instal·lada en terme canongí, i del qual Tarragona se n'haurà d'anar desprenent de manera progressiva. Tot i que inicialment es preveia que el traspàs es fes de manera gradual durant quinze anys (la Canonja començaria amb el 40% i aniria augmentant els ingressos entre un 4% i un 5% cada any), el context de crisi ha obligat a replantejar-ho. Ballesteros reconeixia ahir que podia ser que el termini o el ritme del traspàs dels diners acabessin variant. «En cap cas es crearà un perjudici a cap de les dues parts i el final serà sempre el mateix: la Canonja tindrà el 100% dels ingressos», detallava l'alcalde tarragoní.
Els dos consistoris també hauran d'acabar de definir la mancomunitat de serveis que ha de permetre que els municipis comparteixin la gestió del transport urbà, les brigades de manteniment o d'intervenció ràpida, la gestió de l'aigua o la recollida de la brossa. «La voluntat és mantenir aquesta fórmula com una aposta de futur», va dir Ballesteros. Tarragona també haurà de cedir a la Canonja la part del personal municipal que li correspongui.
