RESIDUS
El recàrrec de tancar Solius, quàdruple per als afectats
La factura per al tractament i la gestió dels residus que fins al 12 de febrer portaven municipis del Baix Empordà i el Gironès a l’abocador de Solius es pot enfilar per sobre dels 18 euros per tona que va prometre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Va ser l’anunci en decretar la clausura de l’abocador, i que els municipis havien donat per bo: dels 118 euros que els costava fins fa un mes desfer-se de cada tona de rebuig, a 136. Però el sobrecost s’ha més que quadruplicat en el darrer pressupost refet pels tècnics del consorci i l’ARC per a aquest 2023: 207,22 euros per tona, cosa que implica 89 més del que pagaven fins ara les cinc poblacions copartícips de l’abocador, un 75% més del previst.
Del sobrecost tampoc se n’escaparien nou municipis de les dues comarques que també es troben que, dels 136 euros compromesos per tona, el preu final s’enfilaria als 158,95, uns 23 euros més del pactat. Només Torroella de Montgrí, desvinculada del dispositiu de transferència centralitzada que es manté a Solius, i que tramet les deixalles fins al centre de tractament de Vacarisses –al Vallès–, queda al marge de l’equació d’encariment. Els residus torroellencs són els únics que van a parar directament a la planta de Pedret, a l’Alt Empordà.
El sobrepreu, plasmat en un document tramès als consistoris afectats aquesta setmana, ha tornat a posar en guàrdia els cinc municipis del consorci de Solius, especialment els tres amb més habitants, negocis turístics i volum de generació de tones de brossa anuals, com serien Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni, que han convocat demà una roda de premsa per criticar que la xifra anunciada s’hagi quadruplicat en 15 dies. Fonts coneixedores de les negociacions argumenten que en l’encariment pot pesar el fet que el centre de tractament de Lloret, menys llunyà i gestionat per la mateixa empresa que Solius (Grup GBI), els tanqués portes per decisió municipal, cosa que va fer concentrar les 40.000 tones anuals estimades a la planta vallesana, d’una empresa aliena i a molts més quilòmetres per a cada trajecte d’anada i tornada.
L’altra gran inquietud és que la tarifa encara creixi més a partir del 2024 si els comencen a imputar els costos pendents de mantenir l’abocador un cop clausurat, durant 30 anys, una factura que el consorci dels cinc municipis, amb l’ARC amb una representació del 50% en l’ens, havien deixat per discutir més endavant, després que la Generalitat hagués garantit d’entrada afrontar els primers costos del segellat.
Dèficits pels núvols
En el cas de les poblacions que generen més tones anuals, com ara Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu, l’encariment assumible d’uns 100.000 o 200.000 euros aquest exercici podria tendir cap al voltant d’un milió d’euros, xifra que haurien de retallar immediatament del pressupost anual i fer repercutir l’any vinent sobre veïns, negocis i indústries. En els casos de Llagostera i Santa Cristina, amb més volum de recollida selectiva i poblacions més reduïdes, tindria un impacte menor, tot i que també s’ha de traslladar a l’escala de comptes més petits i, a la llarga, a la butxaca dels contribuents en les ordenances fiscals i taxes de 2024.
Els cinc municipis del consorci, a banda de l’encariment general, qüestionen els 48,27 euros de recàrrec per tona que, segons entenen, serviran per cobrir el manteniment futur de l’abocador de Solius, i que no afecta la resta, també usuaris fins ara. Però arreu esgrimeixen l’acord signat del 2005, amb l’aleshores conseller de Medi Ambient Salvador Milà, que com a màxim responsable de l’ARC es va comprometre a assumir “el 100% del cost de les obres de clausura de les fases actualment en explotació i la clausura final del dipòsit de Solius”, en el conveni subscrit quan es va anunciar l’obertura del tercer vas de dipòsit recentment clausurat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC).
De moment, Llagostera i Santa Cristina s’han desmarcat de l’estratègia més dura dels municipis veïns, tot i que, amb el sistema porta a porta en marxa i menys tones de resta enviades al tractament i abocador, l’impacte de l’encariment serà més petit.
A les altres tres poblacions, amb més cens, més turisme i més densitat de grans blocs d’habitatges, ho veuen difícilment aplicable, i amb contractes de recollida plurianuals tancats.
A Llagostera, però, lamenten que a banda de suportar l’activitat al seu terme durant 50 anys, ara els quedi també la factura, i s’admet que el consorci no va preveure començar a aprovisionar el fons de clausura fins fa relativament poc, però perquè comptaven amb el compromís de la Generalitat el 2005.