Obres, equipaments i el dia a dia dels pobles més petits

La Diputació gironina és la porta recurrent on van a picar els edils dels 221 municipis de la demarcació. El fons de cooperació que cada any distribueixen és el mannà que garanteix, principalment als pobles petits, plantejar-se obres ambicioses, però també als de poblacions de major volum, per sufragar equipaments o la conservació de patrimoni immobiliari o natural. El catàleg de propietats de l’ens és innombrable: com a béns, només a la ciutat de Girona, i seus a banda, hi trobaríem els Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants o la Casa de Cultura, i comarques enfora, el Palau de l’Abat del Monestir de Sant Feliu de Guíxols o les coves de Serinyà i el dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, per il·lustrar-ho amb pinzellada impressionista. Pel camí, també van preservar la Fageda d’en Jordà, la Ciutadella de Roses o el poblat ibèric d’Ullastret, gràcies a la dedicació de persones com el director del Museu d’Arqueologia, el doctor Miquel Oliva i Prat, amb deixebles delegats al territori, entre els quals es podria destacar Lluís Esteva i Cruañas o el calongí Pere Caner –del qual enguany es commemora el centenari del seu naixement.

Però els 200 anys de tasca sobre el territori són també difícilment sintetitzables. Carreteres, ponts, obres benèfiques i accions més petites, com per exemple l’arribada de línies telefòniques i cabines públiques als pobles fins aleshores desconnectats de la xarxa de telefonia, encara als anys setanta del segle passat.