Administracions

Deures per al pla nou d’habitatge de Sant Feliu

Activar sòl municipal, accelerar cessions de privats per a pisos socials i col·laborar amb cooperatives són algunes idees

El mercat turístic i d’estiueig resta oferta quotidiana

L’accés a un habitatge per a persones i famílies amb renda baixa és un problema arreu. Però que en poblacions turístiques, i sobretot al disputat litoral de la Costa Brava, accentua el contrast entre oferta –centrada a aixecar habitatges amb característiques de segona residència, i cada cop més de nivell alt– i unes rendes mitjanes que sovint no troben paral·lelisme amb la puixança dels que hi estiuegen. A Sant Feliu, el govern local aposta per redactar un nou pla local d’habitatge per dissenyar accions que puguin pal·liar la situació. Però la sessió participativa de dimarts passat va palesar que hi ha molta feina a fer. I entre les solucions, com ara els pisos que cedeix la Sareb anys després dels embargaments, a la borsa d’habitatge es troben que poden triar entre “els ocupats il·legalment i els destrossats”, segons lamentava la tècnica municipal de l’àrea.

La sessió participativa, al centre cívic de Vilartagues, va aplegar tot just una quinzena de persones. Poques, a banda de l’enquesta paral·lela que han obert entre la ciutadania, però suficients per il·lustrar problemes, propostes i oportunitats desaprofitades fins ara, en opinions com ara de l’exregidor d’Urbanisme als 80 pel PSC, Miquel Massallé, que va qüestionar la “llosa” de sectors bloquejats a l’àrea residencial estratègica (ARE) de la ronda de Ponent –on la combinació entre habitatges lliures i protegits havia de ser al 50%– o les finques del patrimoni municipal que no s’activen, per manca de recursos. També va repartir culpes cap a la Generalitat, que va fer les darreres inversions des de l’Incasòl fa més d’una dècada, amb uns pisos destinats a la venda que van estar mesos tancats, quan els bancs no concedien hipoteques, fins que es va obrir la porta perquè es destinessin a lloguer amb preus socials.

Lloguer i rehabilitació

Els participants van coincidir que cal lloguer social, en comptes d’habitatge protegit en propietat que anys després passa al mercat lliure, i fins i tot a l’ús turístic en zones obreres com ara el Sot dels Canyers. Entre les propostes, a banda de posar fre a l’habitatge turístic, la de fer un cens dels buits –ja previst en la diagnosi del pla–, però també activar sòl municipal i les cessions previstes de sòl per a habitatge públic en plans parcials, comptar amb les cooperatives o ajuts a la rehabilitació, que permetrien posar en el mercat finques avui tancades al nucli antic. Això sí, condicionats al fet que les finques reformades passin a la borsa de lloguer local, ja que al barri del Puig, criticaven, hi va haver ajuts per rehabilitar segones residències.L’alcalde, Carles Motas, va obrir la sessió tot desgranant algunes de les accions per crear habitatge social, com ara l’adquisició de l’antiga fàbrica del carrer Huguet o el destí de l’hotel Regente, dels Anlló, a habitatge protegit per part de l’Incasòl. En les intervencions posteriors, en canvi, es va qüestionar que es destinin 5 milions a construir aparcaments per “donar sostre a cotxes el cap de setmana”, per bé que altres veus també van defensar que la presència de visitants i turistes és bàsica perquè hi hagi feina. El resum, però, és que picant pedra apareixen habitatges a la borsa, a preus inferiors als de mercat, entre 500 i 600 euros, però volen i encara queden fora persones que en demanden entre 350 i 400, o per sota. I ara no tenen alternativa, igual que passa en altres poblacions costaneres com ara Palamós, Platja d’Aro o Lloret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.