L’Escala planifica les línies mestres en política cultural
El pla director cultural i patrimonial de la localitat empordanesa analitza l’oferta d’espais culturals, els seus usos, i perfila accions futures en aquest àmbit
L’Escala és un municipi amb una gran activitat cultural i social, amb una riquesa patrimonial important i una gran diversitat d’equipaments i espais culturals. La vida cultural és intensa i al llarg de l’any 2022 es van programar al municipi alt-empordanès un miler d’activitats culturals. Durant aquests últims quatre anys s’ha estat dissenyant un treball que volia ser inicialment un pla d’usos i que s’ha acabat convertint en un pla director cultural i patrimonial, basant-se en la idea que ha d’incloure també les bases estratègiques cultural de futur.
El pla, coordinat per Ricard Planas, de BonArt Cultural, ja està a punt i analitza els espais i els seus usos i valora accions de futur. En aquest sentit exposa la necessitat d’un espai de referència natural, arqueològica i cultural al Mas Vilanera, la nova biblioteca auditori, un projecte que les necessitats de la pandèmia va endarrerir, la potenciació de les relacions amb altres fundacions i agents del país o la protecció de conjunt del patrimoni pesquer i salador de l’Escala com a bé cultural d’interès natural (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic, una candidatura que acaba de rebre el suport de la Generalitat.
La diagnosi del sector cultural de la població del pla se centra, entre d’altres qüestions, en l’activitat dels darrers quatre anys. Amb el nombre d’actes en augment, es conclou que destaquen l’alta activitat musical que contrasta amb la baixa xifra de programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques. En aquest sentit es fa notar, per exemple, que la localitat no disposa d’un equipament preparat per a les arts escèniques. S’assenyala també l’àmplia programació de presentacions de llibres a la llibreria Vitel·la i a la biblioteca Victor Català.
De les dades dels usos dels equipaments es desprèn una alta centralitat, ja que els equipaments culturals estan majoritàriament ubicats al nucli antic de l’Escala, fet que també es corrobora amb els espais a l’aire lliure. També es veu que els espais més allunyats del centre són els menys actius en l’àmbit cultural i promocional, deixant de banda el MAC Empúries i comptant les excepcions com la plaça de l’Univers puntualment a l’estiu, Sant Martí d’Empúries (l’església, especialment), i el Maram.
LES FRASES
Diagnosi i proposta d’usos per als espais patrimonials
J. Puntí
L’apartat de diagnosi del pla director cultural i patrimonial serveix, entre d’altres coses, per inventariar els espais patrimonials del municipi. En els annexos agrupa i descriu les característiques d’una quinzena d’aquests i, alhora aprofita en alguns casos per suggerir una proposta d’usos. Aquest és el cas del castell carolingi de Sant Martí d’Empúries, un espai de la Generalitat cedit a l’Ajuntament, que es proposa usar-lo per a exposicions. S’ha detectat que té un nombre de visitants molt elevat i que cal impulsar-lo com a espai de difusió patrimonial.
Al Museu de l’Anxova i la Sal es proposa la renovació de l’exposició permanent i, entre d’altres coses, l’adequació del magatzem per fer-lo visitable des de la sala principal. A la casa de pescadors de Can Cinto Xuà es proposa adaptar una museografia que faciliti donar a conèixer la vida quotidiana de l’Escala des del segle XVIII fins a finals del segle XX. Es parla de l’espai del Clos del Pastor com a espai amb possibilitats per esdevenir marc per a concerts de música de petit format, vetllades literàries i presentacions de llibres.
Es considera que el cementiri mariner, restaurat fa uns anys, s’ha d’afegir als espais del municipi amb oferta cultural autònoma. Es pensa en recitals de poesia i en concerts de petit format, sense oblidar les visites guiades que ja es fan a l’estiu.
Per a la torre de defensa del Pedró i de Montgó també hi ha propostes. En concret per a la torre de Montgó es parla de dissenyar una museografia senzilla per fer entendre el concepte de torre de defensa i es proposa en concret que es faci amb plafons horitzontal i es pensi en una senyalització exterior antivandàlica.
No són els únics espais que s’analitzen en el document estratègic. També s’hi parla, entre d’altres, de l’Alfolí de la Sal, els búnquers, les esglésies de Sant Pere i Santa Reparada i la casa del Gavià.
La inversió en cultura i la comparació amb altres
Es garbella també en el pla estratègic les dades econòmiques de l’Ajuntament de la població en matèria de cultura i es comparen amb el percentatge que dediquen a cultura la majoria de municipis de la demarcació. Les dades són del 2020. Segons les dades analitzades, corresponents al pressupost del 2020, l’Escala dedica 1.633.183 euros a cultura, un 6,7%, la 12a despesa. Dels ajuntaments gironins que hi dedicava més percentualment era el d’Olot amb 6,6 milions, un 17,5%. Però si es té en compte la taxa de despesa en cultura per habitant qui encapçala la llista és Platja d’Aro (360,5). L’Escala és 6a (157,9).
Anàlisi de l’estat actual per saber cap on anar
L’alcalde de la població, Josep Bofill, valora l’aportació del pla: “Observar, analitzar les dades, conèixer els espais i equipaments, les entitats culturals i socials, han permès trobar els elements que defineixen actualment els diversos àmbits de la cultura escalenca i han de servir per planificar les línies estratègiques del futur de la vila.” Bofill pensa que la cultura ha d’esdevenir “un element central del debat ciutadà des d’una perspectiva global: cohesió social, desenvolupament econòmic, projecte educatiu, model territorial, connectivitat, imatge, projecció més enllà dels límits territorials”.